Anàlisi de personatges i nivells morals - L'Ona

Rainer o Sr. Wenger (professor)

És una persona bastant pròxima als seus alumnes, ja que no compleix amb les normes de l'escola i és el favorit entre els seus alumnes. A vegades pot arribar a entrar en conflicte pels seus ideals. Té una gran capacitat de líder, i a partir d'aquest moment totes les decisions del grup són preses per ell. Posseeix una gran capacitat de lideratge i carisma a l'hora de dirigir grups.

Karo

És una alumna popular en el seu entorn i es mostra líder en el seu grup d'amics. Al principi decideix participar en L'Ona, però finalment no acata les normes ni els ideals impostos pel Sr. Wenger pel que s'enfronta a ell li expressa el seu pensament i és rebutjada i marginada. Posseeix una personalitat tipus A, proactiva durant tota la pel·lícula, i líder nata.

Tim

És un personatge en el qual es pot apreciar el canvi de personalitat segons l'entorn en el qual es trobi. Abans de pertànyer a l'Ona és un noi feble i amb poca autoestima, però quan s'uneix al grup es fa més fort i la seva confiança augmenta. És una persona bastant inestable ja que no se sent integrat ni en l'entorn familiar ni en el dels seus propis amics. En la pel·lícula mostra una personalitat bastant feble i fàcil de manipular. Quan sorgeix el grup de l'Ona s'ho pren bastant seriós, ja que es troba integrat com un més, a pesar que hi ha moments en els quals actua en solitari oblidant-se que forma part d'un equip, mostrant una situació d'individualisme enfront de col·lectivisme.

Marco

És un jugador de l'equip de waterpolo, amant de Karo. La situació familiar de Marco és bastant inestable, i fins i tot a vegades presenta ira cap a la seva mare. Per a Marco L'Ona és bastant important, ja que fins i tot ho considera de la família. Finalment Marco és conscient de la situació quan li pega a la núvia, va parlar amb el professor i l'informa que s'oposarà ja que L'Ona a sortit totalment de context.

2.1 Nivell Preconvencional

El nivell Preconvencional és un nivell en el qual les normes són una realitat externa que es respecten només atenent les conseqüències (premi o càstig) o el poder dels qui les estableixen. No s'ha entès, encara, que les normes socials són convencions per un bon funcionament de la societat. Aquest nivell integra els dos següents estadis.

Estadi 1. Obediència i por al càstig

L'estadi en el qual es respecten les normes per obediència i per por al càstig. No hi ha autonomia sinó heteronomia: agents externs determinen què s'ha de fer i què no. És l'estadi propi de la infància, però hi ha adults que segueixen tota la seva vida en aquest estadi: així el delinqüent que només la por el frena.

Estadi 2. Afavorir els propis interessos

L'estadi en el qual s'assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. L'individu té per objectiu fer allò que satisfà els seus interessos, considerant correcte que els altres també persegueixin els seus. Les normes són com les regles dels jocs: es compleixen per egoisme. Es compren que si un no les compleix, no el deixaran jugar. És un estadi propi del nen i de les persones adultes que afirmem: «et respecto si em respectes», «fes el que vulguis mentre no em molestis».

2.2 Nivell Convencional

En aquest nivell, les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera. Aquest nivell integra l'estadi 3 i l'estadi 4.

Estadi 3. Expectatives interpersonals

En aquest estadi les expectatives dels que ens envolten ocupen el lloc de la por al càstig i dels propis interessos. Ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats. Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix. És un estadi que es dóna en l'adolescència però son molts els adults que s'hi queden. Són gent que volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació.

Estadi 4. Normes socials establertes

És l'estadi en el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i s'hi sol arribar ben superada l'adolescència. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població.

2.3 Nivell Postconvencional

És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes. El composen l'estadi 5 i l'estadi 6.

Estadi 5: Drets prioritaris i contracte social

És l'estadi de l'obertura al món. Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. L'obertura al món porta, en segon lloc, a reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social. Ara bé, si una norma va contra la vida o la llibertat, s'imposa l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi.

Estadi 6: Principis ètics universalsEs pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'obra d'acord amb aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa i hom se sent compromès a seguir-los. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l'estadi moral suprem, el de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones que viuen profundament la moralitat.

Poder: A té poder sobre B si és capaç d’aconseguir que B faci alguna cosa que sense la seva presència no faria. És útil la definició?

Si que ho és ja que per segons quin tema és coherent.

Estat: L’Estat és el monopoli de la violència legítima. Weber volia una definició que inclogués tot l'aparell polític i violència és a dir obligar a algú a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat, legítima acceptable o no i monopoli idea d'exclusivitat.

Política per tant és una activitat que realitzem quan fem accions, expressem opinions, però més concret són les relacions entre persones, societats i institucions.

Legitimitat política surt del sufragi universal és a dir de les lleis que ho regulen tot política = lluita pel poder.