L'Antic Règim i les Revolucions: Societat, Política i Il·lustració

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments: privilegiats (aproximadament el 10% de la població) i no privilegiats (el 90% restant). Aquesta estructura es manifestava tant al camp com a la ciutat.

Al camp, la població es dividia en propietaris i no propietaris (serfs, assalariats i jornalers). A la ciutat, trobàvem l'alta burgesia, comerciants importants, i la petita burgesia (artesans, assalariats, oficials, aprenents i criats). La resta eren esclaus.

Cronologia i Revolucions

La monarquia autoritària es va estendre per tot Europa Occidental fins al segle XVII (aproximadament 1600). A Gran Bretanya, però, es va establir una monarquia parlamentària que va propiciar diverses revolucions:

• Revolució Industrial
• Revolució dels Transports
• Revolució Comercial
• Revolució Demogràfica
• Revolució Agrària

Aquestes revolucions van donar origen a la burgesia industrial i van marcar el naixement del capitalisme i el liberalisme econòmic. A partir del segle XVIII (aproximadament 1700), es va imposar la monarquia absoluta, que va perdurar fins a la Primera Revolució Francesa.

Definició de l'Antic Règim

L'Antic Règim és un sistema econòmic, social i polític que procedeix de la descomposició del feudalisme medieval i que va durar a Europa fins a la Primera Revolució Industrial.

Característiques de l'Antic Règim

• Població estancada
• Absolutisme monàrquic
• Societat estamental
• Supervivència del règim senyorial amb pugna amb el capitalisme emergent

La Il·lustració i els seus Pensadors

La Il·lustració: Moviment Intel·lectual del Segle XVIII

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual del segle XVIII que va inspirar la independència dels Estats Units d'Amèrica (EUA) i la Revolució Francesa. Va ser un període d'optimisme basat en la raó.

Pensadors Clau de la Il·lustració

• Montesquieu: Va proposar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Rousseau: Va defensar la necessitat d'un contracte social i el fonament de la sobirania nacional.

Els il·lustrats es van oposar a la societat estamental i van defensar la igualtat d'origen i el mèrit basat en la intel·ligència de cadascú.

Sistemes Polítics Contemporanis

El Sistema Polític Espanyol

Espanya és una monarquia parlamentària amb un sistema bicameral:

• Corts Generals:
  • Cambra Alta (Senat): Composta per 260 senadors (4 per cada una de les 50 províncies, més alguns designats per les comunitats autònomes). Té un paper menys rellevant i el mandat és de 4 anys.
  • Cambra Baixa (Congrés dels Diputats): Composta per 350 diputats, la seva representació és proporcional als vots de cada província.
• Poder Executiu: Format pel President del Govern i els seus ministres.
• Poder Judicial: Representat pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

El Sistema Polític Britànic

El Regne Unit és una monarquia parlamentària amb un sistema bicameral:

• Parlament:
  • Cambra Alta (Cambra dels Lords): Composta per alta noblesa i clergat, amb un sistema hereditari o per designació reial amb permís del govern. Aproximadament 700 lords vitalicis, amb un paper principalment simbòlic i una tendència cap a un sistema unicameral de facto.
  • Cambra Baixa (Cambra dels Comuns): Composta per 646 diputats, amb un mandat de 5 anys.
• Poder Executiu: Liderat pel Primer Ministre i els seus ministres.
• Poder Judicial: El Tribunal Suprem del Regne Unit és la màxima instància judicial.

El Sistema Polític dels Estats Units d'Amèrica (EUA)

Els EUA són un estat federal amb un sistema bicameral:

• Congrés:
  • Cambra Alta (Senat): Composta per 100 senadors (2 per cada un dels 50 estats), amb un mandat de 6 anys i renovació d'un terç cada 2 anys.
  • Cambra Baixa (Cambra dels Representants): Composta per 435 representants, amb un mandat de 2 anys. Cada estat té un nombre de representants proporcional als seus habitants.
• Poder Executiu: El President (amb un màxim de 8 anys de mandat, en cas de defunció el substitueix el vicepresident) i els delegats o compromissaris (535 electors més 3 del Districte de Columbia).
• Poder Judicial: El Tribunal Suprem, format per 9 membres amb càrrec vitalici i elegits pel president.

Constitucions Espanyoles Històriques

• 1812: Constitució de Cadis ("La Pepa"), que va establir el sufragi universal indirecte.
• 1869: Promulgada després de la Revolució de 1868, va introduir el sufragi universal i la sobirania popular.
• 1876: Constitució de la Restauració Borbònica, vigent fins al 1923 (Dictadura de Primo de Rivera) o 1931 (Segona República).
• 1931: Constitució de la Segona República Espanyola, vigent fins al 1936 (inici de la Guerra Civil). El 1933 s'hi va incorporar el vot femení.

Mapa Polític d'Europa (Segles XVIII-XIX)

Estats Italians

La península italiana estava fragmentada en diversos estats:

• Regne de Sardenya-Piemont (Savoia)
• República de Gènova
• Ducat de Milà
• República de Venècia
• Ducat de Parma
• Estats Pontificis
• Gran Ducat de Toscana
• Regne de Nàpols i Sicília

Sacre Imperi Romanogermànic

Una entitat complexa que incloïa nombrosos estats, entre els quals destacaven:

• Àustria (Habsburg)
• Prússia
• Diversos principats i ciutats lliures

Estats Independents

• Suïssa
• Països Baixos (República de les Set Províncies Unides)

Imperi Austrohongarès

Un vast imperi amb capital a Viena, que incloïa territoris com:

• Àustria
• Hongria
• República Txeca (Bohèmia i Moràvia)
• Eslovàquia
• Eslovènia
• Parts de Polònia (Galítsia)
• Parts d'Ucraïna
• Parts de Romania (Transsilvània)
• Parts de Croàcia i Bòsnia (posteriorment)

Imperi Otomà

Amb capital a Istanbul, aquest imperi s'estenia per una vasta regió, incloent-hi:

• Bòsnia
• Sèrbia
• Montenegro
• Romania (Valàquia i Moldàvia)
• Bulgària
• Macedònia
• Albània
• Grècia
• Turquia (Anatòlia)
• Armènia
• Iraq
• Líbia
• Israel
• Jordània
• Líban
• Palestina
• Egipte
• Geòrgia