Anàlisi Musical: Mozart (Don Giovanni) i Beethoven (Novena Simfonia)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
con un tamaño de 3,49 KB
Don Giovanni, KV 527: Duet "Là ci darem la mano"
El compositor d'aquesta peça és Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), un pianista i compositor austríac, i un gran mestre del Classicisme, el període i estil al qual pertany aquesta obra. S'estrena el 1787 a Praga (República Txeca). El gènere és profà i vocal. El text està en italià i pertany al llibret de Lorenzo Da Ponte, qui es va basar en El burlador de Sevilla de Tirso de Molina. En aquest duet, Don Giovanni intenta seduir Zerlina.
Característiques Musicals del Duet
Melodia i Ritme
Pel que fa a la melodia, es mou fonamentalment per graus conjunts. Els motius melòdics de Don Giovanni comencen en el temps fort del compàs, mentre que els de Zerlina comencen en l'anacrusa. En l'allegro final, tots dos canten la mateixa melodia amb ritme de dansa.
Moviment, Compàs i Tonalitat
El moviment és andante i al final canvia a allegro. El compàs és de 2/4, però al final canvia a 6/8. A més, la tonalitat principal és La major, però trobem una modulació a Mi major.
Textura i Forma
La textura és de melodia acompanyada en l'andante i d'homofonia en l'allegro. Quant a la forma, el duet pertany a una òpera bufa en dos actes i és un drama giocoso, una òpera en la qual es mesclen el drama i el còmic. A més, va precedit per un recitatiu de la veu de Don Giovanni que s'uneix a aquest duet sense solució de continuïtat. L'obra és un minuetto.
Timbre i Dinàmica
El timbre està format per un baríton que interpreta Don Giovanni, una soprano que interpreta Zerlina i un acompanyament d'orquestra simfònica. Pel que fa a la dinàmica, els matisos emprats són el piano, el mezzoforte, el forte, un sforzando i un forte al final de la peça.
Influència Posterior
Finalment, podem afegir que altres compositors com Ludwig van Beethoven, Frédéric Chopin i Franz Liszt utilitzaran aquest duet com a tema per a les seves obres.
Novena Simfonia en Re menor, Op. 125: 4t Moviment "Oda a l'Alegria" (Coral)
El compositor d'aquesta peça és Ludwig van Beethoven. Ell encarna el trànsit del Classicisme al Romanticisme, trencant l'esquema tancat de les formes musicals per adaptar-les a la incipient llibertat individual. Beethoven és un dels primers músics que componen per a viure.
Context i Gènere
L'època pertany al segle XIX, composta entre el 1818 i el 1824. Quant a l'estil, podem dir que és de Classicisme-Romanticisme, de gènere profà i instrumental amb cor. També es pot considerar música de tipus programàtica, ja que aquest últim moviment té com a fil conductor un programa literari basat en un poema. El text està en alemany i és un poema conegut com Oda a l'Alegria, que per a molts és el símbol del desig de llibertat i de conciliació.
Elements Musicals
Melodia
La melodia és fàcil de reconèixer, i continua tenint les proporcions clàssiques de 8 compassos de disseny ondulat que es mou fonamentalment per graus conjunts.
Tempo i Ritme
Pel que fa al tempo, predomina l'allegro. Hi ha un adagio i un andante, però també diversos presto i un prestissimo final. El ritme és binari i quaternari.