Anàlisi d'Obres d'Art: Pintura, Arquitectura i Escultura

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,31 KB

Pintura

Catalogació

Hem de dir el títol i l’autor del quadre, situar-lo cronològicament, dir l’estil o el moviment artístic al qual pertany, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions, la tècnica pictòrica (fresc, tremp, oli, mosaic...), el suport (mur, fusta, tela...) i, per últim, fer una ressenya on hem de resumir allò que veiem sense detall.

Anàlisi formal

Hem d’explicar els elements plàstics, la composició i l’estil, però sense interpretar. En primer lloc, hem de parlar de la línia, després del color i de la llum i, per acabar, relacionar-los. En segon lloc, parlarem de la composició, és a dir, descriure la posició dels objectes, explicar la funció del quadre, de la perspectiva i del punt de vista. En tercer lloc, i per acabar, hem de parlar de l’estil.

Interpretació

Hem de trobar el significat de l’obra. Per fer-ho, primer de tot, hem d’explicar el tema, el gènere (religiós, mitològic...) i la recepció (per a qui és el quadre). Després hem de parlar de la funció del quadre i del context històric de l’obra i l’autor. Per acabar, hem de fer una conclusió (situar l’obra en la Història de l'Art).

Arquitectura

Catalogació

Hem de dir el títol i el nom de l’arquitecte, el tipus d’edifici, situar l’obra cronològicament, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions i fer una ressenya on parlem dels materials i del sistema constructiu (voltat, arquitravat...).

Anàlisi formal

Expliquem les unitats que formen l’edifici, l’ordenació, la decoració i l’estil, però sense interpretar. Primer hem de parlar dels elements de suport i els elements suportats. En segon lloc, parlem de l’ordenació de les parts de l’edifici, de la decoració i de l’estil.

Interpretació

Hem de trobar el significat de l’obra. Per fer-ho, hem d’explicar el tema, la recepció i relacionar l’època amb l’obra i el paper social de l’artista. Després fem una valoració global de l’obra i, per acabar, parlem de la funció que té l’obra.

Escultura

Catalogació

Hem de dir el títol i l’autor de l’escultura, situar-la cronològicament, dir l’estil o moviment artístic al qual pertany, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions, la tècnica (tallat en pedra, modelat en materials durs o tous) i la tipologia (baix relleu, alt relleu o exempta).

Anàlisi formal

Hem de parlar de la composició, del moviment (potència, contrapposto, o mòbil), l’espai que ocupa l’obra (real o artificial, urbà o natural, obert o tancat), de la perspectiva (plana, natural, punt de fuga...), de l’acabat (textura, llum i color) i de l’estil de l’època i de l’autor.

Interpretació

Hem de trobar el significat de l’obra. Hem de parlar del tema, de l’expressió, de la funció, del context històric de l’obra i de l’autor i, per últim, hem de fer una conclusió (situar l’obra en la Història de l'Art).


ART BIZANTÍ (fins al segle XV)

  • 313: Oficialitat de la religió catòlica.
  • 324: L'emperador Constantí trasllada l’Imperi Romà a Bizanci = Constantinoble (Istanbul, Turquia).
  • 395: Teodosi (fill de Constantí) divideix l’imperi en:
    1. Imperi d'Occident (Constantinoble = Teodosi)
    2. Imperi d'Orient (Roma)
  • 476: Roma cau a causa dels bàrbars.
  • Tot això crea una TEOCRÀCIA (Vaticà = obres religioses i dirigides a l’emperador).
  • Etapes: 395-850 (Justinià), 850-1050 (dinastia macedònia), 1050-1453 (decadència) i 1453 (arriben els turcs a Constantinoble).
  • Escultura: Relleus de petites dimensions fets d’ivori.
  • Pintura: Icones i il·lustracions. Frontalitat i rigidesa.
  • Arquitectura: Interior amb mosaics, arc de mig punt, mitja cúpula, petxines (triangles còncaus situats als angles de la base de la cúpula i que serveixen per sustentar-la), capitell de forma troncopiramidal invertida amb el cimaci damunt.

ART ISLÀMIC (segles VII-IX)

S’inicia al segle VII a Aràbia. Neix per expressar la religiositat musulmana.

  • Característiques: Molt decoratiu, arc lobulat, arc de ferradura, arc de mig punt, decoració cal·ligràfica (no es poden dibuixar persones ni animals), art poc homogeni.
  • Escultura: Arts menors = ceràmica, cofres, ivori... No es poden fer persones ni animals.
  • Pintura: No es poden dibuixar persones ni animals. Tema = religió.
  • Arquitectura: És la que més destaca. Volums cúbics i geomètrics, sistema constructiu voltat, edificis harmònics i baixos, amb pilars i columnes (suports), cúpules, arcs, interiors més treballats que els exteriors, materials (maó, guix, fusta i pedra).
  • Mesquita: Edifici religiós per a l'oració, no com a casa de Déu.
  • Palau: Edifici civil més important. Decorat a l'interior. Planta desigual.

ART ROMÀNIC (segles X-XIII)

  • 476: Caiguda de l’Imperi Romà = període inestable i de transformacions.
  • Pobles germànics: Envaeixen Europa però no esborren “Roma”.
  • Àrabs i nòmades: Territori inestable fins al segle IX.
  • Carlemany: Segle VIII, idea imperial + aliança església-política.
  • Tot això portarà a l’art romànic que es va estendre per tota la cristiandat (Europa Occidental) gràcies als monjos a través de les peregrinacions.
  • Imperi cristià: Organització política.
  • Feudalisme: Organització social.
  • Art romànic: Expressió cultural.
  • Etapes:
    • Edat Mitjana (segles V-VIII): És l’art de les invasions (visigots a Hispània, merovingis a Gàl·lia, ostrogots a Itàlia...).
    • Segles IX-X: És el preromànic.
    • Preromànic carolingi: Basat en els models clàssics, expressius, imperi cristià (Carlemany), importància de l'església, model (basílica italiana), innovador, monàrquic (Palau de Carlemany), còpia de llibres sagrats. Trencament de l'imperi = dinastia dels Otons, imperi romano-germànic.
    • Preromànic a la Península Ibèrica: Regne d’Astúries independent de la invasió musulmana, arquitectura monumental visigòtica versus àrabs, influència vikinga, església (basilical, verticalitat, murs gruixuts i irregulars, contraforts i fusta - Sant Miquel de Lillo), Santa Maria de Naranco (civil). Art mossàrab (art de cristians en territori àrab, arc de ferradura) i art mudèjar (art d’àrabs en territori cristià).
    • L’any 1000: Europa era insegura (invasions), rural, agrària de subsistència, estancada demogràficament, feble (política i societat) però passa a ser feudal, augmenta la població, ciutats, fronteres segures i estables, expansió del cristianisme, militars i religió i homogeneïtat cultural (colonització, parròquies i catedrals, feudals - castells i muralles, artesans, comerciants, cultura eclesiàstica, activitat constructora).
  • Pantocràtor: Crist triomfant i jutjant = monarca.
  • Tetramorfs: 4 evangelistes (àngel = Sant Mateu, lleó = Sant Marc, brau = Sant Lluc i àguila = Sant Joan).
  • Mandorla: Rodona que envolta Crist i la Mare de Déu.
  • Escultura: Decorativa, antinatural, simbòlica, religiosa, didàctica, idea de Déu fet home, portalades (Pantocràtor, mandorla, Verge, apòstols...) i capitells (animals, vegetals i humans), escultura exempta (Crist i Mare de Déu amb infant), Crist romànic (està dret, braços estesos en horitzontal, viu, inexpressiu; Crist Majestat - corona + túnica llarga; Crist nu - faldó) i Verge amb el nen (asseguda, de front, incomunicats = Verge-tron).
  • Pintura: Antinaturalista, colors i dibuixos plans, línies gruixudes i verticals, poca perspectiva, rigidesa, volta = Pantocràtor, Tetramorfs i Verge, absis = sants i profetes frontals i simètrics, laterals = històries, Déu = alfa i omega i té cara d'home sent un nadó.
  • Mural: Fresc sobre paret.
  • Frontal: Sobre fusta (altar).
  • Arquitectura: Religiosa, església i monestir, pedra, carreus irregulars, arc de mig punt, arc cec, voltes de canó, voltes d’aresta, suports gruixuts i prims, murs gruixuts i massissos, contraforts, cimbori (torre al mig de l'església), portes i finestres d’arquivolta, façana treballada amb 2 torres.
  • Arquitectura civil: Escassa als segles XI-XII, cases de fusta o palla, nobles als castells, muralles, ponts, obsessió per l’ultratomba en lloc de pels humans, irracionals, cultura conservadora relacionada amb la fe, Edat Mitjana = expressió, irrealisme, simple, clara, ferma i rotunda, art serè, concepció del món de forma autoritària i immutable.
  • Monestir: Innovacions artístiques. Centres d’explotació agrícola (feudalisme), part per a l'oració i dependències econòmiques, model (monestir de Cluny), claustre (envoltat per un quadrat el qual porta a l’església, el menjador...), Sant Bernat és la fi del feudalisme i el creixement gòtic.
  • Església: Innovacions artístiques. Essencial, gran, simbòlica, planta en creu llatina, nau transversal, absis i absidioles, girola (nau sobre les absidioles), 2 torres quadrades (romànic català, 1), façana al cos occidental, creuer, cripta, funcional i estilística.

Obres d'Art Bizantí (fins al segle XV)

  • Santa Sofia de Constantinoble (Antemi de Tral·les i Isidor de Milet / segle VI / Constantinoble, Istanbul, Turquia / bizantí / basílica / maó i marbre / sistema constructiu arquitravat / rectangle = 69,70 x 80,90 m i 55,60 m d’alçada).
  • Justinià i el seu seguici - Teodora i la seva cort (Mosaics de Justinià i el seu seguici - Teodora i la seva cort / segle VI / bizantí / mosaic / mur / església de San Vitale, Ravenna / són ofrenes per a la inauguració de l’església).

Obres d'Art Islàmic (segles VII-IX)

  • Mesquita de Còrdova (Mesquita de Còrdova / segles VIII-X / Còrdova, Espanya / art islàmic / pedra, maons i guix / sistema constructiu arquitravat i voltat / 178 x 125 m).

Obres d'Art Romànic (segles X-XIII)

  • Sant Vicenç de Cardona (Església de Sant Vicenç de Cardona / segle XI / Cardona, Bages / romànic català / pedra / sistema constructiu arquitravat i voltat / 49 x 17,5 m).
  • Timpà de Sant Pere de Moissac (Timpà de Sant Pere de Moissac / segle XII / romànic / talla / pedra / relleu / policrom / església de Sant Pere de Moissac, Llenguadoc / escena de l’Apocalipsi = judici final).
  • Majestat Batlló (Majestat Batlló / segle XII / romànic / talla / fusta / escultura exempta / crucifix / 1,56 x 1,20 m / Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona / representació de Crist).
  • Mare de Déu de Núria (la dona no té paper / Mare de Déu de Núria / segles XII-XIII / romànic / talla / fusta / escultura exempta / grup / policroma / 58 x 15 x 18 cm / Santa Maria de Núria, Ripollès / beneir, frontal i hieratisme).
  • Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll (Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll / desconegut - italià / segle XII / romànic / fresc sec / mur / Taüll, Vall de Boí, Alta Ribagorça - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona / Apocalipsi).
  • Frontal de Santa Maria d’Avià (Frontal de Santa Maria d’Avià / segle XII / romànic / tremp d’ou amb colradures i estucats / taula 1,05 x 1,76 m / Santa Maria d’Avià, Berguedà - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona / vida de la Mare de Déu i l'infant).
  • Tapís de la Creació (Tapís de la Creació / desconegut - dona / segle XII / romànic / brodat de llana / sarja de lli 4,55 x 3,65 m / catedral de Girona / Crist beneint, Gènesi - Eva i Adam).

Entradas relacionadas: