Anàlisi de Personatges i Tècniques Teatrals

Anàlisi dels Personatges

• Caïm: És el personatge central de l’obra. El seu rival és l’Abel. Caïm s’ha convertit en l’individu positiu de l’història, en un artista, creador d’objectes. És un home nou a qui no li interessa el Paradís i fa ús de noves armes. Té una actitud de rebel·lia. Caïm supura humanitat per tots costats. Fill d’Adam i Eva.
• Abel: És la contrafigura de Caïm: feble, envejós, covard, sense cap mena d’imaginació ni voluntat de domini. Acata l’autoritat i accepta tot allò establert. Presenta trets efeminats: barbamec, ros, bell i amb una veu aguda i ridícula.
• Adam: És un ésser conformista resignat al seu destí. És egoista, feble, gandul, una mica obtús, que no només viu del passat benestant, sinó que no s’ha sabut adaptar a les noves circumstàncies. S’aprofita del treball de Caïm, però li fa nosa la seva actitud.
• Eva: És tendra, comprensiva i treballadora; enyora el temps del Paradís, però hi ha coses de la seva actual condició que l’omplen molt més, com per exemple l’amor als fills.
• Nara: Germana de Caïm i Abel. És una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió.
• Querub: Representa el bé. Té l’ala mig rostida, resultat d’uns moments de feblesa. No es considera a si mateix ni un àngel, ni un home, ni un diable. És el personatge més proper a Caïm.
• El Diable: Representa el mal. És un personatge d’excessiva eloqüència, bondadós, massa afectuós i carregós. Està penedit de la desgràcia que ha causat als homes. És capaç de trair Satanàs per protegir els homes.
• Jahvé: Només surt una vegada, com a veu en off. La presència de Jahvé es fa notar en tots els moments de l’obra a través de les seves prohibicions, ordres, amenaces i càstigs. És el poder suprem que mou tots els destins.

Tècniques Teatrals i Escenografia

L'autor proposa una indumentària i uns decorats senzills, tot deixant la porta oberta a altres interpretacions. Ens orienta sobre l’aspecte físic dels personatges i la seva caracterització: exposa com ha de ser la seva entonació i manera de parlar. També són presents en l’obra alguns efectes especials com trons i llamps. El que fa l’autor és incloure acotacions per informar dels moviments dels personatges a l’escenari. També ens indica les pauses, els canvis de comportament i de situació. El moviment dels personatges és freqüent, la qual cosa dóna varietat i agilitat a l’acció.