Lisístrata d'Aristòfanes: resum, argument i personatges

GriegoActualizado el 13,12 KB

Resumen

Lisístrata és una comèdia d'Aristòfanes representada a Atenes el 411 aC. Tracta de la iniciativa d'una dona que, per acabar la Guerra del Peloponnès, convenç les dones gregues de fer vaga sexual per forçar els homes a negociar la pau. L'obra permet conèixer la comèdia antiga grega i els seus trets característics.

Puntos clave

  • Lisístrata és una comèdia d'Aristòfanes, representant de la comèdia antiga, representada a Atenes el 411 aC.
  • L'obra tracta de la Guerra del Peloponnès i de la vaga sexual proposada per Lisístrata per forçar la pau.
  • Les dones ocupen l'Acròpolis per controlar el tresor públic.
  • La comèdia grega té origen religiós en honor a Dionís i fa sàtira social i política.
  • Hi ha tres etapes de la comèdia grega: antiga, mitjana i nova.
  • Menandre és el principal representant de la comèdia nova, més realista i centrada en intrigues amoroses.

Ponte a prueba

Ètims Grecs: Arrels i Significats

A continuació, es presenta una llista d'ètims grecs comuns amb el seu significat i exemples:

  • εὖ: bé (eu-) → eutanàsia, eufemisme
  • α-: no (a-/an-) → anarquia, afàsia, anorèxia
  • τῆλε: lluny → telègraf, televisió, telescopi, telequinèsia
  • ἔξω: fora → exoesquelet, exògam
  • ἔνδω: dins → endoscòpia, endogàmia
  • κατά: avall, sota → catapulta, catàbasi, catàstrofe, cataracta
  • μετά: després de → metamorfosi, metafísica, metàfora
  • περί: al voltant → periscopi, perímetre, periple
  • ὑπό: sota → hipòtesi, hipotens, hipotenusa, hipotèrmia
  • διὰ: a través de → diàmetre, diàleg
  • ὑπερ: per damunt de → hipermercat, hipertensió
  • ἀμφί: pels dos costats → amfiteatre, amfibi, amfibologia
  • παρὰ: al costat de → paranormal, parafarmàcia
  • ἀντί: en front de, en contra de → antimilitar, antibiòtic, antiinflamatori, antisèptic
  • ἀρχή, -ῆς (ἡ): principi / govern → autarquia, anarquia
  • δόξα, -ης (ἡ): opinió, fama → ortodòxia, heterodoxe, paradoxa
  • λόγος, -ου (ὁ): paraula / ciència → filologia, logopèdia
  • ψυχή, -ῆς (ἡ): ànima, ment → psíquic, psicologia, psicosomàtic, psicòpata
  • κακός, -ή, -όν: dolent → cacofònic, cacostomia
  • καλός, -ή, -όν: bell → cal·ligrafia, cal·ligrama
  • σκοπέω: mirar → microscopi, periscopi
  • ἄριστος, -η, -ον: el millor → aristocràcia, aristòcrata, Aristòtil
  • γιγνώσκω / γνώσις, -εως (ἡ): conèixer → agnosticisme, diagnòstic, pronòstic
  • θάνατος, -ου (ὁ): mort → eutanàsia, tanatori, tanatopraxi
  • γαμέω: casar-se → monògam, poligàmia, gamet, endogàmia
  • γηράσκω / γῆρας, -αος (τὸ): envellir → geriàtric, geriatre, gerontologia
  • φιλέω / φίλος, -η, -ον: estimar → filosofia, filologia, zoofília, pedòfil
  • μικρός, -α, -ον: petit → microbi, micròfon, micronèsia, micra
  • νεός, -α, -ον: jove → neòfil, neòfit, neologisme
  • ἄνθρωπος, -ου (ὁ): ésser humà → antropònim, antropòfag
  • γυνή, γυναικός (ἡ): dona → ginecocràcia, ginecònim, ginecòleg
  • ἀνήρ, ἀνδρός (ὁ): home, varó → Andreu, andrògin, andrònim, misàndria
  • πατήρ, πατρός: pare → pàtria, patronímic, patrologia
  • γένος, -ους (τὸ): família, llinatge, naixement → genètic, genoma, oxigen, hidrogen
  • γράφω: escriure, descriure → grafologia, cal·ligrafia, geografia
  • παιδίον, -ου (τὸ) / παιδεία, -ας (ἡ): nadó, xiquet, educació → enciclopèdia, pedagog, pedòfil, pediatre
  • βίος, -ου (ὁ): vida → probiòtic, antibiòtic, biologia, microbi
  • ὄνομα, -ατος (τὸ): nom → onomàstic, topònim, anònim
  • βιβλίον, -ου (τὸ): llibre → bibliòfil, biblioteca
  • θήκη, -ης (ἡ): armari → hemeroteca, discoteca, pinacoteca
  • δῆμος, -ου (ὁ): poble → demografia, epidèmia, pandèmia
  • ψευδω: mentir, fals → pseudònim, pseudociència, pseudomedicina
  • νόμος: llei → economia, astronomia
  • κρατία, -ας (ἡ): poder, govern → democràcia, aristocràcia
  • πόλις, -εως (ἡ): ciutat → política, metròpoli, cosmopolita, acròpoli, necròpoli
  • ξένος, -ου (ὁ): estranger → xenofòbia, xenòfob, xenofília, xenogènic
  • πάθος, -ους (τὸ): patiment → cardiopatia, osteopatia, apàtic, empatia
  • αἷμα, -ατος (τὸ): sang → hemoglobina, hematoma, hemorràgia
  • θεραπεύω: cuidar → hidroterapeuta, quimioteràpia
  • χείρ, χειρός (ἡ): mà → cirurgia, quiròfan, quiromància
  • ἄλγος, -ους (τὸ): dolor → analgèsic, neuràlgia, nostàlgia, cefalàlgia
  • φόβος, -ου (ὁ): temor → xenofòbia, agorafòbia, claustrofòbic
  • -ιτης combinat amb les parts del cos: otitis, rinitis, gastritis, hepatitis, flebitis
  • γῆ, γῆς (ἡ): terra → pangea, geofísica, geològic
  • πῦρ, πυρός (τὸ): foc → pirotècnia, pirolític, piròman
  • ὕδωρ, -ατος (τὸ): aigua → hidrografia, hidromassatge, hidràulica, hidrònim
  • φῶς, φωτός (τὸ): llum → fotosensibilitat, fotosíntesi, fotografia


  • λίθος, -ου (ὁ): pedra → monòlit, litosfera, paleolític
  • ποταμὸς, -ου (τὸ): hipopòtam, Mesopotàmia, Egospòtam
  • φύσις, -εως (ἡ): física, fisiologia, fisionomia
  • θερμή, -ης (ἡ): calor → tèrmic, termodinàmica, termòmetre
  • λευκός ή όν blanc leucoleucòcit, leucopènia, leucopatia
  • μέγας μεγάλη μέγα gran megamegàfon, megalític
  • πολύς πολλή πολύ molt, divers poli- poligàmia, poliesportiu, polígon
  • γλυκύς εῖα ύ dolç gluco-, glic-, glico- glucosa, glicèrid, glucògen
  • μέλας μέλαινα μέλαν negre melano- melanina, Melanèsia
  • θερμός ή όν calent termo- termòmetre, termonuclear
  • μόνος η ον un sol monomonoteisme, monosíl·lab , monòton
  • ὀλίγος η ον poc oligooligarquia, oligofrènic, oligopoli
  • ὀρθός ή όν recte ortoortodòncia, ortografia, ortodòxia
  • ὅμοιος α ον semblant homeo- homeopatia, homeoterm
  • ὁμός ή όν el mateix hom-, homohomosexual, homogeni, homònim
  • παλαιός ά όν antic paleo- paleografia, paleontòleg
  • πᾶς πᾶσα πᾶν tot pan- panorama, panteista, panteó
  • ταχύς εῖα ύ ràpid taqui- taquicàrdia, taquigrafia
  • αὐτός, η, ον ell/ella mateix, -a auto- automàtic, autònom, autonomia, autoconsciència
  • νεκρός ά όν mort necronecrofília, necròpolis, necrològica
  • ἐγώ jo ego- egocèntric, egoista
  • ἕτερος α ον altre heter-, heteroheterodox, heterosexual, heterònim
  • δύο: dos → diarquia, dípter
  • τρεῖς: tres → triangle, trifàsic, tríptic
  • τέτρα: quatre → tetraplegia, tetralogia, tetraedre, tetrabrik
  • πέντε: cinc → pentagrama, pentàgon, pentatlon
  • ἑξ: sis → hexaedre, hexàgon
  • ἑπτά: set → heptatlon, heptasíl·lab, heptaedre, heptàgon
  • ὀκτώ: vuit → octaedre, octogonal, octosíl·lab
  • ἔννεα: nou → enneasíl·lab, enneàgon
  • δέκα: deu → decàleg, decatló, decasíl·lab


1. Pronoms Demostratius

Indiquen proximitat o llunyania respecte al parlant i l'interlocutor.

  • ὅδε, ἥδε, τόδε → Aquest, aquesta, això (proximitat al parlant).
  • οὗτος, αὕτη, τοῦτο → Aquest/aquella (proximitat a l'interlocutor).
  • ἐκεῖνος, ἐκείνη, ἐκεῖνο → Aquell, aquella, allò (allunyat del parlant i de l'interlocutor).

🡆 Declinació: Són adjectius 2-1-2 (com καλός, -ή, -όν), excepte algunes formes en neutre singular.


2. Pronom Anafòric: αὐτός, -ή, -όν

Té diferents significats segons la posició a la frase:

  • Amb article (ὁ αὐτός) → El mateix.
  • Sense article, en nominatiu → Ell mateix (ús emfàtic).
  • Sense article, en altres casos → Ell, ella, això (ús de pronom de 3a persona).

🡆 Declinació: Segueix la 2-1-2 com els demostratius.


3. Pronom Indefinit: τις, τι

Expressa indefinició o dubte:

  • τις (m./f.) → Algú, algun/a.
  • τι (n.) → Alguna cosa.

🡆 Declinació: Pertany a la 3a declinació, sense article.


Lisístrata

És una comèdia escrita per Aristòfanes, el principal representant de la vella comèdia grega. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l'extraordinària missió d'una dona per acabar la Guerra del Peloponnès, a partir de la batalla entre sexes. Lisístrata ha tingut una idea genial per a acabar amb la guerra: convèncer la resta de dones gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau. (Font: Viquipèdia)

Comèdia:

Trets característics de la comèdia grega:

  1. Origen religiós i festiu: prové de rituals en honor a Dionís, especialment de cants fàl·lics i processons burlesques.

  2. Sàtira i crítica social: ataca figures polítiques, filosòfiques i socials, amb intenció moralitzadora o simplement burlesca.

  3. Final feliç: conclou de manera optimista.

  4. Màscares grotesques: els actors utilitzaven màscares deformades per exagerar trets còmics.

  5. Evolució en tres etapes:

    • Comèdia antiga (s. V aC): sàtira política i personal, amb referències directes a figures contemporànies (ex. Aristòfanes).

    • Comèdia mitjana (400-320 aC): menys política, més centrada en la vida quotidiana i personatges tipus.

    • Comèdia nova (des del 320 aC): comèdia d’intriga i embolics amorosos, amb arquetips socials (ex. Menandre).

Aristòfanes (448-385 aC)

  • Principal exponent de la comèdia antiga.

  • Conservador i crític de la democràcia atenesa, atacava polítics com Cleó i intel·lectuals com Sòcrates i Eurípides.

  • Obres destacades:

    • Lisístrata: dones que fan vaga sexual per acabar amb la guerra.

    • Les núvols: paròdia de Sòcrates i els sofistes.

    • Els ocells: món utòpic com a fugida de la realitat.

    • La pau: contra la guerra del Peloponnès.

  • Estructura de les seves comèdies: pròleg, entrada del cor, àgon (debat), paràbasi (discurs del corifeu), escenes de diàleg i èxode festiu.

Menandre (342-290 aC)

  • Principal representant de la comèdia nova.

  • La seva comèdia és més realista, centrada en la vida quotidiana i amb personatges tipus: el pare sever, l’esclau astut, el jove enamorat, etc.

  • No fa sàtira política, sinó històries d’intriga amorosa i embolics familiars.

  • Influència sobre la comèdia romana (Plaute i Terenci) i la comèdia moderna (Shakespeare, Molière).

  • Obres conservades:

    • El misantrop: un vell rondinaire s’oposa a un casament.

    • L’arbitratge: sobre un nadó abandonat i la seva identitat.

    • La dona de Samos: malentesos amorosos.

    • L’escut: lluita per una herència.


Argument de Lisístrata:

L'obra comença amb Lisístrata, una dona atenesa decidida a posar fi a la Guerra del Peloponnès. Convençuda que els homes no aturaran el conflicte, reuneix dones d'altres ciutats gregues, com Esparta i Beòcia, i els proposa una vaga sexual per forçar la pau. Tot i les reticències inicials, les convenç i, després de fer un jurament simbòlic sobre una copa de vi, es tanquen a l'Acròpolis per controlar el tresor públic.

Els antics atenesos intenten recuperar l'Acròpolis amb foc, però les dones els aturen amb aigua i burles. Lisístrata s'enfronta a un conseller atenenc i defensa que les dones poden governar millor que els homes, aconseguint vèncer-lo amb enginy i humor.

Mentre els homes pateixen els efectes de l'abstinència, es destaca la trobada còmica entre Mirrina i el seu marit Cinèsias, on ella fingeix cedir per desesperar-lo encara més. Finalment, tant els espartans com els atenesos cedeixen, signen la pau i celebren l'acord amb música i danses, simbolitzant el retorn a l'harmonia entre homes i dones.

Personatges:

Els personatges més destacats de Lisístrata són:

  • Lisístrata: Protagonista i líder de la rebel·lió femenina, decidida i astuta.

  • Calonice: Amiga d’Atenes de Lisístrata, inicialment reticent però fidel al pla.

  • Mirrina: Dona atenesa que protagonitza una escena còmica amb el seu marit.

  • Lampito: Dona espartana, forta i decidida, dona suport a Lisístrata des del principi.

  • Cinèsias: Marit de Mirrina, desesperat pels efectes de l’abstinència.

  • Conseller: Representa l’autoritat masculina i s’enfronta a Lisístrata sense èxit.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Qui va escriure Lisístrata?

Lisístrata va ser escrita per Aristòfanes, el principal representant de la vella comèdia grega. Es va representar per primer cop a Atenes el 411 aC.

De què tracta Lisístrata?

Tracta de l'extraordinària missió d'una dona per acabar la Guerra del Peloponnès a partir de la batalla entre sexes. Lisístrata proposa a les dones gregues una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau.

Quines són les tres etapes de la comèdia grega?

La comèdia grega evoluciona en tres etapes: la comèdia antiga (s. V aC), amb sàtira política; la comèdia mitjana (400-320 aC), més centrada en la vida quotidiana; i la comèdia nova (des del 320 aC), d'intriga i embolics amorosos.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Qui va escriure la comèdia Lisístrata?
2. Quin és el principal objectiu de Lisístrata en l'obra?
3. Quina mesura proposa Lisístrata a les dones gregues?
4. Quin era l'origen religiós de la comèdia grega?
5. Quin autor representa la comèdia nova?
6. Quina de les obres d'Aristòfanes és una paròdia de Sòcrates i els sofistes?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.