Antic Règim: economia, societat i crisi (s. XVIII–XIX)

Context històric: finals del s. XVIII i inicis del s. XIX

Finals del segle XVIII i principi del segle XIX: la Revolució Industrial provoca una nova societat de classes —proletariat i burgesia—; la Revolució Francesa impulsa les revolucions liberals i apareixen els moviments nacionalistes.

L'Antic Règim comença a qüestionar-se a partir de 1789 amb els revolucionaris francesos. Abans, predominava l'absolutisme monàrquic i una economia senyorial: era l'economia basada en l'agricultura.

El 1789 marcaria l'inici d'aquesta etapa contemporània.

Economia agrícola i senyoria

Característiques de l'economia rural

Les característiques d'aquesta economia eren bàsicament rurals: entre un 80% i 90% de la població activa realitzava tasques agrícoles. El 75% de la producció era per alimentar la família del pagès (producció de subsistència). Un 25% de la producció servia per a altres finalitats, incloent rendes del senyor feudal i de l'Església (una part important). Existien terres comunals i també parcel·les de propietat privada.

La propietat de la terra

Durant l'Antic Règim l'agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part de les terres es considerava de propietat privada; la gran majoria estaven vinculades a un títol nobiliari, a l'Església o a un municipi o a la Corona.

El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial. Constava en primer lloc de la reserva senyorial, formada per les terres més productives que el senyor es reservava per a la seva explotació directa. La resta del territori d'una senyoria estava dividida en masos.

Drets senyorials

Els drets senyorials eren un conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Els pagesos havien de fer una sèrie de feines (prestacions personals) a la reserva senyorial; a més, el senyor exigia taxes per la utilització de monopolis senyorials i per l'explotació de boscos.

El senyor exercia jurisdicció: podia tenir atribucions de caràcter públic sobre un territori ampli (senyoria jurisdiccional) que incloïa no només les terres pròpies, sinó també terres alienes, de propietaris alodials.

El senyor podia declarar la guerra, signar la pau, encunyar monedes, dictar ordres i reglaments.

També existia el delme, que consistia en l'obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'Església per al manteniment del clero i del culte.

Producció insuficient

Hi havia una agricultura de subsistència, dedicada al policultiu, bàsicament de cereals. El comerç era escàs (autoconsum). Per a l'aprofitament de la terra coexistien dos tipus d'explotació:

• conreu en camps oberts, on es produïen cereals i es practicava el guaret;
• terres comunals, destinades a boscos i pastures.

La producció ramadera era insuficient. Hi havia crisis periòdiques que generaven fam, desnutrició i sovint desembocaven en protestes, com les revoltes del pa.

Població estancada

La subalimentació, la falta d'higiene i els escassos recursos mèdics provocaven una mortalitat elevada. L'esperança de vida era baixa i la mitjana d'edat dels adults oscil·lava al voltant dels 45 anys. La natalitat era molt alta; es calcula que cada dona tenia una mitjana de cinc fills.

Indústria tradicional i manufactures

A les ciutats hi havia una producció artesana d'origen medieval, controlada pels gremis: agrupacions d'artesans de la mateixa professió que regulaven el volum de producció, les tècniques i els preus de venda.

A partir dels segles XVI i XVII augmentà la demanda de productes. Durant el segle XVIII es va difondre un altre model de producció: les anomenades manufactures, establiments impulsats i, en ocasions, subvencionats per l'Estat.

Insuficiència dels transports

La xarxa de comunicacions era escassa i estava formada principalment per camins i carreteres. Per al transport de persones i mercaderies s'utilitzava el carro, les diligències i, segons el trajecte i els recursos, animals com ara cavalls o mules. Aquests mitjans eren relativament ràpids per a l'època però tenien una capacitat de càrrega molt limitada.

El comerç

El transport limitat condicionava el comerç; per això es feien fires dins de les ciutats. Hi hagué grans canvis en el comerç colonial des del segle XVI: el comerç intercontinental i el comerç triangular (Europa–Àfrica–Amèrica) van afavorir l'entrada de productes nous d'altres continents (cafè, cacau, tabac, etc.).

Societat estamental

Els estaments

La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments: grups tancats als quals es pertanyia per circumstàncies del naixement. Es distingien tres estaments principals:

• Clero: s'ocupava de la religió i de la protecció espiritual.
• Noblesa: la funció militar i la protecció de la comunitat; era la màxima propietària de terres.
• Estat pla (tercer estat): produïa els béns materials.

Privilegiats i no privilegiats

Els privilegis incloïen exempcions d'impostos i altres drets. El clergat representava menys de l'1% de la població; la noblesa entre un 2% i un 3% i posseïa la major part de les terres. El tercer estat, que agrupava la majoria de la població (entre un 90% i un 95%), era el no privilegiat.

L'estat pla era un grup heterogeni:

• Burgesia: rendista, financera, manufacturera (industrial) i petita burgesia.
• Classes populars urbanes: artesans, obrers de manufactures, personal domèstic.
• Pagesia: sector més nombrós; hi havia serfs (fortament vinculats al senyor feudal), pagesos lliures (arrendataris) i propietaris.

Absolutisme monàrquic

La monarquia de dret diví

El dret diví sustentava la idea que l'autoritat del monarca provenia de Déu. L'Estat era controlat pel monarca, que tenia un poder absolut. L'arbitrarietat predominava: la norma de l'Estat i la voluntat reial sovint no estaven subjectes a cap altra llei que protegís els súbdits del despotisme.

L'òrgan principal del govern era el consell d'Estat, els membres del qual eren designats pel rei.

Inicis del parlamentarisme

Com a excepció, a Anglaterra al segle XVIII hi hagué els inicis del parlamentarisme. Es consolidà una monarquia parlamentària: al segle XVII hi hagué la primera revolució (execució de Carles I dels Stuart) i el 1689 la segona revolució que culminà amb l'arribada del rei Guillem d'Orange i la constitució d'una monarquia parlamentària.

La crisi de l'Antic Règim

L'esperit de la Il·lustració

La Il·lustració fou un moviment intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII. Es va inspirar, en part, en la independència dels Estats Units i en la mateixa Revolució Francesa. Entre els precedents destaca Isaac Newton (que va introduir el mètode científic: observació, raó i experimentació) i John Locke (amb idees sobre drets naturals i divisió del poder).

Els il·lustrats francesos propugnaven una fe en la raó com a mitjà per entendre i explicar el món.

Crítica a l'Antic Règim

Els il·lustrats criticaven l'Antic Règim i proposaven un nou model polític i social basat en els principis de llibertat i igualtat. Montesquieu advocava per la divisió de poders; Rousseau defensava la necessitat d'un contracte social; i Voltaire es proclamava defensor de la llibertat de consciència.

Despotisme il·lustrat

El pensament il·lustrat va arribar a les corts europees i alguns sobirans intentaren experiències reformistes que pretenien unir l'autoritat reial amb les idees de progrés de la Il·lustració. Les contradiccions d'aquest reformisme van obrir camí a les revolucions liberals.

Eixos del pensament il·lustrat

Podem resumir tres grans eixos:

• Econòmic: inclou conceptes com la fisiocràcia (la font de riquesa d'un país és l'agricultura) i el liberalisme econòmic (mínima intervenció de l'Estat i defensa de la propietat privada). També el mercantilisme (acumulació de metalls preciosos i forta intervenció estatal) forma part de debats previs.
• Polític: liberalisme polític i la defensa de drets i institucions representatives.
• Cultural: projectes com l'Enciclopèdia de Diderot i d'Alembert (iniciada el 1751, amb múltiples volums) difonen coneixement i crítica.