L'Antic Règim i el Reformisme Borbònic: Resum i Claus

Característiques de l'Antic Règim

Assenyala les característiques més importants de l’Antic Règim.

L’Antic Règim es caracteritzava per estar format per una societat estamental basada en el privilegi dels clergues i la noblesa, sota un govern en forma de monarquia absoluta i una economia bàsicament agrària.

La societat estamental

Quins grups socials formaven la societat estamental?

• Privilegiats: rei, noblesa i clergat.
• No privilegiats: poble o tercer estat, compost per camperols, burgesos i classes populars.

Motors de transformació

Indica quins van ser els grans motors de transformació de la societat de l’Antic Règim.

Els motors de transformació de la societat de l’Antic Règim van ser la industrialització i la Revolució Francesa.

Claus per estudiar, pàgina 19

L'economia i la propietat de la terra

L'activitat econòmica principal

Quina era l’activitat econòmica més important de l’Antic Règim?

La majoria de la població es dedicava a l’agricultura: una gran part al cultiu de cereals, i a la zona mediterrània, a la vinya i a les oliveres per a l’elaboració i comercialització de vi i oli.

El règim senyorial

En què consisteix el règim senyorial de propietat de la terra?

La propietat de la terra estava bàsicament en mans dels privilegiats. El règim senyorial consistia en el fet que les terres de la noblesa i de l’Església no es dividien mai, gràcies a un sistema de transmissió de la propietat a través dels títols nobiliaris o institucions i no dels individus. Els pagesos estaven sotmesos a forts impostos per l’ús de les terres.

Indústria i comerç al segle XVIII

Assenyala les característiques de l’activitat industrial durant el segle XVIII.

En un inici, la indústria consistia en petits tallers artesans organitzats per gremis. Però van aparèixer noves maneres de produir: en uns casos els pagesos treballaven per a un comerciant que els facilitava la matèria primera i les eines (domestic system). També hi havia artesans que treballaven pel seu compte al marge del control gremial.

D’altra banda, la monarquia va crear manufactures reials centrades en la producció d’armes o articles de luxe, però mancades de maquinària moderna. El comerç exterior va créixer molt gràcies als intercanvis entre Europa i les colònies. En canvi, el comerç interior va passar per mals moments per culpa dels controls gremials, per l’existència d’unitats de mesures diferents i per les duanes interiors.

Claus per estudiar, pàgina 20

La Il·lustració: El pensament del segle XVIII

Assenyala les característiques bàsiques del pensament il·lustrat.

La Il·lustració va ser un corrent intel·lectual del segle XVIII que va qüestionar els principis de l’Antic Règim. Les bases ideològiques eren: la raó, l'educació, el progrés, la felicitat del poble i la tolerància; i s'havien d’aplicar a tots els àmbits de la vida.

Entenia que el centre de les teories il·lustrades era l’ésser humà; es considerava que les persones tenien uns drets naturals, com ara la llibertat individual. L’ésser humà, a través de la raó, podia aconseguir el coneixement que consideraven la base de la felicitat. Va donar gran importància a l’educació i les ciències experimentals, gràcies a les quals es podia progressar indefinidament. La tolerància havia de ser la base de la convivència.

Pensadors il·lustrats destacats

Indica el nom de tres pensadors de la Il·lustració i comenta les seves idees més importants.

• Montesquieu: Filòsof i polític francès (1689-1775). Defensava el principi de la separació dels poders de l’estat: el legislatiu, l’executiu i el judicial.
• Rousseau: Filòsof i escriptor suís (1712-1778). Considerava que la sobirania popular es basa en un pacte social que permet que el poder superior governi en el seu nom.
• Voltaire: Filòsof i escriptor francès (1694-1778). Va proposar la creació d’un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.

Crítica a l'Antic Règim

Què criticaven els il·lustrats de la societat de l’Antic Règim?

Consideraven que la societat de l’Antic Règim era injusta, defensaven un sistema d’equilibri social i d’igualtat jurídica. Pensaven que els privilegis de les corporacions, com ara els gremis, eren un obstacle per al creixement econòmic. Rebutjaven tot el que es regia pels costums i que no estava d’acord amb la raó: els privilegis de la noblesa i el clergat, les reglamentacions dels gremis o l’absolutisme.

Política: Absolutisme i Despotisme Il·lustrat

L'absolutisme monàrquic

Quina era la base teòrica de l’absolutisme monàrquic?

L’absolutisme monàrquic era el sistema polític dominant en què el rei concentrava tots els poders de l’estat. Es basava en teories com les del bisbe Bossuet, que considerava que el rei era el substitut de Déu a la terra, amb la missió d’executar la voluntat divina.

El despotisme il·lustrat

Quines van ser les propostes polítiques del despotisme il·lustrat?

És el sistema que neix de l’aplicació de les idees il·lustrades per part d’alguns monarques absoluts que pretenien millorar la vida dels seus súbdits, sense modificar l’estructura social ni les lleis. Caterina II de Rússia, Frederic II de Prússia o Carles III d’Espanya van fomentar la reforma de l’administració, van estendre l’educació i van impulsar obres públiques.

La Guerra de Successió Espanyola

Com va justificar Felip V la retirada dels drets i llibertats d’Aragó i València?

Com a càstig per haver-se rebel·lat o no haver donat suport a la corona d’Espanya durant la guerra de Successió.

Quines van ser les causes de l’esclat del conflicte?

La mort de Carles II d’Habsburg, rei d’Espanya, sense descendència i amb un testament fet a favor de Felip d’Anjou, va provocar que l’arxiduc Carles d’Àustria reclamés el seu dret al tron.

Quins bàndols s’enfrontaven en la guerra de Successió?

D’una banda, els partidaris de Felip d’Anjou (Felip V) de la casa dels Borbó; i de l’altra, els defensors de l’arxiduc Carles d’Habsburg d’Àustria.

Per què l’arxiduc d’Àustria va renunciar a continuar lluitant?

Perquè en morir l’emperador d’Àustria Josep I el 1711, l’arxiduc Carles va ser coronat emperador. Això va fer que la situació internacional canviés, ja que no es veia amb bons ulls una doble corona en la seva persona.

Quin tractat va posar fi al conflicte internacional el 1713?

El Tractat d’Utrecht. Es va acceptar Felip V com a rei a canvi que renunciés als drets al tron de França i a les possessions que li quedaven a Europa.

Qui va guanyar la guerra?

Dins dels territoris de la monarquia hispànica, la guerra la van guanyar les forces liderades per Felip V.

El Reformisme Borbònic

Quin va ser l’instrument jurídic de la centralització borbònica?

El Decret de Nova Planta.

En què va consistir el reformisme borbònic?

Els principals canvis del reformisme borbònic van consistir en el següent:

• Felip V: Va accentuar la centralització i homogeneïtzació del país. Va suprimir els furs i les institucions pròpies (Corts, Diputacions, Generalitat). Només Navarra i les províncies basques van mantenir els seus privilegis pel seu suport al rei.
• Ferran VI: Va mantenir el programa de reformes i va reforçar l’Armada.
• Carles III: Va aplicar el despotisme il·lustrat. Va millorar l’educació, va intentar sotmetre l’Església a l’estat i va fomentar la modernització de l’agricultura i el comerç amb Amèrica.
• Carles IV: Va aturar les reformes per por de les conseqüències de la Revolució Francesa.

Les fonts històriques

Les fonts històriques són el conjunt d'objectes, documents, testimonis i representacions que ofereixen a l'historiador informació rellevant. Són la sustentació de qualsevol deducció històrica.

• Fonts primàries: Són aquelles que es van elaborar de manera simultània als esdeveniments que registren, sense intermediacions.
• Fonts secundàries: També anomenades historiogràfiques, són aquelles que s'elaboren a partir de les fonts primàries i que, per tant, ofereixen una visió mediatitzada o parcial dels esdeveniments originals.