L'ànima i el cos depenen de Déu Descartes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

 

1.2.1.La substància

jo, déu i Extensió.  De la idea d'ésser perfecte treu l'existència de déu.  ment (l'ànima)
I del món.  diví, humà, corporal (cosmos, món).

substància

Descartes anomena “substància” allò concret existent.  Substància és “allò que existeix de Tal manera que no necessita de cap altra cosa per a existir”.  

Ara bé, l’únic ésser capaç D’existir per si sol és Déu; els altres éssers necessiten de la creació i Conservació de Déu.

La substància infinita: Déu  

Les substàncies finites: Ment (ànima) i cos,

1.2.2.Les tres substàncies

Descartes dedueix tota la Realitat a partir del Cogito. Aquesta realitat està composta per tres Tipus de substàncies o coses (per tant, hi ha tantes substàncies com idees Innates):  

Substància pensant o “res cogitans!”  (jo, ment, ànima)

Substància perfecta o “res infinita” El Creador pensant, perfecte, independent de la Natura. Substància divina o “res Infinita”. Déu  

Idees innates: Són les que provenen De la pròpia ment, les veritats indiscutibles i inqüestionables presents en L’ànima (com la idea de Déu).  

Idees adventícies: Són les idees que Semblen venir de fora. Provenen dels sentits (com la idea d’arbre o de pedra).  

Idees fictícies


: Són les creades per la Imaginació (com la idea de cavall volador).  

Substància extensa o “res extensa”

cossos (res extensa). Substància extensa o "res extensa"(cos o realitat exterior)  

Qualitats primàries


Se'n deriven de la Realitat fonamental, de l'extensió o magnitud: la figura i el movimentQualitats Secundàries.
Són les atribuïdes als sentits

Substanci infinita Déu Etc

2.1.El dualisme Cartesià

Descartes elaborà Una teoria antropològica DUALISTA.
l’existència de dos principis, Irreductibles l’un a l’altre

Descartes: Ànima i cos són dues substàncies completes unides a través de la glàndula Pineal.  

Descartes afirmà Que l’home és un  compost de dues substàncies radicalment diferents una Extensa, el cos, no pensant, i una altra pensant, l’ànima, (la ment, la consciència, el jo), no pensant.

l'home és un ésser dual, format per una ànima i un cos, que constitueixen dues substàncies Distintes i independents. El cos humà, com tot allò material o extens, està Sotmès a les lleis naturals i mecàniques, mentre que l'ànima és lliure i té Iniciativa pròpia. la mort del cos no se’n segueix la mort De l’ànima immortalitat de l’ànima. Però rebutja la concepció platònica de la Uníó accidental de l’ànima i el cos.  

La mort representa la separació entre Ambdues substàncies. Hi ha una dissolució del cos i una permanència de l’ànima Que sobreviu a la mort.

 (Per a Descartes, els animals només són Màquines, simples mecanismes o robots; l’home, en canvi, és un compost de cos i ànima).  

L’ànima, en tant Que substància pensant, resta exclosa del mecanicisme i la necessitat Característiques dels cossos, de la substància extensa.

2.2.El problema De la relació ment-cos: la interacció ment-cos

Hi ha una Relació entre l’ànima, món de les idees (allò que vull fer); i el món físic i Material (acció que fas). la relació entre l'ànima i El cos:
Tot i ser distints, estan estretament units. L'ànima es veu Constantment afectada per sensacions i afectes relacionats amb les necessitats Del cos i, malgrat tot, es pot desprendre d'aquests impulsos bàsics i actuar Independentment del cos.  

Descartes explicant Que “l'ànima està vertaderament unida a tot el cos”, encara que després digui Que l'ànima se troba en una petita glàndula del cervell que ell anomenava "glàndula pineal" situada en la part central del cervell, des d'on Dirigia part de les activitats del cos. La solució que va donar Descartes, Va ser tan original com insuficient. Va afirmar que la connexió és produïa a la Glàndula pineal (la hipòfisi), lloc del cos on s’allotjava l’ànima. Així les Impressions –que tenen una explicació purament mecànica- produeixen subtils Moviments a la glàndula pineal, que són copsats per l’ànima.

Llibertat i determinisme

Si el Jo pensat no fos una Substància completament separada i deslligada del cos, no hi hauria lloc per a La llibertat, el comportament humà seria com el d’una màquina, cosa que de cap Manera volia acceptar Descartes

Conseqüències

Positives: D’una banda estimula recerca Biològica, fisiològica i mèdica. Negatives: D’altra banda, si tota la Matèria i tota la natura són considerades com una màquina, com una realitat D’ordre inferior al pensament, aleshores, la natura queda a disposició i al Servei de l’home. L’home és l’amo i senyor,Aquesta actitud de Descartes seria, Per tant, una posició allunyada de l’ecologisme actual.  

Entradas relacionadas: