L'Antic Règim i la Il·lustració: Societat, Economia i Política

Característiques Demogràfiques de l'Antic Règim

• Escàs creixement vegetatiu
• Elevada mortalitat i natalitat
• Escàs creixement de la població

La Societat Estamental de l'Antic Règim

La societat de l'Antic Règim era una societat estamental perquè estava dividida en diferents estaments, la qual cosa implicava una profunda desigualtat civil. Aquesta divisió comportava l'existència de dos grups ben diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats.

Què és un Estament?

Els estaments són grups socials tancats, els membres dels quals hi pertanyen per dret de naixement, no per mèrits, i eren desiguals davant la llei.

Grups Socials a l'Antic Règim

A l'època de l'Antic Règim trobem els següents grups socials:

Privilegiats

• Noblesa: Vivia de les rendes de les terres i acumulava grans riqueses. Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.
• Clergat: Vivia també de les rendes derivades de l'explotació del seu patrimoni territorial i també del delme. No era un grup homogeni, ja que l'alt clergat gaudia dels luxes i privilegis de la noblesa, mentre que el baix clergat provenia de l'estat popular i portava una vida modesta.

No Privilegiats: L'Estat Popular

Era la immensa majoria de la població (entre un 90% i un 95%) i agrupava persones molt diferents:

• Burgesia: Incloïa els grans artesans, els comerciants i els banquers. Era el grup més actiu econòmicament.
• Classes Populars Urbanes: Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
• Pagesos: Era el grup més nombrós de la població. Les seves condicions de vida eren molt dures, perquè estaven obligats a treballar les terres dels privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

Creixement Demogràfic i Econòmic al Segle XVIII

El segle XVIII va ser un període de relativa pau internacional. Després de la Guerra dels Trenta Anys (segle XVII), la signatura del Tractat d'Utrecht va donar pas a un període d'equilibri internacional, durant el qual es va tractar de solucionar els conflictes mitjançant l'activitat diplomàtica i la signatura de tractats i aliances entre països.

En aquesta situació, durant els anys 1650 i 1800, a Europa hi va haver un important creixement demogràfic. Aquest creixement es va deure també a l'absència de grans epidèmies, a la introducció de nous conreus i, en general, a la millora de la situació econòmica.

Com que hi havia més població, va augmentar la demanda de productes, la qual cosa va fer pujar els preus i va incrementar els guanys dels propietaris. Aquests, estimulats per la possibilitat d'obtenir beneficis més grans, van augmentar la producció. Les monarquies van potenciar aquest creixement econòmic: van impulsar reformes en l'agricultura, van finançar la instal·lació de manufactures dedicades a la producció d'objectes de luxe i van protegir les companyies comercials.

Per a la mobilitat dels productes, el transport era essencial i, al llarg del segle, les comunicacions van millorar gràcies a la construcció de carreteres i canals. Amb tot això, va ser el comerç marítim amb els territoris extraeuropeus, el comerç colonial, el que va tenir un creixement més espectacular.

El Sistema Polític de l'Europa del Segle XVIII

El sistema polític predominant a l'Europa del segle XVIII era la monarquia absoluta.

Característiques de la Monarquia Absoluta

• Era la forma de govern predominant a Europa.
• Monarquia de caràcter diví, concentrava tots els poders en la persona del rei i no retia comptes a ningú.
• Poder absolut i il·limitat: el rei no compartia la sobirania amb ningú, nomenava els magistrats, administrava justícia i dirigia la política interior.
• El Consell d'Estat i els secretaris d'estat assessoraven el rei i executaven les seves ordres.
• Els habitants del país eren súbdits i no ciutadans.

Comerç Colonial i Comerç Triangular

Diferència entre Comerç Colonial i Comerç Triangular

El comerç colonial és el comerç que va tenir un creixement més gran al segle XVIII. S'intercanviaven productes manufacturats d'Europa per matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó, etc.).

Aquest comerç es basava en el comerç triangular, que tenia com a element clau el tràfic de persones esclavitzades d'Àfrica a Amèrica per utilitzar-les com a mà d'obra.

Rutes i Productes del Comerç Triangular

Els vaixells d'Europa intercanviaven productes manufacturats per persones esclavitzades a Àfrica. Aquestes persones eren transportades a Amèrica per treballar a les plantacions. D'Amèrica fins a Europa es transportaven productes com cotó, tabac i pells.

Justificació del Tràfic d'Esclaus

A l'època, el tràfic d'esclaus es justificava amb arguments com que un gran nombre de captius serien massacrats si no hi hagués la sortida de vendre'ls als europeus. A més, s'afirmava que portarien una vida millor i més còmoda a les colònies. Es defensava que el treball dels esclaus havia beneficiat molt les colònies angleses i que el benefici que proporcionava aquest comerç era molt més gran que tots els inconvenients.

La Il·lustració: Principis i Figures Clau

La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim.

Principis de la Il·lustració

La Il·lustració presentava aquests principis fonamentals:

• Concebia la raó com l'únic mitjà per entendre el món.
• Creia en l'educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat.
• Defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa.
• Lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.
• Propugnava la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d'un parlament.

Principals Il·lustrats i les seves Aportacions

Entre els principals pensadors il·lustrats destaquen:

• Montesquieu: Va defensar la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per evitar l'acumulació de poder en una sola persona o institució.
• Rousseau: Va formular el principi de la sobirania nacional, segons el qual el poder resideix en el poble.
• Voltaire: Va ser un gran defensor de la llibertat de pensament, la tolerància religiosa i la justícia.

Mercantilisme i Fisiocràcia

Mercantilisme

El mercantilisme és una política econòmica dels segles XVI i XVII que defensa que, per tal que un país es pugui enriquir, cal que vengui a l'estranger més del que hi compra, de manera que la balança de comerç sigui favorable i impulsi l'entrada al país de metalls preciosos, especialment or.

Fisiocràcia

La fisiocràcia afirmava que l'agricultura era la base de la riquesa principal d'un país, la que permetia viure als seus habitants, acumular i intercanviar productes. A més, defensaven la propietat privada, la llibertat del comerç i la indústria, i s'oposaven a qualsevol intervenció de l'Estat en l'economia.

Els Tres Tipus de Poder i les seves Funcions

Segons els il·lustrats, hi ha tres tipus de poder, cadascun amb una funció específica:

• Poder Executiu

  El poder executiu és el Rei o President de la República que executa les lleis i nomena els ministres entre la majoria del Parlament.

• Poder Legislatiu

  El Parlament fa les lleis i elabora el pressupost de l'Estat.

• Poder Judicial

  Els tribunals són independents del poder executiu i asseguren el compliment de les lleis.

Els ciutadans elegeixen el Parlament.