Anàlisi de 'El Pare Noel' de Pere Calders

Resum de la crònica: Una visita inesperada

Aquesta crònica ens explica una petita història que li succeeix a una família normal i corrent la nit de Reis. Un home vestit de Pare Noel es presenta a casa seva mentre fan el sopar i els diu que ve a portar els regals. Però en aquella casa no havien demanat regals i no tenien el Pare Noel com a referència.

Tot i que li van dir que no hi feia res allà, es va quedar. Els fills del matrimoni van baixar i van veure el Pare Noel. Ell li va dir a l’Ernest, un dels fills del matrimoni, què havia demanat als Reis, i ell va respondre que una escopeta. Però aquella escopeta que el Pare Noel li havia dut no era la que ell havia demanat. Finalment, el Pare Noel veu que allà no el tracten bé i decideix marxar a una altra casa per repartir més regals als infants.

Personatges de la història

• El Pare Noel: duia un sac de tela blanca a l’esquena i les filagarses de la barba el fan esternudar dues o tres vegades.
• L’Ernest: el fill que espera el regal dels Reis.
• La Isabel i l’Agustina.
• El pare.
• L’Eudald: el jove esportiu de la família, el dels impulsos arrauxats i sense mesura.
• Una altra filla.
• El narrador: el propi narrador que conta la història.

L'estil de Calders: Fantasia vs. Racionalisme

Calders torna a posar l’èmfasi en el difícil encaix de la fantasia no reglamentada pel tòpic assumit en la ideologia de la societat contemporània. En aquesta ocasió, l’argument explotat és la visita, la nit de Nadal, del Pare Noel a una casa on celebren la festivitat dels Reis.

La presència del Pare Noel no representa cap sorpresa per la seva condició sobrenatural, sinó per la seva inadequació als costums culturals de la casa. Per aquest motiu, la família adopta l’actitud de defensa contra el que els sembla un error, en el millor dels casos, o una estratègia agressiva d’eixamplament de la clientela: “se’ns ofereix un servei que no creiem haver sol·licitat”.

El xoc de convencions

De poc servirà que el Pare Noel invoqui, a favor de la noblesa de la seva causa, “la significació resplendent del Nadal” i el fet de ser ell “una de les al·legories més simpàtiques de la diada”. Finalment, s’haurà de rendir i acceptar que, en un món dominat pel racionalisme, el sobrenatural només pot ocupar un espai simbòlic residual, limitat a l’estereotip mantingut dins les noves convencions.

La reflexió que intenta fer Calders en aquesta crònica és que “la gent està tan feta malbé pels progressos de la ciència, que no admet més d’un prodigi metafísic per any”.