L'Antic Règim: Societat, Economia i Política al Segle XVIII

El segle XVIII va ser un període complex, marcat pel triomf de l'absolutisme i l'emergència del despotisme il·lustrat.

Anomenem Antic Règim el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Presentava tres característiques fonamentals:

• Societat estamental d'origen feudal.
• Sistema econòmic basat principalment en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesà, amb un comerç que guanyava cada cop més importància.
• Un sistema polític predominant, la monarquia absoluta, on el rei controlava tots els poders.

La Societat Estamental de l'Antic Règim

La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'Antic Règim. Es basava en la divisió en estaments, amb una clara jerarquia i diferenciació legal. Les seves característiques principals eren:

• L'immobilisme vertical: La pertinença a un estament era gairebé sempre per naixement, i era molt difícil ascendir socialment.
• L'existència del privilegi: Els estaments privilegiats gaudien de lleis i drets especials, com l'exempció d'impostos.

Divisió dels Estaments

La societat es dividia en estaments amb funcions i drets diferenciats:

• Els Privilegiats:
  • Rei: La màxima autoritat, amb poder absolut.
  • Noblesa: Es dividia en alta noblesa (grans propietaris, amb càrrecs importants) i baixa noblesa (amb menys recursos, sovint empobrida).
  • Clergat: Es dividia en alt clergat (bisbes, abats, amb grans possessions i influència) i baix clergat (capellans, monjos, que sovint vivien molt pobrament).
• Els No Privilegiats (Poble o Tercer Estat):
  • Pagesos: La majoria de la població, sotmesos a càrregues senyorials i amb grans dificultats econòmiques.
  • Burgesos: Comerciants, artesans, professionals liberals. Tot i tenir poder econòmic creixent, no tenien privilegis polítics ni socials.
  • Classes populars urbanes: Treballadors manuals, petits artesans, servents.

L'Economia de l'Antic Règim

La característica principal de l'economia de l'Antic Règim era el predomini de l'agricultura i la ramaderia, amb un creixement progressiu i constant del comerç i la indústria.

S'entén per economia de subsistència aquella que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que només arriben per a l'alimentació i el vestit de la pròpia família o grup social. En aquest tipus d'economia, no es produeixen excedents que permetin el comerç o, en cas que es produeixin, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.

Un aspecte particular era la propietat de la terra: les mans mortes eren possessions del clergat que no es podien vendre ni alienar, ja que la seva venda estava prohibida per llei.

Sistemes Polítics: Absolutisme vs. Parlamentarisme

Durant el segle XVIII, l'absolutisme, caracteritzat per la reunió de tots els poders de l'Estat en la persona del rei, va ser el sistema polític de gairebé totes les monarquies europees. L'excepció n'era el Regne Unit, on el rei estava limitat per la llei del Parlament.

Diferència entre Monarquia Absoluta i Monarquia Parlamentària

• La monarquia absoluta és una forma de govern en què el monarca (rei, emperador, tsar, etc.) té el poder absolut. No hi ha divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial).
• La monarquia parlamentària és el sistema polític, comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de Cap de l'Estat sota el control del poder Legislatiu (Parlament) i del poder Executiu (Govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'Estat sinó també l'actuació, funcions i poders del monarca.

La Crisi de l'Antic Règim i el Liberalisme

En l'últim terç del segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim es va manifestar a França amb més intensitat i profunditat que enlloc. El dèficit financer de l'Estat i la carestia dels aliments bàsics van afavorir l'esclat de la Revolució Francesa, que va enderrocar el sistema feudal i l'absolutisme monàrquic.

El liberalisme era la ideologia d'aquells que volien transformar la societat, basant-se en idees clau com:

• La llibertat individual.
• La igualtat davant la llei.
• El dret a la propietat.