Anatomia de les articulacions del maluc i l'espatlla
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,45 KB
Articulació del maluc i la pelvis
Línia AB: va del trocànter a la símfisi púbica i dóna horitzontalitat.
Articulació sacroilíaca
Articulació amfiartròsica que té com a superfícies articulars la cara auricular del coxal i la del sacre. Està revestida de cartílag hialí.
No té càpsula, ni sinovial, ni fibrocartílags; té directament els lligaments.
Acció: mínims moviments. No s’ha de moure gaire, sinó pot causar molts dolors.
Símfisi púbica
Sinartrosi de tipus simfibrosi la qual només permet petits moviments de lliscament.
Superfície articular: les dues cares púbiques que queden fixades i encarades pel teixit fibrós que les uneix però no es tanquen.
Acció: funciona com una junta de dilatació, s’ajusta i bascula una mica més. Si es trenca el teixit, es pot fer molt de mal perquè les dues cares poden tocar i fregar entre si (pubàlgia). Contribueix a la postura de la pelvis.
Articulacions de l'espatlla
Articulació esternoclavicular
Té 2 eixos de moviment. Està formada per tres cares articulars: cara esternal de la clavícula, incisura clavicular de l’esternó i, per sota, el cartílag costal de la primera costella. Està revestida de cartílag hialí i la seva càpsula cobreix les tres superfícies, a més de la membrana sinovial i els fibrocartílags; té menisc perquè és una articulació incoherent.
Articulació acromioclavicular
- Articulació diartròsica de tipus artròdia.
- No té cap eix de moviment, només petits lliscaments.
- És la unió de la cara acromial de la clavícula amb l’acromion de l’escàpula, revestida de cartílag hialí per no crear degeneració. També té una càpsula amb sinovial interna que cobreix l’articulació.
- No té fibrocartílags i té 4 lligaments.
Articulació escapulohumeral
- Diartrosi de tipus enartrosi amb 3 eixos de moviment.
- Té fibrocartílags, el rodet, que amplia la superfície articular de l’escàpula i fa de receptacle perquè entri el cap de l’húmer i quedi més estable i més ben allotjat.
- Té 4 lligaments intrínsecs i 3 extrínsecs.
Articulacions falses
- Articulació subdeltoidal o subacromial.
- Articulació escapulotoràcica.