Anàlisi d'obres d'art: Arquitectura i Pintura

Com analitzar una obra arquitectònica

Catalogació: Cal indicar el títol i el nom de l'arquitecte, el tipus d'edifici, situar l'obra cronològicament, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions i fer una ressenya on parlem dels materials i del sistema constructiu (de volta, arquitravat...).

Anàlisi formal: Expliquem les unitats que formen l'edifici, l'ordenació, la decoració i l'estil, però sense interpretar. Primer hem de parlar dels elements de suport i els elements suportats. En segon lloc, parlem de l'ordenació de les parts de l'edifici, de la decoració i de l'estil.

Interpretació: Hem de trobar el significat de l'obra. Per fer-ho, hem d'explicar el tema, la recepció i relacionar l'època amb l'obra i el paper social de l'artista. Després fem una valoració global de l'obra i, per acabar, parlem de la funció que té l'obra.

Anàlisi de "La resurrecció de Llàtzer" de Giotto

Catalogació

Aquesta obra pictòrica es titula La resurrecció de Llàtzer, feta per Giotto di Bondone al segle XIV. L'estil utilitzat és l'italogòtic, és a dir, el gòtic d'Itàlia. Està pintada amb la tècnica del fresc sobre un mur. Aquesta pintura la podem trobar a la capella dels Scrovegni o dell'Arena, a Pàdua. El tema principal de l'obra és la resurrecció de Llàtzer i forma part del conjunt de 38 frescos de la capella de la família Scrovegni, que representa nombrosos passatges dels evangelis.

Anàlisi formal

En aquesta pintura, Giotto, un dels primers precursors d'aquest estil, utilitza una gamma de colors amb tonalitats pastel que permeten el canvi de llunyania i proximitat. A més, la llum busca un efecte espacial per tal de donar una perspectiva més insegura a l'obra. D'altra banda, Giotto també va ser un dels principals introductors de la corporeïtat de les figures representades, gràcies a l'estudi anatòmic dels models reals. També podem veure clarament l'humanisme de Giotto perquè Crist és de la mateixa mida que la resta de personatges del fresc i, a més, ho podem veure en les expressions de les figures (sorpresa, veneració). Darrere de Jesús hi ha els deixebles i al fons de l'obra hi ha els jueus que ploraven per la mort de Llàtzer, igual que les dues dones que estan agenollades a terra, que són les germanes de Llàtzer. En la mateixa línia, Llàtzer apareix embenat perquè ha sortit de la tomba amb una cara molt pàl·lida.

Aquesta pintura és més real que les de l'estil plenament gòtic perquè té un intent de moviment, perquè s'introdueix un paisatge natural al fons, perquè la definició de gestos de les diferents figures i els plecs de la roba donen moviment i volum, tot i no aconseguir-ho gaire. També hi ha un intent d'aconseguir profunditat i, a més, les figures són geomètriques. Amb el fons pintat com a paisatge, Giotto va aconseguir un efecte de tridimensionalitat i, com ja he dit, donar més realisme a l'obra.

Estil

Respecte a l'estil, podem dir que Giotto se situa entre el gòtic i el prerenaixement i que va donar lloc al conegut com a italogòtic, un estil que no seguia totes les normes del gòtic italià del Trecento. Aquest nou estil va introduir innovacions com l'estudi anatòmic dels cossos, l'expressivitat o la voluntat de donar volum i moviment. Tot això va significar la pèrdua de les característiques bizantines perquè el naturalisme va prendre més protagonisme, i és per això que les escenes religioses es van haver d'anar humanitzant. Però Giotto va deixar alguns trets de l'escola sienesa, com els pans d'or o els ulls ametllats.

Interpretació

Tema

La resurrecció de Llàtzer és un dels miracles de Jesús que surt al Nou Testament. El messies, situat a l'esquerra del fresc, té la mà alçada per beneir Llàtzer, que està acompanyat dels seus familiars. Llàtzer és un personatge bíblic del Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània, que van viure als afores de Jerusalem. Segons l'evangeli de Joan, Jesús va anar, com a mínim, tres cops a casa seva i Llàtzer va ser ressuscitat per Jesús. Amb tot això, el que es va aconseguir és que el nom del protagonista de l'obra, Llàtzer, s'utilitzés com a sinònim de resurrecció.

Context i funció

Aquesta obra és considerada una de les obres mestres de Giotto, que va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un burgès florentí que volia decorar la capella particular de la seva família. Això va provocar que l'Església no fos l'única que encarregava obres d'art perquè, en aquesta època, va sorgir una demanda dels burgesos per tenir obres d'art a casa seva, ja que la pintura es considerava un article molt luxós. Gràcies a aquesta demanda, els artistes van poder treballar en palaus o capelles, entre d'altres, en lloc de només a les esglésies.

La funció principal de La resurrecció de Llàtzer és decorativa, tot i que es basa en fets religiosos, però com que va ser un encàrrec particular, només pot tenir aquesta funció.

L'autor

Respecte a l'autor, Giotto di Bondone, podem dir que va néixer a Colle di Vespignano i va morir a Florència. Giotto va ser un pintor destacable, a més d'escultor i arquitecte italià del Trecento. Gràcies a les seves obres, és considerat un dels primers artistes que van donar pas a la creació del Renaixement italià, tot i que es va limitar a pintar temes plenament religiosos, com podem veure en aquest cas.