Anàlisi d'Obres d'Art: Cubisme, Surrealisme i Més

Retrat

Braque

En aquest retrat, Braque va fer un important exercici pictòric plenament avantguardista. La seva intenció final era aspirar a transformar el bust de la seva esposa, supeditant el resultat a la seva pròpia vivència i visió interior de la realitat. Els elements pictòrics són els veritables protagonistes del quadre, més que la model.

El Port de l'Estaque

Braque

Estil: Cubista, tema paisatge.

Descripció: El verd d'unes petites plantes introdueix l'espectador en una naturalesa estranya en la qual s'entremesclen de manera esglaonada diferents cases i arbres. En la seva representació tridimensional, Braque ha optat per la simplificació de la figura, a través de la reducció geomètrica dels diferents plans a simples formes polièdriques. S'adverteix el rebuig a les normes de la perspectiva renaixentista, i es presenta un espai dominat per la multiplicitat de punts de vista i focus lumínics. A partir de l'ús de petites pinzellades els objectes irradien la seva pròpia llum. Ell recorre a l'ombrejat per poder donar la sensació de volum. Des del punt de vista cromàtic, mescla colors càlids i tonalitats fredes.

Temàtica: Mostra una vista particular del poble, en la qual no pretén representar una realitat, sinó fer un exercici compositiu a partir de les formes geomètriques.

Composició IV

Kandinsky

Estil: Abstracte, tema lluita entre cavallers.

Descripció: La tela manté encara elements que remeten, per les seves formes, a objectes de la natura. A l'esquerra, dos genets semblen estar lluitant damunt l'arc de Sant Martí, mentre al centre, el que sembla ser un castell corona una muntanya blava, davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues. L'escena central serveix a l'artista per dividir el quadre en dues meitats ben diferenciades. Gràcies a la lliure disposició que ell atorga als colors, s'entrellacen allò dinàmic i serè. Contribueix l'aplicació combinada de pinzellada nerviosa i vital amb una altra de més assossegada. Ell crea un joc rítmic ple de contrastos emocionals, damunt el qual l'ull de l'espectador no aconsegueix aturar-se.

Temàtica: Vol que l'espectador es limiti a la contemplació de les línies i dels colors disposats damunt de la tela amb l'objectiu d'incidir directament en la seva sensibilitat. No va adreçada al sentit de la vista sinó de l'ànima. Ell prescindeix de l'ús objectiu dels títols i els substitueix pel nom d'impressió, improvisació i composició.

El Gran Masturbador

Dalí

Estil: Surrealisme.

Descripció: Representa en primer pla el seu rostre vist de perfil. Adherits a aquest rostre hi ha una llagosta enorme amb l'abdomen ple de formigues, un ham clavat als cabells, un cap de lleó amb una llengua prominent i un gran nombre de pomes de colors, pedres i cargols de platja. Es veu una figura femenina amb un lliri que acosta la seva cara a uns genitals masculins coberts amb uns pantalons blancs molt ajustats. Es veu una parella que s'abraça sota la llagosta i, en segon pla, un altre personatge inquietant camina cap a l'horitzó tot projectant la seva ombra damunt dues figures diminutes. Paisatge infinit. La llum és projectada a través d'un focus no visible, situat a la part inferior dreta, que perfila les ombres d'una manera realista. Els colors, aplicats per mitjà d'una pinzellada plana i precisa, tenen una gran brillantor; groc i blau.

Temàtica: Ens remet a la seva trobada amb la Gala i amb això la possibilitat d'iniciar una activitat sexual amb una dona. El cap del lleó representaria la força del desig sexual. Les dues figures abraçades es relacionen amb les passejades per la platja d'en Dalí i Gala abans que ella tornés a París. L'ham amb la corda tallada s'interpreta com a símbol de l'abandonament de la pesca. La llagosta és un animal que li provocava un sentiment de pànic quan era petit. Ell incorpora imatges que es relacionen amb els seus records d'infantesa.

Influència: Va ser pintada al començament del moviment surrealista, i amb ella s'inicia el seu mètode paranoicocrític, consistent a conrear visions autènticament enganyoses, tal com s'esdevé en la paranoia clínica, però sense deixar de ser conscient, al fons de la ment, que s'ha interromput de manera deliberada el control de la raó.

Guernica

Picasso

Estil: Cubista i expressionista, tema denúncia política.

Descripció: Sobre un escenari arquitectònic angoixant apareixen nou figures: sis persones i tres animals. Totes aquestes figures s'estructuren ordenadament a partir d'una gran piràmide compensada per dos eixos verticals situats als extrems. El vèrtex superior del triangle se situa al centre, on hi ha un cavall amb una llança clavada al costat, una dona seminua que fuig i, sota les potes de l'animal, un soldat esquarterat. A la part esquerra, Picasso ordena en sentit ascendent una tràgica maternitat i un toro. Hi ha un ocell atrapat entre el sostre i la taula. La part dreta està ocupada per una dona atrapada en un incendi. Aconsegueix plasmar perfectament l'horror de la guerra per mitjà d'un llenguatge a mig camí entre el cubisme i l'expressionisme. La llum és artificial i irreal perquè les finestres i la llum del sostre produeixen una llum marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista. Pel que fa al color, fa servir el blanc, el negre i el gris.

Característiques de les Avantguardes

Les avantguardes artístiques qüestionaven tot el que era tradicional i acadèmic, perquè cercaven la provocació sistemàtica i perquè experimentaven constantment per mitjà de les obres d'art.

Característiques del Cubisme

El cubisme és considerat la primera avantguarda, ja que trenca amb l'últim estatut renaixentista vigent a principis del segle XX, la perspectiva. En els quadres cubistes desapareix la perspectiva tradicional. Tracta les formes de la natura per mitjà de figures geomètriques. Fragmentació de les formes i de l'espai en plans interrelacionats pel color i les línies. S'adopta així l'anomenada «perspectiva múltiple»: es representen totes les parts d'un objecte en un mateix pla. Ja no existeix un punt de vista únic.

Característiques del Fauvisme

• Color: principal protagonista.
• Violència cromàtica, predominen els colors complementaris.
• Independència color-objecte: el color no coincideix amb la seva aparença real en la natura.
• Simplificació: recerca de l'essencial i simple.
• Intent d'equilibrar el món real i el món interior.
• Intenció d'expressar sentiment: color establert de manera creativa, instintiva, intuïtiva i apassionada.
• Eliminació del superflu.
• Pla: desapareix la llum i la profunditat, sensació de pla, el volum es crea pel sentit.

Característiques de l'Art Abstracte

En general, són les estructures i aspectes cromàtics sense preocupar-se de representar de forma figurativa les formes naturals. Així, les obres anomenades abstractes existeixen independentment del món real, dels models reals, i es preocupen solament de crear els seus propis significats per mitjà d'un llenguatge visual expressiu, capaç de provocar moltes interpretacions.

El Crit

Munch

Cronologia: 1893.

Estil: Impressionista.

Descripció formal: Al centre de la imatge, un personatge estrany sobre un pont amb les mans a la cara i la boca oberta per cridar amb totes les seves forces. A l'esquerra, dues persones caminen alienes al seu deliri. Darrere el pont, l'escena es completa amb un angoixant paisatge marítim en el qual naveguen dues embarcacions. L'angoixa reflectida pel personatge principal s'exterioritza plàsticament sobre la tela mitjançant una línia corba i sinuosa amb la qual perfila tot l'entorn. El desequilibri visual es complementa amb la forta diagonal que divideix el quadre en dues meitats, pont i paisatge. Les dues persones del pont i les embarcacions semblen els únics elements equilibrats. Mescla d'irreals blaus, vermellosos, grocs i ataronjats sense cap tipus de transició, fet que reforça un estat d'ànim convuls.

Temàtica: Mostra el reflex del món interior del personatge principal. S'ha volgut interpretar com un reflex de les pròpies frustracions interiors de l'artista i com una metàfora visual de la soledat de l'home en la societat moderna. També com una crítica al món falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat i transforma en malson un dels seus llocs de passeig.

La Ratlla Verda

Matisse

Cronologia: 1905.

Estil: Fauvisme.

Descripció formal: Pinzellada àmplia de color verd brillant que defineix el front i el nas de la seva esposa i que parteix la tela en dues meitats. Amb això crea una ombra artificial que permet traduir la llum natural en colors. El costat dret, pintat amb tons freds (verd, blau), simula la part fosca; els colors càlids a l'esquerra (vermell, violeta) mostren la meitat il·luminada. El dibuix és esquemàtic i geomètric, i la llibertat total en l'ús dels colors i els forts contrastos determinen les formes d'una espècie de màscara. Gràcies a aquest contrast, aconsegueix crear una impressió de profunditat. El fons, poc realista i fet per mitjà de diferents zones de color, rebutja l'harmonia cromàtica tradicional que utilitza colors complementaris. L'artista va renunciar al clarobscur. La figura adquireix un modelat pla i la llum perd part de la seva importància. Ús de pinzellada pastosa i àmplia que divideix els diferents plans compositius sense haver de recórrer al dibuix.