Anàlisi de 'La llibertat guiant el poble' i 'Eros i Psique'

La llibertat guiant el poble, Eugène Delacroix

Fitxa tècnica

Autor: Eugène Delacroix.

Cronologia: 1830.

Estil: Romanticisme francès.

Tècnica: Oli sobre tela.

Dimensions: Grans.

Localització original: Saló del Rei, París (1831).

Localització actual: Museu del Louvre, París.

Client: Rei Lluís Felip I de França.

Descripció

Pintura a l'oli sobre tela de grans dimensions. Figurativa.

Anàlisi formal

Predomini del color, amb colors foscos i tonalitats ocres i grises, amb tocs de vermell que aporten calidesa. La llum és irreal, ja que il·lumina de manera desigual i impossible, buscant potenciar el moviment juntament amb el color. La pinzellada és solta i pastosa. Hi ha una asimetria i un desordre amb una barreja de línies horitzontals i verticals. La composició s'estructura en forma de piràmide, des de la base fins al vèrtex superior. La perspectiva aèria difumina els contorns. Les anatomies són proporcionades; els pits de la dona simbolitzen la llibertat. Les cares mostren tensió i energia. El temps representat és curt. El centre pictòric és la noia que representa la llibertat amb la bandera francesa. Hi ha tres plans: els morts a la base (efecte repoussoir), la llibertat al centre i la resta de revolucionaris al fons. Les vestimentes varien segons el personatge. Hi ha molt de moviment, potenciat pels colors i la llum. L'obra busca commoure l'espectador amb realisme i efectisme. Els elements secundaris són els edificis del darrere i el detallisme en armes, barrets i espases.

Autoria i context

Relació amb altres obres de l'autor: La mort de Sardanàpal, on es veuen diverses persones estirades a terra; Dante i Virgili creuant els inferns; La matança de Quios.

Relació amb obres de l'època: El rai de la Medusa de Géricault, amb similituds com el drap/bandera i la mort a terra; El monjo vora el mar de Friedrich.

Característiques de l'estil:

• Gust pel risc i la lluita.
• Expressió de les emocions i del color.
• La bellesa no sempre és l'objecte principal de l'art.
• Predomini del color sobre el dibuix.
• Nous temes històrics i contemporanis.
• Més complexitat que en altres obres.

Innovacions: Primera tela política moderna.

Influències: El rai de la Medusa de Géricault, la Terribilità de Miquel Àngel pel tractament del color, i Rubens.

Contingut i significat

Aquesta tela fa referència a les tres jornades revolucionàries que van tenir lloc a París i que van provocar la caiguda de l'últim rei francès. Delacroix va resumir la seva intenció en una carta al seu germà, dient que si no havia lluitat al costat de la pàtria, almenys pintaria per ella. L'escena fa referència als fets esdevinguts el dia 28, quan es van produir els combats decisius. La figura femenina simbolitza la llibertat i França, guiant els ciutadans cap a la victòria com una deessa. Els burgesos representen els intel·lectuals, i els menestrals porten la falç.

Finalitat: Propagandística i patriòtica.

Relació de l'obra amb l'època: Revolució Francesa.

Aportacions: Influència en Cézanne (pel color), que deia que Delacroix era el millor pintor francès.

Eros i Psique, Antonio Canova

Fitxa tècnica

Autor: Antonio Canova.

Cronologia: Finals del segle XVIII.

Estil: Neoclassicisme.

Tipus: Escultura exempta.

Material: Marbre (un sol bloc).

Tècnica: Talla.

Dimensions: Semblants a la realitat.

Localització original: Casa de Lord Cawdor.

Localització actual: Museu del Louvre, París.

Client: Lord Cawdor.

Relació amb el conjunt: Altres còpies.

Descripció

Escultura de marbre d'un sol bloc, tallada. Dimensions semblants a la realitat. Figurativa, monocroma. Posició: jacent i mig de peu.

Anàlisi formal

Volum obert, proporcionat a la realitat. Anatomia molt femenina en la noia i no gaire marcada en el noi. No hi ha arrugues als cossos. Llum interna. Temps curt. Moviment inestable. Asimetria i ordre horitzontal. Les dues figures s'entrellacen i formen una X. L'expressió de la noia no es veu, però la del noi és de passió. Tendresa a les mans. Van nus per remarcar els cossos humans com a valor universal. Espectador frontal ¾ o multifacial. Punt de recolzament sobre una base o pedestal.

Autoria i context

Relació amb altres obres de l'autor: Retrat de Paulina Bonaparte, un altre Eros i Psique, però de peu.

Relació amb obres de l'època: Eros i Psique de Jacques-Louis David (quadre).

Influències: D'un escriptor que proposava tornar a les formes severes com a única manera de redimir l'escultura.

Característiques de l'estil:

• Ideal de bellesa.
• Interès per la figura humana.
• Puresa de la línia.
• Interès pel sentiment.

Innovacions: S'allunya de l'acadèmia, dona moviment a la matèria inerta. L'autor va escollir el marbre més blanc i després l'afinava en acabar l'obra, de manera que semblava pell real.

Influències rebudes: Influències del Barroc (Bernini), del Romanticisme i de Fídies (època antiga).

Contingut i significat

Tema mitològic. Psique, filla d'un rei asiàtic a Àsia, era molt bella i presumida. Eros li regala un palau. Ella vol saber qui és. Ell es presenta a la seva finestra, ella s'espanta i li tira la cera d'una espelma. Ell marxa enfadat. Més endavant, ella no sap què fer i Afrodita l'envia a buscar la caixa de Pandora, amb la condició de no obrir-la. Ella l'obre i la deessa la castiga, fent-la dormir per sempre. Només es despertarà amb un petó d'Eros. L'obra representa el moment en què Eros desperta Psique amb un petó.

Finalitat: Estètica.

Relació de l'obra amb l'època: Interès pel món clàssic.

Aportacions: Plasma com ningú els valors de les noves classes dirigents de la Revolució Francesa. Influència del Romanticisme.