Analitza com va ser i quins canvis s van produir durant la segona revolució industrial

Segons

Hobbes a l’estat de naturalesa els éssers humans gaudeixen d’igualtat natural, és a dir, tots els humans tenen unes oportunitats similars per aconseguir els seus objectius (uns ho fan amb la violència, altres amb la intel·ligència i altres amb l’astúcia). A l’estat de naturalesa hi ha una llibertat natural perquè no hi ha cap tipus d’autoritat ni llei. No hi ha res que limiti les accions humanes. Aquesta llibertat natural, i la igualtat natural unides al fet que els humans som egoistes, provoca que “l’home sigui un llop per a l’home” i “l’estat de naturalesa és un estat de guerra generalitzada” on la vida ni el progrés humà no queden garantits. L’instint d’autoconservació porta als homes a pactar.

Aquest pacte social és voluntari i en aquest pacte tots els homes tots els homes renuncien a tota la igualtat i llibertat naturals, que concedeixen a l’estat i a l’autoritat. El pacte social implica l’abandonament de l’estat de naturalesa i l’inici d’una vida més repressiva però més segura.

Com a conseqüència del pacte social, l’autoritat i l’estat tenen tot el poder i la seva funció és assegurar la pauta, la vida i la seguretat pels súbdits. Si l’autoritat no compleix la funció assignada, es pot trencar el pacte social.

Locke exposa el seu pensament polític en les obres: 1r i 2n “assaig sobre el govern civil” i en “les cartes sobre la tolerància”.

Per a Locke l’orígen i legitimació de l’estat, poder i autoritat és fruit d’un pacte social. Però per a Locke aquest pacte social no comporta la renuncia dels drets individuals. L’estat s’ha de sotmetre als interessos dels individus.

Estat de natualesa

Per a Locke l’estat de naturalesa (situació hipotètica en què es trobaria la humanitat abans de la creació de la societat i l’estat) es caracteritza per la igualtat natural i per la llibertat natural. En aquest estat de naturalesa hi ha uns drets naturals (dret a la vida, subsistència, salut i propietat privada) que no sempre es respecten.

Pacte social

Amb la intenció de garantir el compliment d’aquests drets naturals els homes, de forma voluntària fan el pacte social que dóna lloc a l’origen de la societat, estat i autoritat. A través d’aquest pacte els homes renuncien només a una part de la seva llibertat natural i la coincideixen al governant per tal que protegeixi el compliment dels drets naturals.

Estat liberal

Per a Locke el poder de l’estat és representatiu (els governants estan al servei dels individus ja que aquests individus renuncien a una part de la seva llibertat natural per tal que l’autoritat protegeixi els seus drets.

Entèn que per evitar l’absolutisme reial, l’estat liberal s’ha de basar en la divisió de poders. Locke parla de 3 tipus de poder:

* Legislatiu: hi ha d’haver un parlament que serà l’encarregat d’elaborar les lleis.

* Executiu: el monarca executa les lleis i vigila el compliment d’aquestes.

* Federatiu: parla d’un òrgan que decideix les aliances entre els pobles i el seu trencament.

Hume

Afirma que la naturalesa humana és bona i que la societat i la civilització la poden corrompre. En l’obra “El contracte social” afirma que l’origen de la societat, estat, poder i autoritat és fruit d’un pacte entre tots els homes.

A través d’aquest pacte s’abandona l’estat de naturalesa on els homes vivien aïllats els uns dels altres i on la vida no quedava garantida per causes externes a l’ésser humà (p. Ex les inclemències meteorològiques) i es decideix viure en societat.

L’estat que se’n deriva és un estat on la llibertat ha de quedar del tot garantida i tots els homes han de decidir què convé i què no a través d’una assemblea. Defensa la democràcia directa i l’estat democràtic. Les lleis que regulen la convivència han de ser expressiño de la voluntat general manifestada a través de l’assemblea.

EL LIBERALISME UTILITARISTA DE STUART MILL

CARACTERÍSTIQUES

1. Els utilitaristes afirmen que per renovar amb èxit la societat cal tenir en compte el que diu l’economia política d’Adam Smith i David Ricardo (defensors del liberalisme econòmic, doctrina que defensa la propietat privada dels mitjans de producció i el lliure mercat)

2. Els canvis que es van produir a Anglaterra arran de la revolució industrial van preocupar els utilitaristes que veien que les desigualtats socials augmentaven. Animats pel desig de millorar les condicions de vida de la població, afirmen que els legisladors i els governants s’han de decantar sempre per aquelles normes que puguin fer felíç al major nombre de persones. Aquesta regla moral ha de dirigir la conducta dels polítics i és extensible a qualsevol acció humana.

El criteri bàsic de l’utilitarisme és que el criteri que ha de regir la nostra conducta ha de ser la utilitat, és a dir, s’han de fer aquelles accions que afavoreixin la major felicitat al major nombre de persones. Aquest principi és coneix com el principi d’utilitat o màxima felicitat.

La felicitat és considerada en termes hedonistes, com a obtenció de plaer. Els utilitaristes defensen un hedonisme social. El plaer és presentat com allò que és bo i desitjable. Les millors accions són aquelles que comporten molt plaer i poc dolor. L’afirmació que el plaer és desitjable és constatat per l’experiència i no requereix cap justificació teòrica.

La ciència moral ha de assumir que la única finalitat de l’obrar humà és l’obtenció de felicitat (influència d’Aristòtil) entesa com a consecució de plaer (influència d’Epicur).

3. Els utilitaristes afirmen que qualsevol govern és dolent per naturalesa tot i que és un mal necessari per la qual cosa s’ha de reduir la seva mínima expressió (defensa de l’estat mínim). El govern només ha de garantir la propietat privada, el lliure mercat i governar només en aquells àmbits en què sigui necessari.

La coherència amb el principi d’utilitat exigeix que els legisladors i polítics comprenguin que no s’han d’imposar sancions sobre aspectes de la vida que no ho requereixin necessàriament.

4. Defensa de la democràcia: segons els utilitaristes ens ensenyen que sovint els governant només busquen la seva pròpia felicitat i no la de la majoria. Per això afirmen que la forma de govern més adequada és la democràcia ja que només la democràcia pot fer coincidir la felicitat dels governants amb la de la majoria.

D’una manera semblant a Locke els utilitaristes defensen una democràcia indirecta per a poblacions grans perquè els ciutadans escolliran els polítics que vulguin servir l’interès general. També defensen el sufragi universal.