Àngel Guimerà, Joan Maragall i Josep Carner: Literatura Catalana

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Tenerife, perquè el seu pare (català) s'hi havia instal·lat per feina. Als 9 anys, es trasllada a Catalunya, a un país del qual no coneix la llengua. Alguns dels seus poemes tenen intenció patriòtica. En els primers estudis catalans, Guimerà amaga en la seva intimitat els conflictes del procés d'adaptació. Accepta i s'estima el país i ho expressa en les seves obres poètiques i teatrals. Així s'explica la preferència pels personatges marginats, per aquells que, com ell, viuen el problema del mestissatge. Es tracta d'una poesia narrativa, gens abstracta, presidida pel domini de la mètrica.

Primera etapa en el teatre

L'any 1879 debuta amb Gal·la Placídia, la seva primera tragèdia. Influït per Shakespeare i el romanticisme de Victor Hugo, escriu tragèdies de rerefons històric com Judith de Welp. El clímax d'aquesta etapa és Mar i cel (1885), l'obra més ambiciosa i que més fama li va donar. Guimerà mostra una ambició artística desconeguda en els escenaris catalans. Contràriament al teatre en vers que s'havia fet fins aleshores, Mar i cel és ple de poeticitat i d'imatges potents que no tenen res a veure amb la cantarella que s'utilitzava en les representacions dramàtiques. Guimerà passa dels heptasíl·labs als decasíl·labs, versos que a Mar i cel li permeten construir frases que no queden estroncades.

Segona etapa

Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar són drames realistes, basats en la prosa i d'àmbit contemporani. En aquestes obres, Guimerà aconsegueix un estil propi, una forma nova feta d'elements romàntics, realistes i poètics. L'autor vol aproximar-se als àmbits populars i, per tant, no pot defugir la visió realista, sense idealisme, d'aquests mons i del seu llenguatge. Guimerà assoleix crear ambientacions verídiques. En el reflex d'una realitat problemàtica, Guimerà no pot deixar enrere els aspectes personals. El conflicte social que es planteja en aquestes obres queda atenuat per qüestions que interessen més a l'autor i, per això, perden protagonisme absolut. El tema de "la possessió amorosa", amb connotacions sexuals, i el rebuig que la societat expressa davant d'allò que és diferent s'imposen davant de les qüestions de justícia social que la gent del poble té.

Tercera etapa

L'autor de Terra baixa no deixa de provar diversos camins dramàtics. Aquestes provatures obeeixen a la influència dels moviments literaris del seu temps o, fins i tot, a les demandes d'alguna actriu que vol un personatge femení d'èxit a la seva carta. Aquests factors desestabilitzen la carrera teatral de Guimerà i no aconsegueix superar el nivell dels tres drames. Escriu des de monòlegs patriòtics (Mestre Oleguer) fins a drames religiosos (Jesús de Natzaret) i un espectacle totalment modernista (Els monjos de Sant Aimant). La influència de les companyies italianes i franceses porten Guimerà a la realització de l'alta comèdia burgesa.

Joan Maragall: Un projecte poètic nou

La poesia de Joan Maragall (1860-1911) aconsegueix un impacte major en la societat literària del seu temps, sobretot pel to realista i la recerca de la sinceritat, per la relació entre la naturalesa i els seus sentiments (relació que es manifesta en la teoria de la "paraula viva"). La poesia no és per a ell un entreteniment, sinó una activitat amb entitat vocacional i que té a veure amb la inspiració. El poeta pot captar la bellesa i l'harmonia d'aquest món i intenta comunicar-les amb totes les imperfeccions inevitables.

El poeta modernista

Maragall té un protagonisme important en la trajectòria del Modernisme. Una de les aportacions més destacades és la profunda influència que Nietzsche deixa en la seva personalitat i en les seves actituds intel·lectuals. Aquesta influència es manifesta amb el vitalisme optimista. Visions i Cants és la seva obra més propera al Modernisme. Maragall s'implica en la recerca dels elements que caracteritzen la identitat catalana. La participació en un ideal col·lectiu es fa més explícita en els "Cants". Són poemes que tenen un contingut mobilitzador de la joventut i la criden a participar en els ideals del catalanisme. Destaquen "Els tres cants de la guerra", "L'oda a Espanya" i "El cant de la senyera".

Josep Carner: definició lírica noucentista

Un dels aspectes essencials de la concepció poètica de Josep Carner és la creació d'un llenguatge noble, refinat, irònic, que busca la precisió i l'exactitud, allunyat tant dels vulgarismes del català que es parla com de les expressions contundents i literàries del Modernisme. Amb Els fruits saborosos estableix una concepció poètica que té un gran ressò en els àmbits literaris i polítics i s'identifica amb el projecte cultural noucentista. El Noucentisme segueix el període del Modernisme com a moviment estètic a Catalunya, amb la voluntat de crear una Catalunya ideal i amb uns principis de base clàssica com ara la civilitat, el mediterranisme, el classicisme, etc., que seran difosos a través d'Eugeni d'Ors i seguits per poetes com Guerau de Liost i Carner. Auques i ventalls és considerada una obra rica i amb expressions diverses de la poesia noucentista. Dona pas a un llibre diferent, més reflexiu i escèptic: el xoc entre la realitat i l'ideal comença a ser evident.