La anarquia militar (235-305)

Sever Alexandre (222 - 235)

El seu regnat va distanciar-se del del seu antecessor amb el retorn a la religió tradicional i a la política dels Antonins de compartir el poder amb el senat. Va ser assassinat durant una campanya contra els germànics pels seus propis soldats.

La crisi del S.III

Malgrat alguns intents efímers d'imposar-se als militars com l'emperador Gordíà, el senat perd tot paper polític. Es combat incessantment a les fronteres i les ciutats, com Roma , refan les seves muralles per por de les seves incursions.

El Baix Imperi

Després de la crisi del segle III el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví -primer sancionat encara pels déus pagans i després ja pel Déu cristíà-, una major jerarquització social, una revifada de les ciutats i del comerç. La petita propietat agrícola minva en favor dels latifundis, on els camperols són lligats jurídicament a la terra que treballen per una adscripció forçada i hereditària .

Dioclecià (284 - 305)

Dioclecià, un militar dàlmata esdevingut emperador el 284, va reeixir a donar nova vida al poder imperial amb un regnat de llarga duració, durant el qual es va anar forjant una ambiciosa reforma política de l'Imperi, no pas d'acord amb un pla preconcebut sinó com un producte de les circumstàncies, per bé que legitimat ideològicament amb posterioritat. El nou sistema de govern, anomenat tetrarquia, va consistir a repartir l'administració imperial en Orient i Occident, amb dos augustos diferents -Dioclecià i Maximíà-, cadascun dels quals assistit per un cèsar escollit i adoptat per ell com a successor -Constanci Clor i Galerí respectivament.

Constantí (306 - 337)

Davant d'aquest fet Constantí va fer un canvi radical: va concedir la llibertat religiosa per l'anomenat «edicte de Milà» i, malgrat que, segons sembla, no va ser batejat fins a la fi de la seva vida, va afavorir el cristianisme com a nou fonament per a la renovació de l'Imperi.

Així mateix va fundar, a imatge de Roma però sota la fe cristiana, una nova capital per a l'Imperi, Constantinopolis o Constantinoble, per a la qual va triar l'estratègic emplaçadament de la petita ciutat de Bizanci, al Bòsfor.

Decadència de l’Imperi

Es va dividir l’Imperi en Orient i Occident. Ròmul Augústul va ser capturat i va caure l’Imperi ROMà d’Occident.