Anselm Turmeda: Escriptor mallorquí en llengua catalana i àrab

Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, 1423)

Anselm Turmeda, escriptor mallorquí en llengua catalana i àrab, els seus llibres tingueren gran difusió popular en els països de parla catalana.

Vida:

Turmeda va néixer a Ciutat de Mallorca. Ingressa a l'orde franciscà. S'ordenà diaca i després sacerdot. Als 25 anys, estudia a Bolonya. Diu que a Bolonya conegué un mestre, Nicolau Martell, que a l'hora d'explicar la referència evangèlica a la futura vinguda de Paràclit «Darrere meu, vindrà un profeta anomenat Paràclit», li confessà que Paràclit era el nom del profeta dels musulmans i que la seva religió era la veritable. Poc temps després retornà a Mallorca.

Conversió a l'islam:

Mig any després d'haver tornat a Mallorca, se n'anà a Sicília i al poc després se’n va cap a Tunis. Allà fou molt ben rebut pels cristians que hi residien. 4 mesos després, conegué un metge d'origen europeu convertit a l'islam que li facilità la relació amb el soldà Abu-l-Abbas Ahmad. Turmeda conta la seva conversió, inspirant-se en una conversió de l'Alcorà. El soldà l'acollí i el protegí. Es casà amb la filla d'un prohom tunisià. D'aquest matrimoni. El soldà li conferí el càrrec de traductor i cap de les duanes. A Tunis, era conegut com «el torsimany» en atenció a la seva feina d'intèrpret.

Intents de fer retornar Turmeda a Europa:

Els intents de fer retornar Anselm Turmeda al món cristià hi intervingueren: un clergue sicilià, Roger de Montcada, el papa Benet XIII i el rei Alfons V el Magnànim. Se li prometeren tota casta de facilitats i l'absolució del delicte d'apostasia. Turmeda, però, ja no abandonà mai Tunísia ni renegà de l'islam.

Obres:

• El Llibre de bons amonestaments: Quan ja feia 11 anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars, hi ha notes d’una evident immoralitat i d’intenció antimonàstica. L’obra no és original, sinó un plagi de la Dottrina dello Schiavo di Bari, un poema satíric d’un trobador italià.
• Les Profecies: És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristià.
• La Disputa de l'ase: Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filosòfica que florí a Bàssora, «Germans de la Puresa». El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

1. L’home és de bella proporció: Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte.
2. L’home domina les ciències, governar i comerciar: Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.
3. Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits: Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.
4. L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos: Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.