Anàlisi de les Propietats Textuals i Formació del Lexic Català

Propietats Textuals

Coherència

Relació entre els idees al llarg del text per tal que la lectura sigui comprensible i entenedora. Han d'estar ben estructurades i distribuïdes per paràgrafs; cada paràgraf ha d'expressar una idea.

Cohesió

Relació entre les oracions que formen l'escrit. És la unió de les idees mitjançant recursos lingüístics.

Adequació

Relació entre el text i el destinatari o l'entorn on s'exposa.

Correcció

Abans de donar per acabat el text s'ha de revisar per comprovar que no hi hagi errades ortogràfiques.

En aquest text podem veure la propietat de la correcció (temps). D'altra banda, direm que la cohesió (connectors, figures d'estil, cometes) si tenim en compte els tres aspectes del text cal dir que l'adequació (àmbit, dirigit a qui, llenguatge). Abans de finalitzar cal tenir en compte la correcció (errades, perquè no hi hagi, si és correcte en tots els sentits).

Relacions pel Significat

Determinades per:

Sinonímia

Relació que afecta dos o més mots que tenen un significat coincident o que difereixen en un petit matís. Cal conèixer el significat i tenir present el context; de vegades aquest matís impedeix que siguin mots intercanviables en tots els casos.

Sinònims:

• Purs: Sempre són intercanviables, no hi ha matisos que els diferencien (p. ex., gasolina-benzina).
• Parcials: Són sinònims en certs contextos; hi ha matisos que els diferencien (p. ex., història-narració).
• Geosinònims: Mateix significat però s’usen en parlars diferents segons la zona geogràfica (p. ex., xic-al·lot-noi).

Antonímia

Relació entre dues o més paraules de sentit oposat. Determinats pel context.

Tipus:

• Gramatical: Mitjançant l’addició d’un morfema de negació a una paraula n’obtenim l’antònim (p. ex., simètric-asimètric).
• Lèxica: Entre termes que poden mantenir entre ells diferents relacions. Els dos antònims poden presentar una gradació perquè hi ha termes intermedis (p. ex., blanc-negre), una relació segons la qual l’afirmació de l’un implica la negació de l’altre (p. ex., aprovat-suspès), o l’existència de l’un comporta la de l’altre (p. ex., pagar-cobrar).

Polisèmia

Propietat que té un mot de tenir dos o més significats segons el context, que ha evolucionat de la mateixa paraula llatina (p. ex., dent: part de la dentadura / part d’un engranatge).

Homonímia

S’escriuen i es pronuncien igual però tenen diferent significat. Han evolucionat de diferents paraules llatines (p. ex., regata: cursa d’embarcacions / solc o canal).

Homografia

S’escriuen igual, es pronuncien diferent i tenen significats diferents (p. ex., pop [o]: animal / pop [c]: tipus de música).

Homofonia

Paraules que s’escriuen diferent, es pronuncien igual i tenen significats diferents (p. ex., sòl [c] / sol [c] amb accents diacrítics).

Paronímia

S’escriuen diferent, tenen significats diferents i es pronuncien igual, però s’haurien de pronunciar diferent (p. ex., perà-per a-pera, compte-comte-conte).

Formació del Lexic

Patrimonial

Fruit de l’evolució del llatí vulgar causada pel contacte amb llengües que formen el substrat (pobles peninsulars abans de l’arribada dels romans). Evolució fonètica, morfològica o semàntica respecte del primitiu llatí. Format pels mots més habituals (parts del cos, parentius...) i pels elements gramaticals (pronoms, preposicions, conjuncions...). Ha patit una evolució llarga des de la paraula del llatí vulgar fins que s’ha arribat a la paraula actual de cada una de les llengües romàniques (català) (p. ex., patre-pare).

Cultismes i Doblets

Mots manllevats al llatí culte o literari. Els cultismes han arribat a través d’institucions culturals que tenien el llatí com a vehicle d’expressió (Església). Poc evolucionats fonètica, morfològicament o semànticament respecte l’etimologia clàssica (paraula llatina clàssica escrita). L’evolució dels cultismes de la paraula original del llatí culte fins a l’actual a les diverses llengües romàniques (català) ha estat breu (p. ex., voluntate-voluntat).

Doblets

Parells de mots relacionats semànticament, pertanyen a un mateix etim. llatí, han donat lloc a una paraula culta i una altra de patrimonial. Es diferencien en el significat, tenen la mateixa arrel llatina. Solen ser termes que tenen la mateixa categoria gramatical.

Semicultismes

Mots d’origen culte que han estat transformats només parcialment i que poden derivar en doblets (p. ex., miraculu-miracle).

Pseudoderivats

Paraules que estan relacionades semànticament amb un mot patrimonial, no en deriven sinó que han estat manllevades del llatí culte, per això s’anomenen també falsos derivats (p. ex., lingua-lingüística).

Neologismes

Termes nous que designen una realitat recent que abans no existia. Es crearan quan es tingui la necessitat de donar nom a una cosa i no tenim cap mot a la nostra llengua, incorporant-se un d’una altra llengua (p. ex., rugby).

De significat

Acceptacions noves que s’afegeixen a un mot que ja existeix (p. ex., canal: 1. vall excavada a terra / 2. canal de TV).

Manlleus

Paraules estrangeres incorporades a la llengua pròpia mitjançant la catalanització de la paraula (p. ex., spaghetti-espagueti). Poden derivar en els estrangerismes: paraules integrades en el lèxic malgrat que n’hi hagi una d’equivalent (p. ex., offside-orsai).

Calc lingüístic

Expressions d’altres llengües que a la nostra s’han traduït (p. ex., compact disc-disc compacte).

De forma

Complexos i variats. Derivació i composició mitjançant prefixos o sufixos: perden el seu valor etimològic en un sentit estricte i serveixen per a crear neologismes (p. ex., TV-imatge llunyana ha derivat en paraules com telediari).

Sufixació per imitació

S’usa un sufix propi d’una paraula per a crear-ne una altra semblant (p. ex., electró-tró-protó).

Composició

De dos mots ja existents o lexicalització d’un sintagma (p. ex., parallamps).

Ús de prefixos o sufixos grecs o llatins

S’usen en diverses llengües i són propis del registre científicotècnic (p. ex., hipermercat).