Anàlisi mètrica de la poesia Assaig de càntic en el temple

Sol , i de dol, i amb vetusta Gonella…

//Autor:
J. V. Foix.

Poemari:

Sol i, de dol (1947).

Moviment:

formació noucentista però d’avantguarda.

Tema:

Vol Explicar la solitud de l’home modern davant de la incertesa del que ha de venir I de la soledat que sent mentres està creant. Solitud de l’home davant el món Que està evolucionat.

Anàlisi Extern:

Sonet format per quatre estrofes: les dues Primeres són  dos quartets i les dues últimes són dos tercets. La rima és Consonant i l’estructura mètrica és ABAB  ABAB CDD CDD. És art major.

Altres:

Poesia plena d’arqueismes i neologismes. Gran barrejes de nou i vell. Surrealisme. Estil invariable i difícil de comprendre. Es pregunta on estem Anant.Frases: “Es quan dormo que hi veig clar” i “M’exalta el nou i m’enamora El vell”.

Assaig De càntic en el temple//Autor:
Salvador Espriu.

Poemari:

El Caminant i el mur (1954).

Moviment:

Postsimbolista.

Tema:

tracta sobre l’exili interior de tota la gent que es Va quedar al país i va viure durant molt temps la repressió franquista. També Tracta el desig de canviar la cultura del seu poble. .

Altres:

Té la Funció de queixa d’un sistema que no fa felíç al protagonista. La forma D’Espanya li recorda a la pell de brau. Utilitza la poesia com a mitjà D’expressió. Obsessiva meditació sobre la mort, i sobre la destrucció del seu Món, quan apareix mitificat amb el nom de Sirena, és a dir, Arenys llegit al Revés, Arenys de Mar.
Corrandes D’exili//Autor:
Joan Oliver, el seu pseudònim és Pere Quart.

Poemari:

Saló de Tardor (1947).

Moviment:

Postsimbolista.

Tema:

Enyorança de la terra perduda degut a l’exili. L’exili és com a conseqüència d’una Cruel Guerra Civil i ens explica la dura experiència de creuar la frontera de Catalunya..

Altres:

Proper  a la poesia de circumstàncies, perquè està estretament lligat al moment Que l’autor ha d’abandonar el país camí de l’exili a la fi de la Guerra Civil, Sense saber si podrà tornar mai. Llenguatge planer perquè vol que s’entengui el Missatge al màxim. Una paraula només esdrúixola PATRIA.

No em Preguntis, amor, per què t’estimo:

//Autor:
Rosa Leveroni.

Poemari:

Presència i record (1952).

Moviment:

Postsimbolista.

Tema:

Incomprensibilitat De l’amor inefable perquè l’amor no obeeix a raons. No se sap perquè s’estima. No tot es explicable..

Anàlisis Extern:

Una Sola estrofa de setze versos decasíl·labs i d’art major, exceptuant l’últim Vers què és hexasíl·lab i d’art menor. Els versos no tenen rima regular, són Versos blancs..

Figures Retòriques:

Interrogació Retòrica: vers 2-10.Personificació: Vers 5.Polisíndeton: Vers 9.Encavallament: Present en tot el poema.Anàfora: Vers 1 i 11.Hipèrbaton: Vers 3.Antítesi: Vers 15i 16.

Altres:

Poesia Medieval, tradicional. Màxim exponent i punt de referència Carles Riba. Recorda A Ausiàs March.
Les Boies//Autor:
Joan Vinyoli.

Poemari:

Cercles (1979).

Moviment:

PostsimbolismeTema:
 Descripció de la vida del mateix autor dificultada per les malalties que Se li presenten. Transmissió d’una realitat difícil de comunicar perquè es Manté oculta a simple vista, i una llum paradoxal que se suposa que ha de ser Fins i tot més importat de conèixer que el que es pot percebre sense cap mena D’esforç..

Anàlisi Extern:

Format Per 30 versos lliures, sense rima i de mètrica desigual. La majoria dels versos Són trencats, els quals si s’ajunten formen alexandrins, hexasíl·labs, Octosíl·labs i decasíl·labs.Deliberada Irregularitat mètrica que juga sobre la base  d'alexandrins i decasíl·labs Que sovint es parteixen per dibuixar amb els blancs el moviment sinuós de la Serp del vent. Primer vers és alexandrí, on apareix el jo poètic.

Figures Retòriques:

Antítesi: Contrasta la llum amb la foscor. Utilitza aquesta Figura per ressaltar la salvació (llum) envers la mort.Encavallaments: Trencament de versos, divisió de versos el qual té arrels avantguardistes.Hipèrbole: Exageració d’una qualitat. “mar encrespada” = la mar es troba furiosa..Epítet: No aporta cap significat essencial. “fosforescents”.

Anàlisi intern:

Un viatge en una mar perillosa a la recerca d'un port que No és altre que el retorn a un mateix. L'autoconeixement que només es pot Assolit mitjançant la poesia..

Altres:

Anuncia En els seus dos primers versos quin és el seua objectiu: “dir la llum de la Foscúria”. Poema descriptiu perquè està ple de símbols lligats a l'aigua i la Navegació, però sobretot al mar. Símbol que més en predomina son els gavins, Perquè fan el paper de l'autor. Color que hi predomina és el negre, llavors a Partir d'aquí podem deduir que l'autor esta bastant trist i deprimit.