Anticossos i antígens

3. L'Aina, companya de classe d’en Jan, fa una setmana que va rebre un tractament amb immunoglobulines. Explica quines diferències hi ha entre la immunitat que confereix una vacuna i la que proporciona un tractament amb immunoglobulines.

La vacunació i el tractament amb immunoglobulines corresponen a dos exemples d’immunitat artificial, és a dir, immunitat provocada amb l’ús de tècniques alienes a l’organisme. La diferència és que la vacunació és un exemple d’immunitat artificial activa, és a dir, l’organisme desencadena una resposta immune específica a rel de la introducció de microorganismes morts o atenuats. Es tracta d’una mesura preventiva d’una malaltia. El tractament amb immunoglobulines (seroteràpia), en canvi, és un exemple d’immunitat artificial passiva: consisteix en tractar el pacient afectat d’una malaltia infecciosa amb anticossos específics dels antígens. És una mesura curativa.

4. El Robert, de l'altra classe és al·lèrgic al pol·len d'una determinada espècie de planta gramínia. Avui tenia els ulls molt inflats. A)Explica en menys de dues línies en què consisteix l’al·lèrgia
L’alèrgia és un tipus de resposta immunològica de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies externes. Aquesta reacció desmesurada només actua en certes persones i en altres és totalment inofensiva. Una vegada el cos ja ha frabicat els anticossos que reconeixen un al·lergen s’expulsen substàncies químiques, que provoquen una reacció (símptomes de l’alèrgia).

B. Justifica la inflor dels ulls

La reacció en si mateixa es Déu al fet que el teu sistema immunitari ho percep com una amenaça. I com a resposta, el sistema immunitari deixa anar una sèrie d'agents químics per a evitar que s'estengui el que ell considera una infecció. Aquestes substàncies provoquen els símptomes de l'al·lèrgia al pol·len, entre els quals es troben els esternuts, els ulls plorosos i infalmant, i els mocs nasals. Aquesta és la raó perquè en Robert té els ulls inflamants. La inflor dels ulls és deguda a la secreció d’histamina. Aquesta està sintetitzada principalment per mastòcits i basòfils, en teixit connectiu i mucoses.

Què poden deduir els investigadors a partir del gràfic?

El que poden deduir és que com més tipus d’autoanticossos contra les cèl·lules beta del pàncreas hi haguin, major és la probabilitat de desenvolupar la diabetis de tipus 1.

B) Respon les següents preguntes:

• Quin tipus de molècula són els anticossos? Els anticossos són proteïnes [completa la resposta]

• Quines cèl·lules sintetitzen els anticossos? Són produïts pels limfòcits B o les cèl·lules plasmàtiques.

• On es localitzen en aquest cas els antígens (tipus de cel·lules o lloc de les cèl·lules on es troben)?  se situen en les proteïnes receptores de la membrana plasmàtica [a quin lloc del cos?]

• Quina és la funció dels anticossos en la resposta immunològica? S’uneixen de forma específica a substàncies anomenades antígens, permetent neutralitzar-los.

c) Explica quina característica té la uníó dels anticossos amb les molècules que reconeixen, que fa que la identificació d’autoanticossos a la sang de persones sanes pugui permetre pronosticar amb total precisió quina malaltia autoimmune poden patir en el futur. Justifiqueu la precisió d’aquests pronòstics.
és l’especificitat de la uníó antígen, un anticòs permet identificar quin tipus de cèl·lules i, per tant, quin òrgan del cos pot veure’s afectat per un atac del propi sistema immunitari.

Explica en menys de tres línies quina és la hipòtesi més probable sobre les causes de la malaltia.(esclerosi múltiple) 
Potser un virus o un antigen desconegut són els responsables que desencadenen, d'alguna manera, una anomalia immunològica, que sol aparèixer a una edat primerenca. Llavors el cos, per algun motiu, produeix anticossos contra la seva pròpia mielina