Anàlisi de 'El violí d'Auschwitz' de Maria Àngels Anglada
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,22 KB
Introducció
Ens trobem davant d’un fragment de l’obra El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada (1930-1999), una de les autores catalanes més reconegudes de la segona meitat del segle XX. En les seves obres trobem unes constants literàries: la crítica a les injustícies (camps de concentració), la passió per la música i l’univers grec (elements clàssics). Rep moltes influències dels autors clàssics i de Verdaguer.
Es tracta d’una novel·la concentracionària publicada l’any 1994. No és una obra creada a partir d’una experiència biogràfica, sinó literària; pretén ser un testimoni escrit. Tot i que Maria Àngels Anglada no va viure l’experiència directament, l'obra combina ficció i documentació real per aportar versemblança. La seva escriptura està plena de matisos, poesia i realitat.
Concretament, el fragment pertany al capítol “X”. Podem afirmar que el tema principal és la fragilitat de la vida humana en aquest context.
Tema i estructura
L’obra està dividida en 8 capítols que ens introdueixen en diferents aspectes del camp de concentració nazi des de diversos punts de vista dels personatges.
Cada capítol està encapçalat per un breu abstracte d’un recull de testimonis reals titulat Poder sense moral. Història de les S.S. (1957). Es tracta de fragments de realitat estricta que pretenen exposar la cruesa dels camps de concentració i donar versemblança a l’obra, que és de caràcter fictici.
L’obra està plena de contrastos i oxímorons. Aquests fragments ens informen sobre:
- Els usos de les armes de foc.
- La tipologia dels càstigs.
- Els experiments mèdics.
- Les mesures de seguretat en els lagers.
- La vestimenta (tant de presoners com de comandants).
- La sostracció de l’or de les dents dels malalts.
Al costat d’aquests fragments, també hi apareix un lema (frase o vers) que forma part de la literatura. Si el primer fragment expressa la part més dura, el lema expressa la part més espiritual i existencial, servint per delimitar el sentit profund de l'obra mitjançant l'oposició.