Anàlisi de Sopa Campbell's i Creu i R: Art Pop i Informalisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,03 KB
Sopa Campbell’s d'Andy Warhol
Andy Warhol, 1965. Tècnica: Acrílic i serigrafia sobre tela. Estil: Pop art. Tema: natura morta contemporània. Localització: diversos museus.
En la dècada dels 60 cal parlar de l’aparició d’un fenomen social sense precedents, el moviment hippy, que es va iniciar als Estats Units i posteriorment es va estendre als països de l’Europa occidental. Defensaven la no-violència i obeïa al desig de construir un món desvinculat de la tecnologia, de la deshumanització del capitalisme i de la injustícia. Va ser en aquesta època quan va ser assassinat l’activista defensor dels negres i de la no-violència, Martin Luther King, l’any 1968.
Andy Warhol va néixer a Pittsburg, Nova York, el tercer fill d’una família d’immigrants que provenien del nord-est d’Eslovàquia, d’una ciutat obrera. Va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Pintor, artista gràfic, cineasta, productor musical, escultor i escriptor que va estudiar dibuix artístic i disseny.
Descripció formal
Andy Warhol va ser un dels majors representants del pop art, un moviment artístic del segle XX que es caracteritza per la implantació d’imatges quotidianes a nivell d’obres d’art, i el seu estil és considerat inexpressiu.
Aquesta obra de Warhol representa en primer pla i centrada una llauna de sopa sobre un fons neutre i clar, destacant el contorn d’aquesta amb una fina línia negra i donant plena importància a l’objecte, presentat en una visió frontal i que permet destacar el nom del producte. Hi ha una lleugera perspectiva aèria que permet veure la part superior de l’envàs.
Els colors principals utilitzats per Warhol són llampants com el verd, l’ataronjat, el groc, el blau turquesa i el lila, depenent del quadre ja que ha fet varies versions de sopes Campbell, com la de tomato, que és la més vista, la de pepper pot, la de chicken noodle, etc. La diferència en les diferents imatges és el tipus de sopa i els colors de l’envàs. Tots aquests colors són aplicats a la tela sense cap mena de combinació, és a dir, colors purs, sense clarobscurs.
En totes les llaunes hi ha escrita la marca Campbell’s amb lletres minúscules i el model de sopa del mateix color que la part superior de l’envàs. En cada una posa soup en majúscules i de color negre.
Al centre de la llauna hi ha l’estampa de la marca, circular, que uneix les dues parts del recipient. L'obra en va fer una reproducció seriada, cosa que va trencar el concepte d’obra única i irrepetible, present des del Romanticisme.
La serigrafia és una tècnica d’impressió per reproduir imatges sobre qualsevol material.
Temàtica i funció
És una simple llauna de sopa Campbell’s, un producte típic i habitual en els supermercats nord-americans de l’època. Així doncs, es tracta d’un objecte de consum molt útil i assequible per qualsevol. I així va aconseguir que una simple llauna d’un producte quotidià esdevingués una obra d’art reconeguda per tothom, creant a la vegada una gran publicitat d’aquestes sopes.
Creu i R d'Antoni Tàpies
Antoni Tàpies, 1975. Estil: Informalisme. Tema: abstracte. Tècnica: Mixta sobre fusta. Localització: MACBA, Barcelona.
Tàpies ha estat considerat el pintor català més significatiu de la segona meitat del segle XX. L’artista autodidacta, l’any 1948 fou cofundador del grup DAU AL SET, on va desenvolupar els seus primers treballs dins l’òrbita surrealista. Poc després viatjà per primer cop a París, començà a treballar amb diversos materials de rebuig com ara papers, draps o cordills, vinculant-se al moviment informalista, de tendència matèrica.
Al marge de la pintura i l’escultura, l’activitat creadora de Tàpies també s’ha desenvolupat en el terreny de l’obra gràfica, il·lustrant una gran quantitat de llibres en col·laboració amb poetes.
Descripció
Tàpies disposa una sèrie de signes i lletres sobre un fons matèric, una barreja de pintura i terra. El centre de la composició l’ocupa una creu blanca sobre la qual hi ha una gran “H”, també blanca, i una “R” de color negre coronada per pinzellades de color vermell intens que delimita una franja superior llisa. A l’esquerra d’aquesta R Tàpies hi col·loca una T inclinada sobre la qual es pot llegir “GAT”. Finalment, la part dreta inferior del quadre està ocupada per una altra R majúscula de color blanc acompanyada per una petita creu també blanca.
Per tal de crear una d’aquestes lletres i signes, com per exemple GAT i R, ha utilitzat la tècnica del grattage, amb la qual utilitzant el gruix de la base matèrica del quadre aconsegueix l’efecte tridimensional en relleu. En la resta, el pintor català aplica pinzellades àmplies i gruixudes, amb les quals assoleix el mateix efecte volumètric.
La gama cromàtica
La gama cromàtica és força reduïda (ocre vermell, blanc i negre) com és habitual en l’obra de Tàpies perquè connecta les tonalitats ocres i poc vistoses amb l’austeritat franciscana, la reflexió filosòfica i el món interior de la persona. D’altra banda, i segons el propi pintor, l’ús d’aquests cromatismes esdevé una reacció en front del colorisme brillant que caracteritza l’art de les primeres avantguardes.
Temàtica
Les lletres, els signes i les paraules que Tàpies introdueix en els seus quadres formen un llenguatge ocult de difícil comprensió, si bé algunes, com la A i la T han estat desxifrades pel propi artista, com les inicials del seu nom Antoni i el de la seva dona, Teresa, i alhora del seu nom i cognom AT.
Igualment la creu també ha estat explicada per Tàpies. Segons el pintor català la creu simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt que, des d’una perspectiva formal l’artista català utilitza per imposar ordre i sentit constructiu en la composició. En quant a la R, alguns assenyalen que al·ludeix a Ramon Llull. D’alguna manera, doncs, les obres de Tàpies permeten lectures diverses i obliguen a l’espectador a la reflexió i a la participació.
Influències
Tàpies va rebre la influència del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut, quan formava part del grup DAU AL SET. En aquest sentit cal assenyalar un cert gust de la tècnica automatista, present en l’ús no conscient i la manca de significat clar de molts dels signes utilitzats (creus, xifres i lletres) que apareixen en la seva obra. Quan Tàpies viatjà a París al 1950 es trobà un panorama artístic dominat per les pintures matèriques de Joan Fautrier i de Wols, considerats els principals artistes del moviment informalista. En les seves obres aquests artistes presenten una gran llibertat creativa.