Anàlisi de La Vicaria de Marià Fortuny: Art i Tècnica

Anàlisi formal de l'obra

L’obra s’estructura a partir de la gran perspectiva, el punt de fuga de la qual se situa en l’acte de signatura d’uns papers matrimonials del nuvi sota la mirada atenta del testimoni i de l’ajudant del vicari. En el mateix pla horitzontal, darrere d’ell, se situen la seva esposa, els familiars, una figura descamisada demanant almoina i un senyor assegut que sembla que esperi el seu torn. A l’esquerra del quadre i desvinculat de l’acció, apareix el vicari a la seva taula atenent un senyor. Al marge hi ha un segon grup de personatges més propers a l’espectador i que representarien el poble: un torero i una maja, personatges típics de la imatgeria espanyola.

Composició i equilibri visual

En la composició de l’escena són interessants dos conceptes: l’espai buit que s’estén a la part inferior del terra, i la col·locació del llum daurat que penja del sostre i el braser, que ajuden l’artista a equilibrar visualment i pictòricament la composició.

L’obra adquireix un dinamisme notable gràcies a l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Això permet a l’espectador concebre el quadre com a diverses escenes interrelacionades.

Tècnica i cromatisme

Un altre aspecte destacable és el virtuosisme de la pinzellada que es pot observar en els luxosos vestits que llueixen els personatges, en els detalls de ferro forjat i en la policromia de les parets. A la vegada, presenta un cromatisme exacerbat, que aporta a l’obra una gran intensitat lumínica més enllà del finestral que il·lumina l’escena des de l’esquerra.

Anàlisi conceptual

Tema: L’acció transcorre en una vicaria típica del segle XVIII i reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma per part dels contraents de la documentació que legalitza la seva unió matrimonial.

Funció: Estètica, destinada a decorar un racó en la sala de la llar d’algun personatge adinerat.

Models plàstics i influències

Antecedents

• Goya: Solucions de la composició, inclusió de personatges populars i típics espanyols.
• Estada al Marroc: Intensitat cromàtica més gran, plena de llum i exotisme.

Influències posteriors

• Pintura espanyola del segle XX: El virtuosisme pictòric, les solucions compositives arriscades i el cromatisme exacerbat.