Anàlisi de Poemes Catalans del Noucentisme i Avantguardes: Carner, Junoy, Salvat-Papasseit, Foix i Segarra

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,06 KB

Josep Carner: Cançoneta incerta

El poema és una metàfora a tres bandes: la cançoneta, el camí i la vida, expressada clarament en els versos finals. La vida és un camí incert i mai podem saber què ens espera a cada revolt. El camí, personificat, serveix com exemple del que pot ser la vida: marca el destí a la vila, a conviure amb la gent, o al pi de la carena, company de solituds; pot ser drecera o recer; pot ser motiu de penes o alegries o es pot acabar bruscament i inesperada com la vida. Són tres estrofes de vuit versos, com si fossin cobles, que combinen versos aparellats de set i quatre síl·labes, amb l’esquema de rima 7A, 4B, 7A, 4B, 7C, 4B, 7C, 4B. És un poema noucentista.

Josep Carner: Bèlgica

En aquest poema Josep Carner explica que Bèlgica és el model de país ideal que els noucentistes havien imaginat per a Catalunya, on cultura, civilitat, harmonia, equilibri i respecte fossin valors substancials de la comunitat. Lluny de la pàtria idealitzada, imagina uns paisatges i uns personatges que, a Bèlgica, complirien de ple el desig de vida del poeta a la seva terra. Consta de quatre estrofes de 12, 13, 14 i 7 versos majoritàriament alexandrins, però també amb decasíl·labs. L’esquema de rima és el següent: 12A, 12B, 12B, 12A, 10A, 10C, 12B, 12C, 12B, 10D, 12E, 10D. És un poema noucentista.

Josep Maria Junoy: Oda a Guynemer

És un cant d’elogi a un jove aviador francès, Guynemer, que va ser abatut amb el seu avió en una acció en el marc de la Primera Guerra Mundial. Amb l’ús de diferents tipus de lletres, canta i elogia l’heroisme de Guynemer. El cal·ligrama, que representa amb lletres d’anunci de neó d’un music-hall de París el cel de França, se centra amb una línia de versos, un darrere l’altre, que representa l’estela d’un possible avió que, d’un punt més proper, es perd en un altre punt de l’infinit, a causa d’haver estat abatut pel foc enemic. Aquest cal·ligrama és cubista. Guillaume Apollinaire va idear els cal·ligrames el 1913.

Joan Salvat-Papasseit: El cal·ligrama, 2

El cal·ligrama, que alterna el català i el francès, pren la forma d’un vaixell veler, fragmentat en quatre parts. En el poema cal tenir dues coses en compte: el color blau, triat per a representar el cal·ligrama, que es correspon amb el blau del mar, lligat a l’aventura, i el blau del cel. Una remissió a la fe i a la creença religiosa recolzada en trets com ara l’ús de la paraula pregar i «resa», en el sentit de murmurar piadosament. Tot el que és immaterial apareix en lletres majúscules, mentre que el que es diu el mariner a si mateix i el que murmura la noia es representa amb lletres minúscules. És un poema cubista.

Joan Salvat-Papasseit: Tot l’enyor de demà

En aquest poema, l’autor va destapant tot de realitats viscudes i sentides, mínimes i insignificants, però plenes de batecs de vida. És a dir, tot allò que podrà retrobar si aconsegueix llevar-se del llit i llançar-se, de nou, a la vida en plenitud. El poema es caracteritza per l’ús de versos trencats, sense signes de puntuació com la coma i el punt. Podem trobar versos de 10 i 12 síl·labes, però també ens trobarem que són perfectes decasíl·labs i alexandrins. Aquest poema és futurista perquè està a favor de la manipulació del model de llengua, eliminant els signes de puntuació o utilitzant lliurement la tipografia.

Josep M. de Segarra: Vinyes verdes vora el mar

En aquest poema, el color verd amb totes les gradacions d’intensitat en els diferents temps del dia i les estacions de l’any triomfa en la pintura del paisatge vora el blau mariner. A més, les vinyes prenen vida, es personifiquen i, de manera progressiva, el paisatge descrit passa a formar part de l’esperit i els sentiments del poeta. El poema és format per set cobles de cinc versos heptasíl·labs, amb una rima que segueix l’esquema 7A, 7B, 7A, 7B, 7A.

J. V. Foix: Sol i de dol

En aquest poema, el jo poètic es veu «sol, i de dol» a través del temps. Es pregunta on és, cap on va, què desitja. Diu que, com a individu sol, és etern, com una encarnació del paisatge, que sempre es reconeix tant en desert sense estany, com en tuc de neu, sempre vagant a l’encontre de Déu o de l’engany del diable. Sonet de versos decasíl·labs amb l’estructura de rima següent: 10A, 10B, 10A, 10B, 10A, 10B, 10A, 10B, 10C, 10D, 10D, 10C, 10D, 10D. Aquest poema és surrealista.

J. V. Foix: És quan dormo que hi veig clar

En aquest poema, J. V. Foix proclama que els somnis li fan comprendre el món en totes les seves arbitrarietats. Així, seguint la pràctica dels surrealistes de deixar córrer la imaginació i interpretar la realitat amb ulls aparentment inconscients que permeten, amb metàfores i imatges agosarades, fer una anàlisi corrosiva del que no agrada al poeta. El poema té tres estrofes de deu versos heptasíl·labs amb el següent esquema de rima: 7A, 7B, 7A, 7B, 7A, 7B, 7B, 7A, 7A, 7B.

Entradas relacionadas: