Àngel Guimerà: Evolució i Internacionalitat del Teatre Català

Els temes de la seva obra són variats:

• Els de to més personal, que se centren en els records d’infantesa, l’amor de joventut per la vendrellenca Mari Rubió i els dedicats a la mare.
• Els més historicistes, dividits en dos blocs: els dedicats a temes aliens al passat català, normalment sota la inspiració de passatges bíblics, i els de temàtica catalana.
• Finalment, els de caràcter civil i patriòtic, que són els que han perdurat més en la memòria popular i que, en part, s'enllacen amb el tema historicista.

Dramaturg Romàntic: Consolidació del Teatre Català

El romanticisme havia reactualitzat el gènere de la tragèdia que s'escrivia en vers. Guimerà, amb l'estrena de Gala Placidia, ambientada en l'època romana, dóna una empenta decisiva per a la consolidació del teatre català romàntic. La seguiren obres com Mar i cel i La boja.

Mar i cel és l'obra més ben construïda i representativa. Ambientada en el segle XVII, presenta dos mons antagònics: l'àrab i el cristià. Blanca, novícia a punt de professar, s'enamora perdudament de Said, el cabdill moro, fins al punt que al final de l'obra fugen cap a la mort: el mar, per al pirata, i el cel, per a ella, com a símbol de sublimació del seu amor.

A La boja, en canvi, per primera vegada s'enfronta amb un conflicte en el món miner, situat a l'època contemporània. El tema de la bogeria és important pel tractament que rebé de part del realisme/naturalisme (Oller) i pel valor simbòlic que adquirí en la caracterització d'ésser marginal que en feren els modernistes. Guimerà n'elimina la perspectiva històrica.

Camí del Realisme: La Segona Etapa de Guimerà

El 1890, s'inicia la segona etapa de la producció guimeraniana. Guimerà s'adona que aquest tipus d'obres han passat de moda per l'estil, el tema i l'allunyament de la quotidianitat més immediata, i es decideix a tractar la temàtica social contemporània. Gràcies al sainet, incorpora progressivament al seu teatre les noves tècniques realistes.

Un exemple n'és En Pólvora (1893), en prosa, un drama a la moderna, sobretot pel context històric totalment coetani i pel conflicte passional: en Marcó, dit En Pólvora, i Toni, són dos obrers que lluiten pels seus drets i que s'enfronten en la passió amorosa. Sota la influència dels grans dramaturgs nòrdics com ara Ibsen, Guimerà iniciarà l'etapa més madura i de més èxit nacional i internacional de la seva producció dramàtica.

La Internacionalitat del Teatre de Guimerà

Com a mínim sis obres de Guimerà es van conèixer abans a Madrid que no pas a Barcelona. Aquest és el cas de Terra baixa, que de seguida tingué un gran ressò i fou traduïda a setze llengües. A més, serví de base per a quatre versions cinematogràfiques (dues fetes a Hollywood) i de dues òperes.

El 1904, els seus poemes figuraven a les principals antologies i els seus drames, estrenats a Europa i Amèrica, l'havien fet molt popular. Per aquest motiu, l'Acadèmia Sueca va acordar atorgar-li el Premi Nobel de Literatura de 1906.

La Darrera Etapa: Anys de Vacil·lació

Guimerà farà un intent, com també el va fer Oller, per adaptar-se als nous gustos i tendències. Arran de terra va ser el resultat d'un encàrrec a causa de la fama i l'èxit, i cedint als gustos del públic, els personatges passen a ser de l'alta societat, amb un llenguatge forçat i una pèrdua d'espontaneïtat i riquesa.

Retorna a la tragèdia en vers, que són els últims contactes amb el romanticisme. Paral·lelament, intenta encara el drama realista amb L'Aranya. En els darrers anys fou fidel als grans temes històrics i religiosos que sempre l'havien captivat.