Anàlisi d'Obres d'Art: Del Neoclassicisme a l'Impressionisme

Eros i Psique

Eros i Psique (Antonio Cànova, finals s. XVIII, feta de marbre, estil neoclàssic, tècnica: talla, Museu del Louvre, París).

Jurament dels Horacis

Jurament dels Horacis (David, estil neoclàssic, finals s. XVIII, tècnica d'oli sobre tela, Museu del Louvre).

El 3 de Maig

El 3 de Maig (Francisco de Goya, any 1814, estil entre neoclàssic i romàntic, Museu del Prado de Madrid).

Neoclassicisme

Va néixer a Roma, però es va convertir en l'estil oficial a la França revolucionària, sota Napoleó.

• S'inspira en les obres de l'època clàssica.
• Recerca de l'ordre i claredat compositiva.
• S'estengué a través de les acadèmies que centraren els seus programes en la còpia de l'antiguitat clàssica.
• La realitat social d'Europa apartà aviat el neoclassicisme per substituir-lo pel romanticisme.

Context del 3 de Maig

El rei d'Espanya Carles III segueix criteris pictòrics del rococó (temes populars, escenes quotidianes, colors suaus). El 1788 va pujar al tron Carles IV, un monarca absolutista. Amb l'esclat de la Revolució Francesa, el monarca va ser incapaç de fer front als problemes d'Espanya, amb temàtiques més realistes i dures.

La Llibertat guiant el poble

La Llibertat guiant el poble (Delacroix, any 1830, estil romàntic, tècnica pintura a l'oli sobre tela, Museu del Louvre, París).

Context històric

Primeres dècades del s. XIX, després de la derrota de Napoleó (1815) es volia recuperar els valors de l'Antic Règim i tornar a l'absolutisme amb la monarquia de Lluís XVIII i Carles X.

• Exalta emocions i sentiments.
• Originalitat davant la tradició clàssica.

Aixecament de la societat parisenca per enderrocar la monarquia conservadora de Carles X.

Característiques

Temàtica de caràcter polític i al·legòric, el tema tracta la insurrecció parisenca del juliol de 1830 (revolució social que posa fi a la monarquia de Carles X). Composició oberta i piramidal, el centre principal està compost per un triangle format per la dona que aixeca la bandera de França i els dos homes morts a la part inferior, i un segon triangle format per la dona, l'home amb l'escopeta i el nen amb pistola. Es mostra molta gent en un fons armada i la imatge de Notre Dame. Moviment amb un fort dinamisme a través de la línia corba i les diagonals, l'autor volia representar el quadre directament a l'espectador. Llum i color on l'efecte del que vol mostrar el quadre es veu a través del moviment i de l'ús de la llum, obra dominada per tonalitats fosques i ocres, zones dels colors de la bandera francesa, colors il·luminats a partir d'un focus irreal.

Iconografia

Referència a la revolució ciutadana, la dona personifica la Nació i mostra la maternitat, el nen recorda que la revolució es fa perquè les noves generacions visquin millor.

La Vicaria

La Vicaria (Marià Fortuny, s. XIX, estil realisme, tècnica a l'oli sobre taula, MNAC).

Context històric

S. XIX, oposat al Romanticisme, Revolució Europea de 1848 amb poc impacte a Espanya, hi havia corrents intel·lectuals europeus.

• Mostrar la realitat de manera objectiva i imparcial.
• Rebutja la temàtica històrica, mitològica o religiosa, temàtiques de l'època, naixement de la fotografia (motiu pel qual el realisme té una curta durada).
• Principis del realisme: plasmar les coses tal com són, trobar la bellesa tal com és, visió particular de cada autor d'una forma objectiva.

Característiques

Temàtica costumista, just és el moment en què firmen els testimonis de la boda que acaba de celebrar-se. Composició on els personatges queden subordinats, el punt central és la firma dels papers matrimonials sota la mirada del testimoni, distribució dels personatges desordenada, es presenten diferents actituds, atmosfera de xafardeig, diferents classes socials, grup central dels personatges (testimonis, nuvis, amics vestits de l'època). Molt detallisme i realisme com es pot veure en la reixa del fons, en la llum del sostre i el medalló. Gran perspectiva a través de l'espai buit, el braser també garanteix perspectiva i profunditat, escena de dinamisme i moviment, gestualitat dels personatges, llum que prové de la part superior, predominen els colors càlids i foscos, pinzellada solta amb un gran detallisme (reflexos metall, textures, vestits).

Iconografia

Actituds contradictòries dels personatges, actitud xafardera, crítica als matrimonis de conveniència per part de l'autor.

Els primers freds

Els primers freds (conjunt escultòric de Miquel Blay, s. XIX, realista, marbre, tècnica de la talla, MNAC).

Context històric

Sistema canovista, restauració borbònica, a Catalunya el moviment cultural de la Renaixença (igual que a La Vicaria).

Característiques

Temàtica costumista i social. Composició: dues figures nues (un home vell i una nena) asseguts en un banc, ell en posició frontal i la nena formant una diagonal, dues figures d'un marcat realisme, abasten els principis del realisme, té un joc de línies a partir de la vertical i diagonal. Formes de tipus clàssic, formes de línies pures i clares, contorns precisos, realisme i minuciositat en el trencament dels cossos, diferència i contrast de textures, postura dels cossos i rostres mostren expressió, sensació de fred, mans expressives, rostre de la nena suau i tendre, rostres no idealitzats (dos retrats).

Magatzems Carson

Magatzems Carson (Sullivan, 1899-1901), estil Escola de Chicago, materials: formigó, ferro i vidre, es troba a Chicago (EUA).

Context històric

Finals s. XIX, EUA dominant dels pobles indis, ferrocarril com a gran mètode de comunicació pel país. La Guerra de Successió la van guanyar els Estats del Nord amb un model econòmic basat en la industrialització, EUA com a gran potència. L'Escola de Chicago té els orígens a l'incendi que destrossà la ciutat, van haver de reconstruir-la, cosa que va crear un nou model constructiu.

Característiques

Edifici que va funcionar (fins al 2007) com a magatzems especialitzats en la venda de roba, mobles, joieria, calçat, productes i més (comerç). Estructura: la façana dels magatzems té dues parts, la base de l'edifici per l'entresòl i la primera planta, ornamentació de ferro, caràcter naturalista, influència modernista. La resta de plantes són una construcció cel·lular, repetició d'un mateix mòdul i un seguit de finestres horitzontals separades per una estructura de formigó, la part superior es tanca amb una coberta plana, grans finestrals que il·luminen l'interior. Façana repleta de vidres, mur-cortina, estructura i arquitectura moderna, entra molta llum, gran horitzontalitat amb les finestres perquè l'edifici doni poca sensació d'alçada, grans finestrals dels aparadors, portes amb una relació de l'interior amb l'exterior.

Iconografia

Un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago, innovació constructiva, nous materials millors (formigó, vidre i ferro) amb una estructura interna millor que permet fer edificis més alts (finestres i murs de càrrega).

Esmorzar sobre l'herba

Esmorzar sobre l'herba (Manet, s. XIX, estil preimpressionista, tècnica d'oli sobre tela, Museu d'Orsay, París).

Context històric

Final del govern de Napoleó, Europa Occidental viu una etapa de prosperitat econòmica per la revolució industrial i siderúrgica i pel rendiment de l'explotació de les colònies.

• Sistemes parlamentaris s'estenen per Europa Occidental, liderats per la burgesia.
• Problemes socials = reivindicacions.
• Neixen els primers partits socialistes.
• Pintura caracteritzada per la recerca de noves formes expressives.

Característiques

Representa una escena de vida quotidiana (un esmorzar a prop del riu Sena on hi ha el germà del pintor, un amic i la model preferida del pintor, al fons una dona desconeguda). Composició: tres plans horitzontals (natura morta, tres personatges, dona del fons) formen un triangle format per la perspectiva, el punt de fuga és el tros de cel (genera perspectiva i profunditat), personatges sense cap postura estudiada (com una foto), naturalitat desconcertant, bodegó de primer pla detallista, llum del paisatge que ve del fons i va cap al primer pla, contrast de llum i ombres en els arbres. El quadre sembla inacabat, pinzellades lliures, soltes, ràpides, gruixudes i pastoses, figures planes que semblen sobreposades, els colors foscos sobreposant colors clars.

Iconografia

Provocació per mostrar una dona nua mirant a l'espectador com desafiant-lo entre homes vestits de l'època (considerat vulgar), Manet critica la hipocresia social de l'època.

Sol ixent, impressió

Sol ixent, impressió (Monet, 1872, estil impressionista, tècnica de l'oli sobre tela, París).

Context històric

Igual que l'anterior al principi, a més a més, al s. XIX hi ha grans canvis per la revolució industrial i la revolució francesa que provocaren canvis en la manera de viure dels pobles. Inicià el moviment impressionista, París (ciutat emblemàtica), invenció de la fotografia que va fer plantejar als pintors la funció com a artistes creadors. Principis de l'impressionisme: efectes de la llum sobre la natura a diferents hores del dia i fugacitat del moment.

Característiques

Temàtica de paisatge, presenta una visió nova de com representar el paisatge, l'objectiu era reflectir els canvis que es produeixen en una atmosfera en continu moviment. Composició: relació entre el sol naixent, l'atmosfera i l'aigua. El punt central és el sol que comença a destacar des de l'horitzó i el reflex de l'aigua, s'envaeix en tot l'espai atmosfèric, barquetes sobre l'aigua i xemeneies (profunditat). Colors purs i sense barrejar, dominen els colors primaris i els seus complementaris, prescindeix dels negres i de les tonalitats terroses, Monet volia captar la llum, les sensacions, la fugacitat, l'instant, el moviment de l'aigua i de l'aire, pinzellades llargues, taques de colors, el dibuix ha desaparegut.

Iconografia

Els impressionistes es van rebel·lar contra els principis del romanticisme, comunicació entre les emocions íntimes de l'autor, el propòsit de l'art és reflectir fragments de la vida.

El pensador

El pensador (Rodin, s. XIX, impressionista, feta de bronze, tècnica de la fosa, Museu Rodin de París).

Context històric

Igual que l'anterior (impressionisme), a més a més, Rodin va ser un dels escultors més influents de finals del s. XIX, amb escultures independents. Va ser un gran renovador de l'escultura contemporània.

Característiques

Escultura exempta de temàtica simbòlica. Composició: escultura d'un home nu, amb els braços, mans i peus sobredimensionats, assegut en una roca, el cap descansa damunt la mà dreta i el braç també descansa a la falda, actitud reflexiva, postura d'un home pensant en el seu món. Estudi anatòmic: tensió dels músculs, concentració. Diferent modelatge que a l'antiguitat, sensació d'instantània, acabat de l'obra desigual, dits i mans són les parts més treballades.

Iconografia

Representació d'un personatge anònim immers en les seves preocupacions.