Anàlisi d'Obres d'Art: Postimpressionisme a Expressionisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,73 KB

ELS JUGADORS DE CARTES:



Cézanne, s.XIX, post-IMPRESSIONISTA, tecnica oli sobre tela, museu Orsay París. CONTEXT HISTÒRIC: A finals s. XIX, *Europa Occidental viu 1 etapa de prosperitat economica x la rev. Industrial i siderúrgica, rendiment de l'explotació de les colònies, *Sistemes parlamentaris s'estenen x Europa Occidental (liderats x la burguesia), s.XIX comença amb el neoclassicisme i continua amb el romanticisme i el Realisme, *Avenços en el camp d la fotografia= busqeda d'1 pictorica nova, POST-impressionistes: Cezanne, Gauguin, Van Gogh.
Cezanne va estudiar a París, analisi de la natura, volum gracies a la geometria, dibuix i formes, constrasos i sombres. CARACT: Tematica costumista, el pintor va fer 5 copies d'aqest dquadre, 2 personatges i es la millor d les q va fer. Composició: 2 homes asseguts cara a cara en 1 taula i nomes es veu el perfil, eix compositiu l'ampolla d damunt la taula, figura de l'esqerra totalment dins el quadre i l'altre a la meitat, compensació de volums. Estudi compositiu, triangle invertit q es forma a partir de les mirades dels 2 jugadors fixades ales cartes. Predominen els colors foscos (ocres, grisos, negres), pinzellada q mostren volum, constrast entre ambos personatges en la manera de vestir, llum utilitzada x a configuració de l'espai. ICONO: quotidianetat, 1 partida de cartes i actituds, estudi psicologic dels personatges a traves d la seva representació. 

NIT ESTRELLADA:

Van Gogh, 1889, postimpressionista, tecnica de l'oli sobre tela, MOMA de NovaYork. Context historic: = anterior. CARACT: paisatge nocturn d la Provença, Composició: marcada x 2 parts, inferior s'hi representa el poble (destacant l'agulla d l'església i la llum en finestres), part superior de manera subjectiva es mostra el cel amb mov. ondulats. 1 xiprer estableix el 1r pla i genera profunditat, uneix les 2 parts (cel i terra), constrasta la qietud dle poble amb l'exterior i el cel. Pinzellada gruixuda, solta i recargolada, domina la gama dels blaus i verds contrastant el groc com 1 focus d llum, s'hi representa la personalitat d Van Gogh, tirbauixons x la vegetació. ICONO: psaitge element x mostrar les seves expressions l'autor, natura x demostrar el drama religiós, artista pinta buscant consol, simbolitza la fe en la vida dspres dela mort (el xiprer), el poble lluny pq ell esta sol,cases iluminades referencia a la gent cosa q ell troba a faltar, església es la resposta davant la immensitat d la nit, mostra la seva crisi intima.

EL CRIT:

Munch, s. XIX, expressionista, tecnica oli sobre cartró, Oslo). C.HISTORIC: = Munch va ser precursos d l'expressionisme d'entreguerres, tematica al voltant de les seves expressions, pors i preocupacions. Mostra pessimisme x la seva vida complicada. CARACT: tEMATICA: representa 1 home davant elmar angoixat, desesperat x 1 sentiment interior, Munch capta elmoment en el q l'angoixa es tan forta q el fa cridad, tematica al·legòrica. Composició: 2 parts (ambit físic i paisatge), composició: 3 planols, prsonatge central irreal, poc interes de Munch en imitar la realitat... Personatge no traballat físicament xro si enl'expressió....
color predomina x sober la línia, colors intesos, pinzellades fortes contundents... Llum irreal no surt d cap punt en concret.

LA RATLLA VERDA:

Matisse, flauvista, 1905, tecnica oli sobre tela, Dinamarca, Copenhague). C.HISTORIC: Inicis s.XX, intensitat movts socials, ideals socialistes, consolidació del poder la de la burguesia, llibertat pels artistes. Pintors fauves: *El color x si mateix tenia capacitat, *exageració dels colors de la natura, *no perspectiva geomètrica, *no clarobscur. CARACT: tematica retrat frontal de la senyora Matisse,  el tret q defineix la composició del quadre es la pinzellada verda brillant q defineix el front i el nas i parteix la tela, aqesta ratlla no esta situada al atzar, marca la separació entre l'espai il·luminat i l'ombre, dreta pintant amb tons freds, a lesqerra colors calids mostren la meitat il·luminada. La línia a desaparegut sobre el color, a la figura hi domina 1 model pla q limita el protagonisme de la llum, pinzellada pastosa i ampla, perspectiva el fons combina i contrasta els 3 colors diferents, funció es accentuar el protagonisme d la dona. ICONO: destaca la influencia de Gauguin en l'us del color i de Van Gogh, Matisse va introduir el concepte de la no-imitació en l'us dl color, artista principal del mov. Flauvista.


FORMES ÚNIQUES DE CONTINUïTAT EN L'ESPAI:


Escultura exempta de Boccioni al 1913, futurista, material bronze i tecnica fossa, MOMA de Nova York. C.HISTORIC: Es 1 creació escultorica i pictorica, = q ANTERIOR al PRINCIPI, + mov. Artístic de principis del s.XX, abandonament dels models del passat, moltes obres provenen d l'antiguitat xro son transformades, destaca els símbols de la modernitat, influencia de l'impressionisme, xro creen les formes cubistes i geometriqes.

Temàtica:

al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment.

Descripció formal o composició:

Lobra representa un home en posició de marxa. La figura, de cos sencer, mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida. Les cames, tot i estar fixades a dos blocs, permeten crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir lefecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per lespai generant una sensació davançar a gran velocitat.

Moviment:

El Futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica, aconsegueix plasmar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i utilitza una sèrie de recursos geomètrics propis del Cubisme el que ha fet que, estilísticament, sha interpretat com a Cubisme dinàmic.

ICONO:

Lobra vol donar una imatge de lhome modern , un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu el seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que lhome és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura dun guerrer si es pensa en lexaltació del militarisme dels artistes futuristes. Tb pot simbolitzar la figura humana q avança dvant el futur. 

COMPOSICIÓ IV:

Kandinsky, s XX, expressionisme abstracte, pintura a l'oli sobre tela. C.HISTORIC: Alemanya: mov. Cultural q va abarcar dif. Ambits de la cultura, 1res manifestacions de l'expressionisme (Dresde, Munic, Berlín), *formes i colors canviaren x representar símbols i sentmients de rebel·lió davant 1 ordre establert, *Cubisme, *expressar a traves de símbols, KANDINSKY tenia 1 estil abstracte de tendencia geometrica. CARACT: Representació d’1 batalla entre 2 cavallers q tingué lloc molt arop del castell situat sobre la muntanya blava, davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues. Però Kandinsky indicà que no hi havia cap tema en el seu quadre, i que tot és una lluita entre els colors càlids i els freds i entre les línies rectes i les corbes. Compositivament, el centre del quadre el componen la muntanya blava, el castell i els tres cavallers que subjecten llargues espases. Aquesta escena central divideix el quadre en dues meitats formalment ben diferenciades. A l’esquerra hi dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades. Blau, groc, vermell i verd dominen una explosió cromàtica de gran vistositat, pinzellada nerviosa i vital (part esquerre) amb una altra de més assossegada (part dreta). ICONO: El mateix Kandisky diu q la “creació de l’obra és 1 creació del món”.  Kandinsky considerava que els colors i les formes són els mitjans més purs per a l’expressió pictòrica d’una emoció, i que pot arribar a l’ànima dels espectadors com també ho fa la música amb el seu llenguatge abstracte de combinació de sons i silencis. A + de les divisions convencionals dels colors en càlids i freds, clars i foscos, defineix les qualitats dels matissos principals. El blau és “el color típic del cel”; la sensació última que crea és de repòs”. És “horitzontal”, mentre que el groc, que no admet gaires gradacions, és agut, agressiu i vertical, quasi “viril”. El verd, barreja de blau i groc, és seré. “el verd absolut és el color més seré”. La forma, que per Kandinsky era més important que el color, donat que no pot existir cap color sense que adopti una determinada forma, tindria  significats similars:

Entradas relacionadas: