Anàlisi de la Pel·lícula Amadeus: Mozart, Salieri i Òperes Clau

Anàlisi de la Pel·lícula "Amadeus"

Aquesta secció resumeix dades clau sobre la pel·lícula Amadeus i els seus protagonistes, Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri.

Dades Generals de la Pel·lícula

• Títol: Amadeus
• Nacionalitat: Estats Units
• Any de producció: 1984
• Director: Milos Forman
• Basada en l'obra de: Peter Shaffer

Wolfgangus Amadeus Mozart

Nom complet: Wolfgangus Amadeus Mozart

• Lloc de naixement: Salzburg
• Data de naixement: 27 de gener de 1756
• Data de mort: 5 de desembre de 1791
• Fills: Va tenir 6 fills, dels quals només 2 van arribar a l'edat adulta: Karl Thomas i Franz Xaver Wolfgang.
• Fill compositor: El fill reconegut també com a compositor important va ser Franz Xaver Wolfgang.
• Mort del pare: El pare de Mozart va morir el 28 de maig de 1787. En aquell moment, Mozart tenia 31 anys.

Antonio Salieri

Antonio Salieri va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera, i director d'orquestra italià. Va compondre 39 òperes.

Fets Importants de la Vida de Salieri

• Canvi vital: La vida del compositor Salieri canvia a partir de la mort del seu pare.
• Emperador d'Àustria: Durant l'època de Mozart a Viena, l'emperador era Josep II (mencionat com a "rei de la música" en el text original, però històricament Josep II).
• Arquebisbe rival: L'arquebisbe que no es porta bé amb Mozart és Hieronymus von Colloredo.

Òperes de Mozart Esmentades

Primera Òpera esmentada

La primera òpera de Mozart que s'esmenta a la pel·lícula és: "Idomeneo, rei di Creta".

Òpera per a l'Emperador

• Obra: "El rapte en el serrall" (Die Entführung aus dem Serail).
• Llengua: Està feta en alemany.

"Le nozze di Figaro"

• Llibret: El llibret és de Lorenzo da Ponte.
• Prohibició: L'emperador austríac la va prohibir perquè, segons ell, "promou conflictes entre classes".
• Divisió: Està dividida en 4 actes.
• Representacions a Viena: Es va representar 7 vegades a Viena.

Altres Òperes

Òperes esmentades a la pel·lícula:

1. Don Giovanni
2. Le Nozze di Figaro
3. La Flauta Màgica

Òperes no esmentades a la pel·lícula (segons el text):

1. Cesare in Farmacusa
2. Le donne letterate

Gèneres i Obres Finals

Què és l'Òpera Bufa?

L'òpera bufa és un gènere d'òpera que es va desenvolupar a Nàpols durant la primera part del segle XVIII, estenent la seva popularitat a Roma i al nord d'Itàlia. Va sorgir com a resposta a les característiques estilístiques (i excessos maliciosos) de l'estil de l'opera seria. Pretenia transformar l'òpera en un gènere més proper a l'home del poble, una diversió pròdiga també per a reis i noblesa, on s'hi descrivien gent comuna amb problemes comuns.

"La flauta màgica"

• Llibretista: Emanuel Schikaneder fou l'autor del llibret de l'òpera de Mozart titulada "La flauta màgica".
• Última òpera: "La flauta màgica" és l'última òpera que compon Mozart.

Què és un Vodevil?

El vodevil és un subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dona lloc a errors i situacions còmiques, en les quals s'alternen parts cantades amb números musicals. El seu nom deriva del francès vaudeville.

El Rèquiem de Mozart

Què és una Missa de Rèquiem?

Per començar, la missa és un acte litúrgic celebrat per l'Església Catòlica. La Missa pot estar destinada a diversos motius i generalment segueix un ordinari general, amb canvis segons la situació. En aquest cas, la Missa de Rèquiem (Missa pro defunctis, Missa dels morts) està dedicada al descans per a les persones difuntes, oferint una ofrena completa a Déu. Inclou Glòries, gratituds, Hosannes, Al·leluies, Súpliques, Comunió i Gràcies, etc.

Aquests corresponen a les seccions de l'ordinari d'una missa. En el cas del Rèquiem, s'inclou l'Introitus (introducció) modificada per a la celebració de difunts, i la Comunió modificada en la seva expressió musical.

Les seccions que l'ordinari d'una Missa de Rèquiem ha de portar són:

• Introitus
• Kyrie Eleison
• Seqüència (Dies Irae)
• Offertorium
• Sanctus
• Agnus Dei
• Comunió

Finalització del Rèquiem

L'incomplet "Rèquiem" de Mozart va ser acabat per Franz Xaver Süßmayr.

La Mort de Mozart

Els símptomes de la mort de Mozart van ser descrits per Georg Nikolaus von Nissen (segon marit de Constanze), basant-se en les explicacions de Sophie Weber (cunyada de Mozart).

Nissen va escriure que "[la malaltia] va començar amb la inflor de les mans i els peus, que estaven gairebé immobilitzats per complet, seguit de vòmits sobtats... Fins a dues hores abans de la seva partida va estar plenament conscient". El seu cos es va inflar tant que no podia aixecar-se del llit ni moure's sol.

Mozart va ser cuidat per la família de la seva esposa i pel doctor Nicolaus Closset. La seva sogra, Cecilia Weber, i la seva cunyada Sophie li van fer una jaqueta de nit "que es podia posar per sobre, ja que, a causa del seu estat d'inflor, no podia girar-se al llit".

El dilluns 5 de desembre de 1791, aproximadament a les dotze de la matinada, el doctor Closset va ordenar posar compreses fredes sobre el front per baixar-li la febre. Aquest canvi brusc va fer que Mozart perdés el coneixement, que no va recuperar fins a la seva mort. Segons Sophie, els últims sospirs de Mozart van ser "com si hagués volgut, amb la boca, imitar els timbals del seu Rèquiem".

A la una menys cinc minuts de la matinada, Mozart va morir a Viena al seu apartament de la Rauhensteigasse, sent amortallat segons el ritual maçònic (mantell negre amb caputxa).