L'Antic Règim: Societat, Política, Economia i la Il·lustració

L'Antic Règim: Societat, Política i Economia

La Societat Estamental: Privilegiats

Els estaments privilegiats no pagaven impostos i ocupaven càrrecs polítics.

La Noblesa i els seus Privilegis

La noblesa tenia la major part de les terres i vivia de les seves rendes. Gaudia de molts privilegis econòmics (joies, riqueses abundants) i fiscals (no pagaven impostos).

El Clergat: Riquesa i Delme

El clergat vivia de les rendes de l'explotació del seu gran patrimoni i del Delme (un impost del deu per cent que pagaven els pagesos). L'alt clergat gaudia dels luxes de la noblesa, mentre que el baix clergat portava una vida modesta.

La Societat Estamental: No Privilegiats

Els estaments no privilegiats pagaven els impostos, no ocupaven càrrecs polítics i no podien accedir a càrrecs de poder. Estaven formats per:

• La Burgesia: Poder Econòmic sense Polític

  Agrupava els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup amb més població, tenien més poder i eren més rics, però no tenien cap influència política.

• Classes Populars Urbanes i Pagesos

  Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats (petits artesans, soldats, servents...). Els pagesos eren la població destinada a treballar les terres dels privilegiats. La seva vida era molt dura.

Organització Política: La Monarquia Absoluta

Característiques de la Monarquia Absoluta

El rei tenia un poder absolut i estava per damunt de tots els habitants del regne. La monarquia era hereditària i per dret diví (l'autoritat del rei provenia de Déu i regnava en nom seu). Del monarca (rei) depenien totes les institucions de l'Estat: era l'expressió de la llei, l'autoritat màxima del govern, el cap de la justícia i dirigia la política interior i exterior. No tenia cap control ni compartia la sobirania amb ningú.

Institucions de Suport al Rei Absolut

Per exercir la seva autoritat, el rei comptava amb unes institucions que l'assessoraven (consells d'Estat) i amb una gran quantitat de funcionaris (burocràcia) que complien les seves ordres. Tanmateix, alguns afers, com la imposició de nous impostos, havien de ser aprovats pels parlaments. En el parlament hi estaven representats els tres estaments: Església, Noblesa i Burgesia (l'últim, no privilegiat). Cadascun dels estaments tenia un vot.

Institucions Clau de l'Estat Absolutista

• La Cort: on vivia el rei i la seva família.
• Consellers d'Estat.
• Funcionaris.
• Parlament.

Exemple i Símbols de la Monarquia Absoluta

Un exemple de monarquia absoluta és Lluís XIV. Els atributs del rei incloïen la corona, el ceptre (pal amb una bola) i l'orbe (una bola amb un pal amb creu).

Concentració de Poders en el Monarca

El rei concentrava tots els poders:

• Elaborava les lleis (poder legislatiu).
• Aplicava les lleis (poder executiu).
• Impartia justícia (poder judicial).

Organització Econòmica: El Mercantilisme

El mercantilisme és una teoria segons la qual la riquesa d'un país es basa en la quantitat de metalls preciosos (or i plata) acumulats. El comerç havia de tenir més exportacions que importacions.

La Crisi de l'Antic Règim: El Pensament Il·lustrat

Principis Fonamentals de la Il·lustració

El pensament il·lustrat és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a Europa al segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim. Els precursors d'aquest moviment són dos anglesos: Isaac Newton i John Locke.

La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó (l'home, per entendre, ha d'utilitzar la raó) com l'únic mitjà per entendre el món. També pensaven que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir l'educació, que per a ells era la base de la felicitat.

El Pensament Econòmic Il·lustrat

Pel que fa a la teoria econòmica, els il·lustrats van defensar la fisiocràcia i el liberalisme econòmic.

Fisiocràcia vs. Mercantilisme

El mercantilisme defensava que l'acumulació d'or i plata era la font principal de riquesa d'un país. En canvi, la fisiocràcia defensava que la terra era la font de riquesa més important, la que permetia als humans viure i alhora acumular productes i intercanviar-ne; defensava la propietat privada de la terra.

Principis del Liberalisme Econòmic

El liberalisme econòmic defensava la llibertat del comerç i la indústria i considerava que l'Estat no havia d'intervenir en l'economia. Segons ells, l'economia es regula mitjançant la llei del mercat (llei d'oferta i demanda: quan hi ha molta oferta i poca demanda els preus baixen, i quan hi ha poca oferta i molta demanda els preus pugen). El liberalisme també defensava la propietat privada.

El Pensament Polític Il·lustrat: Liberalisme

La Il·lustració es va oposar radicalment a l'absolutisme. Les idees d'una sèrie de pensadors, recolzades en les doctrines i en la pràctica de la Revolució Anglesa del segle XVII, van conformar els principis d'una nova doctrina política que anomenem liberalisme polític.

Filòsofs Destacats de la Il·lustració

• Montesquieu: Va proposar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) amb un èmfasi especial en la independència del poder judicial.
• Rousseau: Va plantejar el principi de la sobirania nacional (el poder prové de la nació, és a dir, del conjunt de ciutadans, expressat mitjançant el vot).
• Voltaire: Criticava l'Església, defensava la necessitat d'un parlament per limitar els poders del rei i volia una reforma del sistema fiscal (la recaptació d'impostos).

El Despotisme Il·lustrat

Malgrat l'exemple anglès, la majoria de monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.

Monarques Il·lustrats i les Seves Reformes

Monarques il·lustrats com Frederic II de Prússia, Maria Teresa d'Àustria, Caterina de Rússia i el monarca espanyol Carles III van seguir les idees de la Il·lustració i van impulsar reformes per millorar la situació del poble. Però mai no van comptar amb el poble per governar: «Tot per al poble, però sense el poble».

Carles III: Monarca Il·lustrat a Espanya

Carles III, monarca il·lustrat a Espanya, va promoure la creació d'escoles tecnicoagrícoles, va fomentar la indústria i l'agricultura (creació de fàbriques), va impulsar el comerç i va declarar lliure el comerç amb Amèrica.

Comparativa: Monarquia Absoluta vs. Parlamentària

• Monarquia Absoluta: El rei té un poder absolut i una concentració de poders (legislatiu, executiu, judicial).
• Monarquia Parlamentària: El poder no el té una sola persona, sinó que es divideix entre el rei (executiu), el parlament (legislatiu) i el poder judicial (que és independent).