Anàlisi de Personatges i Simbolisme a Mirall Trencat

Personatges i elements definitoris de la novel·la

Cada generació presenta una tipologia de personatges diferents. Els matrimonis, les relacions familiars i el seu destí creen el marc narratiu on es desenvolupa l'acció. Els personatges, un cop complerta la seva funció, deixen de tenir una raó narrativa. La seva desaparició natural és la mort. Joventut, maduresa i mort és el cicle inevitable.

Teresa Goday: Eix Central de la Família

• És dona, mare i àvia, fent de nexe i enllaç de tots els personatges i de les diverses generacions de la casa.
• És l'eix temporal, la creadora, el record de la família.
• Amb la seva mort comença l'inici de la descomposició familiar.
• Actua com a element d'enllaç narratiu.

Objectes i Símbols: Anàlisi i Classificació

Els objectes ens transporten al record pel seu gran poder evocador i són, també, els que mostren de forma més evident el temps i l'erosió d'aquest.

Classificació de la Simbologia dels Objectes

A) Objectes que representen personatges

• Armari Japonès: Nicolau Rovira
• Roses de color de carn: Teresa
• Barquet de fusta: Jaume
• Braçalet de plata: Maria
• Violetes: Bàrbara

B) Objectes amb significat evolutiu

• El color blau: Representa els inicis de la Teresa quan treballava a la peixateria. El seu passat sempre serà blau, malgrat el seu ascens social.
• La perla grisa: Associada al Joier Begú, Salvador i Amadeu. Símbol de la infidelitat o de la recerca d'un amor no aconseguit.
• El vano de nacre amb la poma: Regal de l'Eulàlia a la Teresa en un moment d'esplendor, però que acaba relacionant-se amb la seva decadència.
• El dominó lila: Simbolitza l'època d'esplendor de la Teresa; quan es retroba, ja marca la seva decadència.
• La copa rosa i verda: L'única peça que queda del joc que Salvador va portar de Viena.
• Paons: Els seus crits evoquen passió i fan referència a la plenitud amorosa.

C) Metonímia dels objectes

• El jardí i la torre: Marc de la història dels Valldaura, representen una realitat absoluta, el seu propi món.
• Casa de nines: Simbolitza la torre i tot el seu món, el món que els nens reprodueixen dels adults.
  • Senyora amb un collaret i coronada per una estrella de brillants: Sofia.
  • Senyor amb bigoti, a qui li falta un ull: Eladi (cadàver amb un ull mig obert).

En Ramon, quan marxa de casa, decapita el senyor amb bigoti, com a responsable de la ràbia cap al seu pare.

Objectes esfèrics: Imatge del món

• La menta: S'associa a la passió amorosa.
• Bola d'or: El món de Salvador, no més gran que una taronja. El record per a ell és un material dolç i àcid que alimenta el seu somni.
• Poma: El paradís desitjat. La Teresa tindrà a les mans la flor (somni), un món harmònic, una pluja de flors a la finca dels Valldaura. El fruit, la felicitat, el paradís que es farà sempre present quan obri el vano (desig de recuperació del passat) que li va regalar l'Eulàlia la nit del ball.
• El gla del paraigua: La perla grisa. Representa el món del notari, una visió més pragmàtica de l'existència, que també es desprendrà del mànec com la perla.
• L'avellana: El món de l'Eladi és com una avellana: una closca dura amb poca substància a dins. Li faltava personalitat.
• Bombolla de vidre: Un dels vidres de la casa de Pilar Segura que Eladi retroba anys més tard a Cal Notari. Simbolitza el món de Pilar Segura, al qual Eladi es vol apropar.

D) Objectes singulars i el seu simbolisme

• La rata: El passeig de la rata per la casa i el jardí és un procés de singularització que mostra els efectes del temps i la mort. Ens comunica l'estat de la casa: hi resten materials per a la rata, però no per a nosaltres, perquè hem viscut aquella vida.
• L'heura: Simbolitza el pas del temps i la mort. Ho envaeix tot.
• Les flames: Com l'heura, representen la destrucció i la transformació. Van lligades al foc que mata i destrueix, però que també fa créixer a través de la memòria.
• El llorer: S'associa a la immortalitat. El mite de Dafne i Apol·lo. Quan un llamp cau al llorer, la Maria mor al llorer; el llorer viu i la Maria mor, però el seu esperit no desapareix.
• L'aigua: Simbolitza la mort, la destrucció i el pas del temps. L'aigua com a tradició literària (vida o mort / riu o estancada).
• Mirall: És un element important per als simbolistes, ja que reflecteix el pas del temps i el camí de la mort. Hi ha dos personatges que s'hi relacionen: Bàrbara, que no ho resisteix i se suïcida (pel que significa el mirall), i l'Armanda, que el gira de cap per avall (hi veu el dimoni).

Per als realistes, la novel·la és un mirall que es passeja al llarg d'un camí. "Mirall trencat" reflectirà la vida (fragments) i la mort (la imatge d'una mà de calavera). El mirall es trenca perquè ja no té cap funció; els personatges s'hi han mirat de joves i de vells, i ha estat testimoni de la seva decrepitud.