Anàlisi de Poemes Essencials de la Literatura Catalana

Bonaventura Carles Aribau

La Pàtria: Adéu-siau, turons

El poema La Pàtria presenta dos temes principals:

• Tema general: L'evocació de la pàtria.
• Tema especial: L'elogi de Gaspar de Remisa.

El tema especial determina el moviment del general, el cobreix i l'eleva a la dignitat de símbol.

Forma

Està estructurada en sis cobles de vuit versos alexandrins amb rima creuada (12A, 12B, 12B, 12A, 12C, 12D, 12D, 12C).

Miquel Costa i Llobera

La Pi de Formentor: Mon cor estima…

Aquest poema es desenvolupa a través de vuit estrofes, cadascuna amb una funció específica:

• Primera estrofa: Declara el seu amor i admiració per un arbre tan singular.
• Segona i tercera estrofa: Canta les virtuts que li atribueix en relació amb allò terrenal.
• Quarta estrofa: Apunta que la perfecció i fortalesa no poden ser humanes.
• Cinquena estrofa: Va més enllà quan l'equipara amb el geni creador.
• Sisena estrofa: Aquesta equiparació queda explicada.
• Setena i vuitena estrofa: L'arbre es converteix en un confident i un exemple perfecte a seguir.

Forma

Consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab. La rima és 12A, 12B, 12A, 12A, 6b.

Figures retòriques

Destaca la personificació i l'ús hiperbòlic del llenguatge i les imatges.

Joan Maragall

Oda a Espanya: Escolta, Espanya…

L'Oda a Espanya aborda dos temes principals:

• La solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra.
• El sentiment diferenciador que el poeta vehicula amb referències a la llengua, que en cap cas és citada directament.

Tot plegat fa que Maragall prengui posicions clares i valentes, equidistants tant d'un espanyolisme en català com d'un sentiment separatista.

Forma

Vuit estrofes de sis versos de metre divers: quatre decasíl·labs (els tres primers i el cinquè) i dos tetrasíl·labs (quart i sisè). No presenta una rima regular, i només alguns versos coincideixen lliurement amb la mateixa rima.

Josep Maria Junyent

Oda a Guynemer: Ciel…

El poema és un cal·ligrama que representa, amb lletres d'anunci de neo music-hall de París, el cel de França. Se centra en una línia de versos un darrere l'altre que representa l'estela d'un possible avió que, d'un punt més proper, es perd en un altre punt de l'infinit, abatut pel foc enemic.

Argument

Un jove aviador francès, Guynemer, va ser abatut amb el seu avió en una acció en el marc de la Primera Guerra Mundial. L'heroisme de Guynemer, que amb l'ajut de la màquina (la qual és, de fet, qui és mortalment ferida, però a qui el cor encara li brunzeix) acompanya l'heroi adolescent cap a la glòria de l'eternitat, al món de les constel·lacions.

Joan Salvat-Papasseit

Tot l'enyor de demà: Ara que estic…

Salvat-Papasseit utilitza versos trencats que, sense signes de puntuació, interrompen la lectura del vers i emfasitzen alguna idea o imatge grata del poema. S'hi poden trobar alguns versos de 10 i 12 síl·labes ben definits, però també, en reunificar-se alguns dels trencats, esdevenen perfectes decasíl·labs i alexandrins.

Joan Maragall

La Vaca Cega: Topant…

El poema consta de vint-i-tres versos decasíl·labs sense rima regular. Maragall utilitza la simbologia d'un animal de la mateixa família, així com la funció dramàtica del vers.

La vaca cega pot ser el símbol d'un món digne de ser estimat, de ser contemplat més enllà de l'esperança, per veure dins de les coses l'essència que les mou. Bona part dels versos estan dedicats a descriure les causes que han dut la vaca a ser cega, i com, en no poder fer el que fan les seves companyes, esdevé una marginada pel destí tràgic; però assumeix la desgràcia i la foscor a la qual està condemnada. Refarà els camins inoblidables, pausadament i resignada.

J.V. Foix

Sol i de dol

Sol i de dol és un sonet de versos decasíl·labs amb la rima 10A, 10B, 10A, 10B, 10A, 10B, 10A, 10B, 10C, 10D, 10D, 10C, 10D, 10D.

El poeta utilitza una llengua molt depurada i expressiva que combina arcaismes i girs populars amb neologismes encunyats per ell mateix. El Jo poètic es veu «sol i de dol» a través del temps. Es pregunta on és, cap on va, què desitja. Constata que, com a individu sol, és etern, com una encarnació del paisatge, que sempre és reconegut tant en un desert sense estany com en un tuc de neu, sempre vagant a l'encontre de Déu o de l'engany del diable.

Aquest tema reflecteix el protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix una terra innata.

Recursos estilístics

• Anàfora: Present en els versos 4 i 5, i en els 9 i 10.
• Al·literació: Es troba en les tres primeres estrofes.
• Encavallaments: Diferents encavallaments en els versos 7, 8, 9, 10, 12 i 13.
• Antítesi: En els versos 13 i 14.
• Interrogacions: Dues interrogacions en el segon quartet.