Analisis del poema: la pàtria de carles aribau

La major part de l'obra de Narcís Oller s'inscriu en l'estètica realista. El Realisme s'estén per Europa a la segona meitat del Segle XIX
L'obra de l'escriptor català evoluciona amb els anys; de descriure minuciosament la societat burgesa catalana , passa a centrar-se en l'estudi de la psicologia dels personatges i dels temes candents que tenia plantejats la societat europea de l'inici del Segle XX.
Pilar Prim (1906) presenta un estudi de la situació legal que patia la dona, situació de submissió que viu la protagonista i contra la qual es revela
Oller fa una aposta de modernitat, també en l'estil, que participa de les tècniques simbolistes.

 La recuperació de la llengua literària

El terme Renaixençaemmarca el llarg procés de recuperació de la llengua literària. És un període històric que s'inicia el 1833 amb la publicació de l'Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau en el diari El Vapor de Barcelona i es dóna per acabat el 1877, any que Jacint Verdaguer publica el llarg poema èpicL'Atlàntida.

L'Oda a la pàtria és un poema fruit de l'enyorament de la seva terra. Aribau l'escriu des de Madrid, on també vivia exiliat i descriu Catalunya a través del paisatge mediterrani, el compara amb la terra àrida de Castella; l'altre aspecte que destaca és l'estimació a la llengua. El poema equipara nació («pàtria») al territori en què es parla una determinada llengua. En aquest cas, la catalana.

atles lingüístics»;
És a dir: recorren el territori per a recollir per escrit (no existia cap tipus d'aparell reproductor) les paraules i les expressions, els noms que la gent dels pobles i de les cases isolades de muntanya donaven a les coses,

a la segona meitat del Segle XIX, es va tenir el material lingüístic per poder descriure les llengües europees en la seva amplitud, s'establiren les relacions entre elles i la majoria provenien d'una llengua primera que es va anomenar «indoeuropeu». També s'establiren els usos, és a dir, els registres del llenguatge, i els dialectes de cada llengua.Es generalitza el concepte de «llengua materna» i de «llengua comuna».