L'Antic Règim: Economia, Societat i Monarquia Absoluta
Ciencias sociales4,5 KB
Una economia agrícola i senyorial
Durant l'Antic Règim, l'agricultura era la font de riquesa més important. Només una petita part de les terres es podia considerar de propietat privada; la resta estava vinculada a un títol nobiliari, a l'Església o a la Corona. El conjunt de terres en mans d'un senyor s'anomenava senyoriu territorial. Aquest es dividia en la reserva senyorial i les parcel·les, anomenades masos, que es lliuraven als pagesos a canvi d'unes rendes.
Com que l'agricultura era de subsistència, no hi havia especialització i el comerç era escàs. Es practicava el conreu en camps oberts (openfields), que produïen principalment cereals, i s'utilitzava la tècnica del guaret. La producció ramadera també era insuficient. Les collites marcaven el ritme de l'economia, que periòdicament patia greus crisis de subsistència.
La demografia es caracteritzava per un escàs creixement demogràfic. La subalimentació, la manca d'higiene i els escassos recursos mèdics provocaven una mortalitat molt elevada. Tot i que la natalitat era molt alta, l'esperança de vida dels adults se situava al voltant dels 45 anys.
A les ciutats de l'època, la producció artesana estava controlada pels gremis. Durant el segle XVIII, es van difondre les manufactures, establiments subvencionats, impulsats per l'Estat o d'iniciativa privada, on s'elaboraven determinats articles de luxe. La xarxa de comunicacions era escassa i només els camins reials es conservaven en bon estat. El vehicle més utilitzat era la diligència. El segon gran mitjà de transport era la navegació marítima, tot i que era molt lenta.
La societat estamental
La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments, grups als quals es pertanyia per les circumstàncies del naixement, a diferència de les classes socials, que es defineixen pel nivell de riquesa. Els estaments tenien funcions diferents:
- Clero: S'ocupava de resar i d'assegurar la protecció divina.
- Noblesa: Combatia i protegia la col·lectivitat dels seus adversaris.
- Estat pla: La seva funció era produir tots els béns materials que la societat necessitava.
Els privilegiats
El clero
El clero era el primer estament. No havia de pagar impostos i els seus ingressos provenien del seu extens patrimoni i del delme. Es dividia en:
- Alt clero: Bisbes, abats, canonges i alts càrrecs.
- Baix clero: Sacerdots, rectors i monjos.
La noblesa
La noblesa era el segon estament i gaudia d'importants concessions honorífiques, econòmiques i fiscals. Es distingia entre:
- Noblesa de cort: Rica i poderosa.
- Noblesa de províncies: Més modesta.
Els no privilegiats
El tercer estat constituïa la majoria de la població i agrupava sectors socials molt diferents:
- La burgesia: El grup més dinàmic. Hi havia burgesia rendista, financera i petita burgesia.
- Les classes populars urbanes: Treballadors manuals de la ciutat.
- La pagesia: Podien ser arrendataris o propietaris.
- Serfs i jornalers: Vivien sota el règim senyorial.
L'absolutisme monàrquic
La monarquia de dret diví
El model polític de l'Antic Règim era la monarquia absoluta de dret diví. Les seves característiques eren:
- L'autoritat del monarca provenia directament de Déu.
- L'Estat estava controlat pel monarca, que tenia un poder absolut (concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial).
- L'arbitrarietat era la norma de l'Estat i cap llei protegia els súbdits del despotisme.
- L'òrgan principal del govern era el Consell d'Estat.
- L'administració provincial estava en mans de governadors i intendents.
- Una legió de buròcrates i funcionaris s'encarregaven d'executar les ordres reials.
- El seu poder només estava restringit per la llei divina, a la qual estava sotmès, pel dret natural i per les lleis fonamentals del regne.
- Una de les limitacions del poder reial provenia dels Parlaments, institucions que reunien els tres estaments.