Anàlisi de Cinc Obres Clau de la Música Renaixentista Espanyola

Diferencias sobre "Guárdame las vacas" (1500-1550)

Autor i Context Històric

• Autor: Luys de Narváez. Va néixer a Granada i va estar al servei de Carles I i del rei Felip.
• Època: Principis del segle XVI.
• Estil: Renaixentista, escola espanyola.
• Gènere: Instrumental profà.
• Context: El Renaixement (s. XV al XVI) és l'època en què es desenvolupa la polifonia i la música vocal. Sorgeix la música com a hobby i apareixen les tablatures. Escola espanyola.

Anàlisi Musical

• Formació: Instrument de corda pinçada. Probablement guitarra, però a Espanya s'utilitzava habitualment la vihuela.
• Moviment: Mitjà.
• Forma musical: Sobre un tema hi ha diferents variacions (diferencias). El tema va fins al compàs 8, i després hi ha 3 variacions:
  1. La primera, del 9 al 16.
  2. La segona, del 17 al 24.
  3. La tercera, del 25 fins al final, que té 4 compassos més.
• Textura i Harmonia: És una melodia sobre un baix de romanesca. La seqüència dels baixos és: Fa, Do, Re, La, i l'altra Fa, Do, Re, La, Re.
• Melodia: Conté un àmbit ampli, amb salts (bots) i graus conjunts.
• Variacions: Es basen en el tema, però de manera que es reconegui el tema principal, i les diferències són senzilles. Les variacions solen ser sobre temes populars.
• Ritme: Es mou per corxeres, té un ritme marcat.

Conclusió

Pertany a la música instrumental del Renaixement. És un tema amb variacions que conté un tema popular, que a Espanya s'anomenen "diferencias".

Que farem del Pobre Joan (Mateu Fletxa el Vell, 1481-1553)

Context i Gènere

• Època: 1481-1553, meitat del segle XVI.
• Estil: Renaixement, escola espanyola de la Corona Aragonesa.
• Gènere: Profà vocal.

Anàlisi Tècnica

• Formació: 4 veus (baix, tenor, alt, tiple). Dues agudes i dues greus, tot i que no venen indicades a la partitura.
• Tempo: Ràpid.
• Forma: És un villancico, dividit en tornada i estrofa. En aquesta època no hi ha una forma clara, però sol contenir una tornada que es presenta al principi de la partitura.
• Melodia: Conté un àmbit reduït, es mou per graus conjunts.
• Ritme: Marcat, binari. Hi ha un canvi de compàs de binari a ternari.
• Textura: Es reparteixen imitacions per parelles de veus (entre veus masculines i femenines). Polifonia al compàs 9.
• Harmonia: Conté tetrardus i és modal.

Conclusió

Mateu Fletxa el Vell era conegut per una forma musical anomenada "ensaladas": composicions de 4 o 5 veus destinades a la diversió dels cortesans, importants als palaus. S'hi barregen textos en català, castellà i francès. També va fer villancicos. Aquest villancico es troba inclòs en el Cançoner d'Uppsala.

O magnum mysterium (Tomás Luis de Victoria)

Context i Gènere

• Estil: Renaixement, escola espanyola. Canònica en temes separats; cada veu té una melodia diferent, i el grup de dues veus fa l'entrada individualment.
• Època: Renaixement, segona meitat del segle XVI.
• Gènere: Vocal sacra (Motet).
• Formació: Cor mixt a 4 veus (Cantus, Altus, Tenor, Bassus).

Anàlisi Tècnica

• Forma: Motet. Explota una varietat de motius diferents per expressar el misteri, la meravella i l'alegria de Nadal.
• Textura: La primera part és contrapuntística, alternant amb parts homofòniques.
• Ritme: Poc marcat.
• Melodia i Harmonia: La melodia és simple, amb salts (bots). L'harmonia està en el si mode, i el baix és descendent. És un cor mixt.

Conclusió i Estructura

Aquesta peça es basa en l'escola musical vocal espanyola. Victoria va ser un compositor de la Contrareforma. Es basa en un motet, obra vocal polifònica per ser cantada a capella amb un text bíblic, encara que posteriorment solien ser acompanyats amb instruments.

• Conté un paral·lelisme del c. 19 fins al 21 al cantus.
• Moviment contrari al compàs 16-18 en el tenor i bassus.
• Forma A fins al compàs 40, on comença la part B.
• Les relacions homofòniques es tensionen cada vegada més.
• Fa una entrada homofònica i conté una part contrapuntística. Cadencial al final.

Pavane (Thoinot Arbeau)

Context i Característiques

• Època: Renaixement, segle XVI.
• Gènere: Dansa (Música instrumental profana).
• Context: La pavane, segons el manual Orchésographie (1588) d'Arbeau, era un ball improvisat que permetia ornamentacions sobre els passos bàsics. Música cortesana francesa.
• Formació: A 4 veus amb acompanyament rítmic (soprano, alt, tenor, baix).

Anàlisi Tècnica

• Estructura: Binari AABB.
• Forma: A (del compàs 1 al 5) i A (del 6 al 9). BB.
• Ritme: Binari, marcat tant a A com a B (fa llarg-curt, curt-llarg).
• Textura: Predomina l'homofonia. Mode protus amb una oscil·lació de setè grau en la secció B.

Conclusió

Música amb escriptura modal i presència de cromatismes que ens remeten al final del Renaixement.

Hoy comamos y bebamos (Juan del Encina)

Autor i Context

• Autor: Juan del Encina (1468-1530), conegut com a poeta, dramaturg i músic en temps dels Reis Catòlics.
• Època: Renaixement, segle XV.
• Gènere: Música profana polifònica.
• Context: Es troba al Cançoner de Palau. Es podria considerar també música escènica a finals del segle XV (1494).

Anàlisi Tècnica

• Formació: A 3 veus (Cantus, Tenor i Bassus).
• Forma musical: La seva estructura és Abba, com un virelai, on els versos són octosíl·labs.
• Melodia: El cantus es mou per graus conjunts. La resta de veus es mouen més per salts (bots). Predominen els intervals de tercera i quarta al tenor i al bassus.
• Harmonia: Conté un efecte cadencial que es dona per la reducció en la densitat. Destaquen el moviment per terceres paral·leles al cantus.
• Textura: Es podria dir que és una homofonia. En el Renaixement es va abandonar a poc a poc la textura contrapuntística.