Anàlisi de l'Obra de Vicent Andrés Estellés i la Narrativa Cavalleresca

Vicent Andrés Estellés: Poesia

Poesia no rima, és més lliure.

La Llengua Literària

Es forja a partir de tres components:

• La tradició clàssica
• La llengua normativa
• L'aportació del valencià col·loquial.

El poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (vulgarismes, falques...).

Les Persones Gramaticals

El jo poètic és un jo impúdic amb el qual s'identifica el poeta mateix, molt semblant al jo d'Ausiàs March. Altres vegades, el jo poètic vol ser anònim, "un entre tants". Però és quan el jo s'acara amb tu, que no és un altre que el mateix jo desdoblat: "poeta i poema es miraren a l'espill". En moltes ocasions, el tu és la mort, un tu dins del nosaltres...

Tons i Formes Diverses

• To cívic, insubornable, del poeta que esdevé la consciència de la col·lectivitat.
• To queixós de qui sap víctima de les circumstàncies.
• To humorístic, to obscè...
• To evocador, un dels més recurrents en la poesia estellesiana.

Alguns Temes

La Mort i les Morts

Cal distingir la Mort (majúscula, personificada) i les morts (minúscules, doloroses, dels familiars). En Estellés, hi ha una mort més quotidiana i assequible. Humanitzar-la, per entendre allò que sovint és incomprensible.

L'Amor

L'amor en Estellés es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe, amb la vida. L'amor, la vida, és la negació de la mort, per això, ben sovint, l'amor i la mort solen anar junts.

El Poble i el País

En l'obra d'Estellés, el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant. Esdevé la consciència del poble, la seua veu. Per a ell, el país i el poble són una mateixa realitat.

Obra Important

• Llibre de meravelles
• Coral romput

Comentari de Text

1. Lectura atenta.
2. Numerar les línies.
3. Tornar a llegir el text.
4. De què tracta el text?
5. Les seues parts remarcables (estructura externa i interna).
6. Qui parla, a qui, en quina situació?
7. Relacionar l'obra amb l'autor, el context.

Aspectes a Considerar en un Comentari Poètic

1. L'autor del poema i destinatari.
2. Estructura externa (mètrica...).
3. Tema.
4. Temps o espai del poema.
5. Tipus de text.
6. L'ús del llenguatge.
7. Figures poètiques.
8. Valoració.

Els Llibres de Cavalleries

En el centre de les narracions, hi havia la figura d’un cavaller errant que es veia involucrat en un enfilall de missions arriscades. Aquestes missions agafaven un matís purament anecdòtic i aventurer. La difusió europea va ser primerenca a la nostra terra. Novel·les de nova factura de les quals conservem l’anònima Blandín de Cornualla o La Faula.

La Fusió de la Ficció i la Realitat Cavalleresques

Exemples:

1. Lluites i combats dels llibres són el model d’espectacles esportius que congreguen moltíssima gent.
2. Vots cavallerescos: mena de promeses fetes a Déu o a una dama que obligaven els cavallers que les feien a complir per sobre de tot una difícil empresa.
3. València del XV: van abundar les ofenses i els litigis que es resolien a través de combats a ultrança.
4. Les nostres novel·les cavalleresques, molt realistes.

Les Novel·les Cavalleresques

Dues obres del gènere cavalleresc (Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc). Les novel·les cavalleresques desenvolupen la peripècia dels personatges dins d'una dimensió humana, realista. Els protagonistes són un model, una proposta vital, per als lectors coetanis.

Curial e Güelfa

Novel·la cavalleresca de mitjan segle XV que narra les aventures d'un jove nascut a Catalunya que se'n va de casa per cercar fortuna i la manera com esdevé un cavaller. Transcorre per distints escenaris d'Europa Occidental i del nord d'Àfrica. La seua estructura està dividida en tres parts o llibres.

• Primer llibre: Curial és acollit al palau on coneix Güelfa, una vídua gairebé de la seua edat que l’ajuda econòmicament. Curial viatja a Àustria i, a partir d’aquest moment, es debatrà entre l’amor i la fidelitat a Güelfa i el nou amor cap a Laquesis.
• Segon llibre: Curial segueix eixint vencedor de justes, el millor cavaller del món. Els elements cortesans tornen en aquesta part. La gelosia de Güelfa fa caure en desgràcia Curial.
• Tercer llibre: Conta el viatge de l’heroi al Pròxim Orient i el seu naufragi.

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va nàixer a València el 1413, provinent de Gandia. L’autor de Tirant lo Blanc reflecteix en la novel·la que l’ha fet passar a la posteritat el seu anhel més profund: esdevenir un cavaller reconegut, famós, noble i estimat. Tirant ho aconsegueix, fa viatges a les corts europees, duels... acabarà pobre i endeutat, i quasi fora de la llei. La seua biografia és ben novel·lesca: passà mitja vida pledejant per l’honor familiar i per les possessions. Els Martorell es van quedar pràcticament sense possessions, que es perderen en dots costosos i en plets que van perdre sempre. Martorell va escriure Tirant lo Blanc durant els darrers anys de vida i, al final, hagué d’empenyorar la novel·la per subsistir. Martí Joan de Galba va ser qui es quedà amb l’obra.

La Novel·la Total

Martí Joan de Galba va publicar Tirant lo Blanc el 1490. Tracta el tema cavalleresc amb uns tints de realisme desconeguts i amb una alegria vital desbordant. Tirant és una novel·la que ens descobreix tractaments nous a cada pàgina, que aplega una summa dels estils i registres de llengua de l’època i que ens intriga encara per la multiplicitat de lectures i d’aspectes sobre els quals parar-se.

Els Eixos Argumentals i Temàtics del Tirant

• Un primer eix té relació amb la formació de Tirant com a cavaller en les armes, en la vida cortesana i en la guerra.
• El segon és la part central i més aplaudida de la novel·la: el seu enamorament fulminant de Carmesina i la defensa de l’imperi grec amenaçat pels turcs.
• El tercer moment argumental parteix del naufragi fortuït de Tirant. Aquesta és la part més delirant i inversemblant de la novel·la.

Tirant a la València del XV

En el capítol 330 del Tirant, apareix pel nord d’Àfrica un frare valencià, cosa que dóna peu a una digressió del narrador sobre la ciutat: un segle esplendorós. Encara que a primera vista puga semblar una descripció tòpica, Martorell s’hi fa ressò de molts trets que defineixen la València del XV: no estava exempta, però, de tensions internes provocades per conflictes ètnics o bandositats entre nobles.

Mercè Rodoreda

La novel·la, gènere literari més llegit, és un dels gèneres més vulnerables als atzars contextuals.

Una Vida de Novel·la

La vida privada de Mercè Rodoreda és un dels misteris més ben guardats de la molt misteriosa ciutat de Barcelona. Va nàixer a Barcelona el 1908. Rodoreda entra en contacte amb el grup d’intel·lectuals de Sabadell i comença una activitat intensa com a escriptora d’articles. L’any 1937, guanya el Premi Joan Crexells amb Aloma (1938), primera obra que la reconeix. A partir de l’any 1939, ve l’exili forçós. La seua participació activa en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. L’estada a Ginebra començà a donar els primers fruits narratius i, l’any 1957, guanyà el Premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes. L’any 1962, La plaça del Diamant. L’any 1974, Mirall trencat.

L'Obra

• Llibres de joventut: quatre novel·les, Aloma (1938, publicada el 1968).
• Llibres de maduresa: obres en què es reflecteix la pèrdua de la joventut alhora que inauguren una nova veu narrativa amb un domini de les tècniques narratives: La plaça del Diamant (1962), Jardí vora del mar (1966).
• La vellesa: apareix el mite de la infantesa: La meva Cristina i altres contes (1967), en la qual Rodoreda s’encara amb la vellesa i el tema de la mort; Semblava de seda i altres contes (1978).

La Plaça del Diamant

Natàlia, la protagonista, ens narra el fragment extens de vida que va des de la joventut fins al dia del casament de la filla menuda. Període de trenta anys. L’inici de l’obra, la veu narrativa, endinsa el lector en l’univers personal de la protagonista i el món que l’envolta. L’obra té tres moments diferenciats:

• La vida tranquil·la: capítols que narren la vida personal d’una jove de barriada que coneix Quimet i s’hi casa.
• La vida agitada: situació personal i col·lectiva es complica.
• La vida escapçada: la protagonista intenta recuperar la identitat perduda. L’últim capítol representa l’assumpció de la nova realitat.

Mirall Trencat

Mirall trencat és una novel·la argumentalment i estructuralment ambiciosa, ja que narra les vicissituds de tres generacions. Teresa Goday, la protagonista principal, és un personatge destinat a ascendir socialment.