Analisis de la pàtria bonaventura carles aribau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,08 KB

 

CONTEXT HISTORIC:



Revolució Francesa,Revolució Industrial, estableix una nova divisió de classes socials: burgesia,  proletariat.S’imposa el capitalisme.Neixen Els estats moderns: sistemes parlamentaris substitueixen les monarquies Absolutes.Inici del colonialisme.I a Catalunya?Augmenta la demografiaIntensificació De la producció agrícola, aparició capital, inici revolució industrial.Aquesta nova classe Social s’interessa per la identitat del poble català.


VORA LA MAR; Jacint verdaguer:



1883 I, per tant, forma part delcorpustemàtic i formal del “Canigó”. “Vora La mar” gira entorn del sentit i la naturalesa de l’ofici de poeta: Verdaguer Planteja una associació entre vida i ofici sota una visió ROMàntica. Comença Explicant que Verdaguer puja al cim d’un promontori a meditar, vora la mar, a L’hora que s’amaga el sol, per contemplar la mar, el cel i les estrelles. Aquesta meditació és el resultat de la contemplació de la natura. A partir D’aquest moment, comença a recordar els seus antics somnis, i fa una reflexió Poètica sobre la poesia i la creació poètica. El poeta es situa entre el cel i El mar per expressar la seva insignificança respecte al món. El poema Descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi ha els records i Els somnis morts. Verdaguer imagina castells i riquesa, poemes que es Converteixen en joguines o petxines, vaixells i illes, que finalment es Converteixen en idees que escurcen l’existència. El poeta fa una relació clara Entre la grandària i la petitesa. Finalment, el poeta diu que la poesia neix de La contemplació d’un mon exterior que cal interpretar des de l’interior, i Cadascun del elements anteriors marca un element d’aquest camí. Aquest poema Està format per Déu estrofes de quatre versos cadascuna. Fent referència a la Mètrica, està format per versos de 10 i 6 síl·labes, amb rimaconsonantentre El primer, tercer…entre el Segon, el quart…


La Pàtria


 (1789-1862), convertint-se En un text fonamental, recollirà projectes de la societat catalana del segle XIX. L’autor presenta l’expressió d’un sentiment d’enyorança d’un paisatge i D’una llengua. El to reivindicatiu convida a recuperar una certa sensibilitat Davant de la llengua pròpia i a revalorar una poesia catalana que, en èpoques Medievals eran de gran qualitat. Una síntesi perfecta d’elements ROMàntics i D’aspectes relacionables amb la Reinaxença. Quan La pàtria es publica a la Revista El Vapor, deixa de tenir caràcter privat. Esdevé un manifest poètic del Sector denominat Renaixença.
Presenta una dignitat lingüística i d’estil Poètic. Aribau tria una forma elegant i noble com la cobla d’art major o cobla De Juan de Maena, amb vuit versos alexandrins.

Aquest poema, escrit per Bonaventura Carles Aribau també Anomenat oda, reflecteix l'enyorança que sent per que es troba lluny de la seva Terra, Catalunya i de la seva llengua el Català. En la primera cobla ens parla Del paisatge de Catalunya, parla del Montseny, que es com un guardià Vigilant.(v 5-8)En la segona estrofa  ens Explica que coneixia tota la muntanya, comparant-la amb els seus pares i els Plors dels seus fills, després d'haver estat separat d'ells, per aquells Perseguidors, ja no coneix res, com una fruita que perd els seu gust i com una Flor que perd el seu olor. ( v9-16)En la quarta estrofa trobem que ens parla de Que ell encara es recorda d'aquella llengua.( v23-32)En la cinquena estrofa ens Parla del llemosí, que ell nomes parlava, somiava i pregava amb llemosí perquè En el seu pit només hi trobava el llemosí.(v 33-40)En la sisena estrofa i última ens diu que ell per mol lluny que estigui sempre parlarà el català que és la seva llengua.( v 41-48)Compost per 6 estrofes de 8 alexandrins amb rimes ABBAACCA.


De la nostàlgia de La Pàtria i de La Llengua a L’Activisme Literari:


L’aportació De Joaquim Rubíó i Ors té un paper molt important (1818-1899), activista de la Llengua i la poesia. La seva obra poètica, amb el títol Lo Gaiter del Llobregat (1841), manifesta una voluntat d’acció a favor de la Renaixença literària.-Los Trobadors nous (1858) d’Antoní de Bofarull volia “donar un testimoni del nou Esperit literari que alenta al país, per fer reviure en ell la llengua de sos Antis hèroes”.-Víctor Balaguer presenta Los Trobados moderns (1859) i defensa Una interpretació política de la Renaixença i de l’activitat poètica.

Els jocs florals:


Antoní de Borafull i Víctor Balaguer tenen un Protagonisme evident en la institucionalització dels anomenats Jocs Florals (1859). Quan Aribau feia referència als cants dels trobadors i a la llengua Qualificada com llemosina. En les seves representacions hi feia el seu lema de “Pàtria, Fe i Amor”. Hi han defensors del català que ara es parla i van fer Peces teatral els autors Frederic Soler o en els versos de Josep Anselm Clavé (1824-1874).


-Jacint Verdaguer neix l’any 1845 al poble de Folgueroles (Plana de Vic). Un Terreny pròxim al Romanticisme i a la Renaixença. Connecta amb l’esperit de la Renaixença amb la voluntat de conservar la catalanitat. El poeta va ser un Escriptor conscient de la seva vocació i de la forma cultural que havia D’aconseguir per tirar endavant una carrera literària. Hi veuen tota la riquesa Lingüística que s’havia conservat en els pobles del país i alhora, constaten Com ha fet la seva tradició popular de poesia y rondalles.-Verdaguer Aconsegueix superar els marges de la poesia popular-L’Atlàntida és l’epopeia de Verdaguer sobre el mite del famós continent desaparegut. Permet incorporar el To narratiu i, alhora, la descripció de detalls contrastats d’un món marevellós. En els versos d’aquest poema èpic, hi ha seguretat i força d’una llengua que Creu en la seva eficàcia literària. Tenen una incorporació d’elements lírics. En Aquesta època, a més, viatja molt (per Europa, el nord d’Àfrica, Palestina) i Reflecteix les seves impressions en textos en prosa mot valorables. En aquest Any s’ha de valorar la seva poesia religiosa a l’actitud combativa de L’Església Catòlica, durant el darrer quart del Segle XIX. Aquest tipus de Poesia no perd mai el sentit del llenguatge i, per això, resulta accessible a Totes les capes socials. L’any 1888 publica dos llibres ben significatius: Pàtria, un recull de poesia que recrea la història i el paisatge català. Converteix Aquests motius en veritables mites d’una Catalunya ideal, i Dietari d’un Pelegrí a Terra Santa. Una prosa excel·lent, a mig camí entre el periodisme i La poesia, mesura l’emoció i el desig de reorientar la seva vida després de Visitar els llocs on se situa la vida de Jesucrist. Els articles periodístics Són recollits en el llibre En defensa pròpia, una altra mostra de la dedicació destacada I de gran qualitat a la prosa, i la poesia més condicionada pel seu drama Presenta sobretot a Flors del calvari (1895). El cas Verdaguer impressiona molt La nova generació modernista. Inspira personatges literaris, com el drama El Místic de Santiago Rusiñol, i sovint són els mateixos escriptors modernistes Aquells que el defensaran i el publicaran. Verdaguer continua escrivint i, fins I tot, s’ha parlat de la seva prosa. El reconeixement de tot allò que va fer la Figura d’un clàssic de la literatura i de la llengua catalanes.

El quadre de costums:



quadre o article de costums recull la faceta de recrear, d’infondre vida Literària a tot allò que, formant part de la manera de ser d’una Col·lectivitat, es veu encaminat a desaparèixer per l’evolució dels anys. Enfront De l’enfocament nostàlgic, la intenció crítica que deixa entreveure un autor Com Robert Robert. Els seus articles de costums pertanyen a la línia del quadre Urbà o ciutadà. L’altre tipus de quadre és el que anomenem rural, que defensa La visió immobilista del camp i de la pagesia. Participa un propòsit que podem Relacionar amb el programa del Romanticisme. És per aquí que podem subratllar El valor que té el descobriment i la incorporació de la realitat que fomenta el Quadre urbà. Una altra cosa és la visió subjectiva amb què és contempla aquest Món real.

La novel·la ROMàntica:


El desenvolupament de la novel·
La històrica i la novel·la De fulletó. El protagonista i ressò de la novel·la ROMàntica té una presència Editorial i un èxit immediat en l’àmbit català, a través de traduccions en Castellà.

La novel·la realista i naturalista:


Gustave Flaubert, porta Fins a les últimes conseqüències les possibilitats de la novel·la realista. L’objectivitat Narrativa intenta mantenir-se com a narrador impassible davant de les Circumstàncies que s’esdevenen als seus personatges, sense valer la presència Del narrador. En altres novel·les realistes, una veritable acusació contra la burgesia Establerta i dominant. La novel·la naturalista defensada per Émile Zola té, Sota la façana de seguir el mètode científic i les teories del positivisme Determinista.

Narcís Oller:


Ha de lluitar contra la tendència ROMàntica, que el desvia sovint de L’objectivitat narrativa. El porta cap a terrenys que entren de ple en el Sentimentalisme i el moralisme. Narcís Oller fa la seva entrada oficial a la Literatura catalana a través dels premis que aconsegueix en els Jocs Florals. La Seva primera novel·la, La papallona, que obté un gran èxit i una acollida molt Positiva, que es tradueix en diverses llengües. Oller intenta inserir-hi Materials costumistes que espatllen el tractament de la realitat.

L’Escanyapobres:


És un dels punts culminants de la narrativa d’Oller. Demostra La capacitat estilística d’Oller. L’industrialització té en el camp català.

Vilaniu i La febre d’or:


Vilaniu posa en evidència la força narrativa d’Oller a L’hora de saber expressar les tensions socials i històriques en un àmbit Provincià. La febre d’or és la novel·la més ambiciosa d’Oller. L’ascens Menestralia cap a la burguesia en l’època de la febre d’or. Fa descripcions de Barcelona. Oller ha sabut documentar-se, a l’estil del novel·lista del Naturalisme. Fa una relació social de la burgesia. També publica la bogeria i Els contes.

Entradas relacionadas: