Anàlisi de la Tragèdia Grega: Orígens, Estructura i Grans Autors

La Definició i Essència de la Tragèdia

La tragèdia és la imitació d’una acció seriosa i completa que té una certa extensió, feta amb un llenguatge acurat, utilitzat per a cadascun dels recursos en les diferents parts de l’obra. Aquesta imitació és executada per personatges, no mitjançant la narració, sinó que, a través de la compassió i de la por, aconsegueix la catarsi de passions semblants. La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.

Orígens del Teatre Grec

Ritu Religió vs. Espectacle Profà

El teatre, incloent tragèdia i comèdia, va néixer a Atenes entre el segle VI i el V a.C. com a acte del culte al déu Dionís.

Festivitats Dionisíaques

• Grans Dionísies o Dionísies urbanes: Se celebraven entre finals de març i principis d’abril.
• Lenees o Dionísies petites: Tenien lloc entre gener i febrer.

Parts Estructurals del Teatre

Divisió de l'Espai Escènic

El teatre estava dividit en tres parts ben diferenciades:

• Koilon (graderies).
• Orchestra i Skene.

L'Orchestra

Espai circular on cantava i ballava el cor, amb l'altar de Dionís al mig.

El Cor i la Representació

Tant en la tragèdia com en la comèdia s'alternaven parts cantades i parts dialogades. Les parts cantades anaven a càrrec del cor, un personatge col·lectiu. Els membres del cor eren 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia.

El Coturn

El coturn s’utilitzava en les representacions de la tragèdia en oposició a la comèdia. Tenien la funció de proporcionar altura a l'actor que representava personatges nobles, elevant-lo per damunt del cor.

Grans Tràgics Grecs

Èsquil (Esquil)

Dades Biogràfiques

• Es conserven completes només 7 tragèdies de les seves obres.
• Pertanyia a una noble i rica família de terratinents.
• Va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistràtides i de les reformes de Clístenes.
• Participa a les guerres mèdiques: Marató i Salamina.

Característiques del seu Teatre

Sovint tracta l'àmbit religiós, la justícia divina, el destí i la responsabilitat. L'ésser humà ha d'arribar al coneixement a través del patiment. Utilitza un llenguatge elevat amb figures retòriques, amb un missatge religiós amb fons polític.

Obres Destacades

• Els Perses
• L’Orestiada (trilogia)
• Les Suplicants
• Prometeu encadenat
• Set contra Tebes

Sòfocles

Dades Generals

Va escriure 123 obres, de les quals queden 7 tragèdies i un drama satíric. La seva vida coincideix amb l’època d’esplendor de Pèricles a Atenes.

Innovacions i Característiques

Introdueix grans innovacions: abandona la trilogia, augmenta el nombre d'actors, accepta la justícia dels déus, defensa la democràcia i el respecte en la religió. Té una contraposició entre els humans i les decisions dels déus i tracta la ironia.

Obres Principals

• Aiax
• Les dones de Traquis
• Edip Rei
• Edip a Colonos
• Antígona
• Filoctetes
• Electra

Anàlisi d'Obres

Edip Rei

Rei de Tebes després de desxifrar l'enigma i casar-se amb Iocasta. Ha d'esbrinar qui va ser el seu antecessor i alliberar a Tebes d'una pesta enviada pels déus.

Antígona

El seu oncle és el nou governant. El primer que fa és deixar insepultes les despulles de Polinices. Antígona, la seva germana, l'enterra. La mort d'Antígona provoca la ruïna de Creont, la mort del seu fill i de la seva esposa.

Eurípides

Producció i Èxit

Es conserven 19 obres de les 92 que va escriure. El seu teatre va aconseguir l'èxit després de la seva mort. Posa atenció especial a les dones com a protagonistes de les seves tragèdies.

Estil i Temàtica

Teatre caracteritzat pel realisme i la passió humana. Dubta dels valors tradicionals i dels mites, i treu defectes als humans.

Obres Notables

• Alcestis
• Medea
• Hipòlit
• Els fills d'Hèracles
• Hèracles foll
• Fenícies
• Suplicants
• Hècuba
• Andròmaca
• Hèlena
• Troianes
• Ifigenia a Àulida
• Ifigenia a Tàurida
• Orestes, Electra, Ió.
• Bacants
• El Ciclop (drama satíric)

Anàlisi d'Obra: Medea

Medea s'enamora de Jàson i l'ajuda a recuperar el Vessell d'Or traint al seu pare i al seu poble i matant al seu germà. Es casa amb Jàson, però aquest més tard es vol casar amb la filla del rei. Medea mata els seus fills, fuig de Corint i desapareix en un carro.