L'Antic Règim: Definició, Economia i Absolutisme

L'Antic Règim

L'Antic Règim és el nom que es dona al sistema polític, econòmic, social i cultural europeu anterior a la Revolució Francesa, que té com a trets més característics:

• Un sistema econòmic senyorial.
• Una societat estamental.
• Una monarquia absoluta.

Sistema econòmic senyorial

Es basa en:

• Agricultura de subsistència: Amb una rotació trienal amb guaret i rendiments molt baixos, és l'ocupació principal. Gairebé tota la terra va vinculada a la noblesa, l'Església, la Corona o el municipi.
• Producció artesana: Controlada pels gremis i amb manufactures de luxe impulsades per l'Estat.
• Transport rudimentari: Insuficient, fet que justifica el comerç interior tan pobre i limitat.
• Polítiques mercantilistes: Les monarquies absolutes potencien el comerç colonial, la base del qual és l'anomenat comerç triangular, on els esclaus hi tenen un paper destacadíssim.

Monarquia absoluta

L'eix polític central de l'Antic Règim és la monarquia absoluta de dret diví, per la qual el rei exerceix el poder en nom de Déu. Això li permet concentrar tots els poders en la seva persona, mentre els governants exclouen els súbdits. Amb tot, té institucions que l'assessoren (els Consells d'Estat), unes Corts o Parlament (integrat pels tres estaments i amb atribucions fiscals), i unes limitacions mínimes fixades per la llei divina, el dret natural (costum i tradició) i les lleis fonamentals de cada regne (pacte entre el monarca i els seus súbdits).

L'exemple més clar d'absolutisme monàrquic és el de Lluís XIV de França, conegut com el «Rei Sol», a qui es deu el Palau de Versalles, símbol per excel·lència d'aquest esplendor.

Entre els teòrics defensors del sistema absolutista per motius diferents destaquen el francès Bossuet i el filòsof anglès Hobbes, autor de l'obra Leviathan («Homo homini lupus»).

Enciclopèdia Francesa

Oficialment «Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers», és una magna obra que pretén reunir tots els coneixements de l'època d'acord amb els principis de la Il·lustració.

Es publica entre 1751 i 1772 sota la direcció de dos pensadors il·lustrats: Diderot i d'Alembert.

Salons literaris

Reunions literàries i filosòfiques de moda a la França il·lustrada per ampliar coneixements a través de la lectura i la conversa.