Anàlisi Mètrica i Temàtica: 'Cançoneta Incerta' (Carner) i 'Oda a Espanya' (Maragall)

Cançoneta Incerta, Josep Carner: Anàlisi Temàtica i Estructural

Tema Principal

El tema principal d’aquest poema fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. L'autor comença a preguntar-se cap a on ens portarà la vida i si aquesta la trobarem amb la gent o individualment, sobre el camí de la vida. Segueix parlant dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja.

A la tercera estrofa diu que ningú sap si el camí serà bonic o si ens portarà a la mort. Acaba dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat. Però que cada camí és una vida.

Estructura Mètrica i Composició

El poema, compost de tres octaves d’art menor, està format de dos grans blocs:

• El primer comença i acaba amb la interrogació: “Aquest camí tan fi tan fi, / qui sap on mena?”, i està format per les dues primeres estrofes.
• El segon conté les tres interrogacions: “Qui sap... / Qui sap... / Qui sabrà” i l'últim vers: “I és camí incert cada matí, / n’és cada vida!”

Són sis estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta (a/b/a/b). Hi ha combinacions de versos octosíl·labs i tetrasíl·labs, i rimen els octosíl·labs entre si i els tetrasíl·labs entre si. Alterna rimes masculines i femenines.

Figures Retòriques

En quant a figures retòriques, trobem:

• Metàfora: Present en tot el poema, on el camí es refereix a la vida.
• Metonímia: A la primera estrofa amb la “vila” i el “pi”. La vila es refereix al fet que el camí de la vida el trobarem amb gent, i el pi vol dir que el camí el trobarem individualment.
• Personificació: A “Qui sap si trist o somrient” (referint-se al camí), i també a “lliri blau” i a “teranyina”.
• Anàfora: Les preguntes “Qui sap... / Qui sap... / Qui sabrà...”.
• Quiasme: Als quatre últims versos.

Oda a Espanya, Joan Maragall: Context i Missatge Polític

Context de Publicació

El poema “Oda a Espanya”, juntament amb altres dos poemes (“Cant del retorn” i “Els adéus”), apareix dins de la secció “Els tres cants de la guerra” que es va publicar a la revista “Visions i Cants”, on Joan Maragall va publicar algunes de les seves obres.

El poema va ser publicat l’any 1898, és a dir, durant el període del Modernisme, moviment en el qual es defensa la modernització i l’europeïtzació de la cultura i literatura catalanes.

Anàlisi Temàtica i Posició de l'Autor

El poema fa referència a la crisi colonial generada arran de la Guerra de Cuba. S’hi mostra la posició de Maragall i la dels catalans davant la política paralitzadora del govern de la Restauració. Per plasmar això, Maragall planteja un diàleg polític i emocional entre Catalunya i Espanya.

També fa referència a la visió antiquada que hi havia entre els governants, al·ludint a les glòries dels herois morts en els camps de batalla, argument que s’utilitza per reflexionar, a través de la interrogació, sobre la mort inútil dels soldats en el front cubà.

Mètrica i Estructura

El poema està format per vuit estrofes amb cinc o sis versos. La majoria de versos tenen cesura (4+4)8 formant versos octosíl·labs, encara que també hi ha versos sense cesura, els quals són tetrasíl·labs.

Té una rima assonant en alguns versos, tot i que la majoria són de rima lliure.

Divisió Temàtica

Segons la temàtica, podem dividir el poema en quatre parts:

1. Primera part (Estrofes 1 i 3): Diàleg entre Catalunya i Espanya, on Catalunya fa reflexionar Espanya sobre la seva situació i els errors que està cometent.
2. Segona part (Estrofes 2 i 4): Referència a la visió antiquada dels governants.
3. Tercera part (Estrofes 5 i 6): Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en la batalla.
4. Última part (Estrofes 7 i 8): Demana la modernització de l’estat o la possible independència catalana.

Recursos Estilístics

• Hipèrbaton: “dins de les venes... vida és sang”.
• Anàfora: “Espanya, Espanya”.