Anàlisi Literària: L'Espill, Pilar Prim i Autors Clau

Anàlisi Literària: Obres i Autors Clau

1.1 L'Al·legoria a "L'Espill, la vida religiosa"

La figura retòrica predominant a "L'Espill, la vida religiosa" és l'al·legoria. Aquesta figura representa un concepte o idea per mitjà d’imatges metafòriques o al·lusives per transmetre quelcom diferent al que s’ha expressat literalment.

En el text, la primera al·legoria apareix quan el senyor diu que busca un cavaller que els seus vassalls han desterrat. El lector se'n sobta, però en realitat, quan la persona li pregunta el seu nom, ell contesta que el nom d’aquest cavaller és Amor de Déu. El pastor li contesta que sap on el pot trobar i el porta a un monestir de monjos. El pastor li deixa un gos perquè el guiï fins al monestir; el pagès diu que el gos es diu Bona Voluntat. Aquesta és la segona al·legoria. Quan es pregunta el nom d’algú o d'algun objecte, sempre es tracta d’un concepte abstracte que encaixa amb els altres conceptes abstractes de tipus teològic que han anat apareixent.

1.2 Extensió del "Calaix de sastre" del Baró de Maldà

El Calaix de sastre té una extensió aproximada de 80 volums i 1.000 pàgines. És una obra paradoxal, ja que, malgrat ser la més llarga escrita en català, literàriament és considerada insignificant.

1.3 Novel·listes europeus o nord-americans del segle XIX

Tres dels principals novel·listes europeus o nord-americans del segle XIX (exclosos els catalans i els castellans) són:

• Charles Dickens
• Fiodor Dostoievski
• Herman Melville

1.4 Pròleg de la primera novel·la de Narcís Oller

El "pròleg" a la primera novel·la de Narcís Oller va ser escrit per Émile Zola.

1.5 Obra i autor del fragment "Muntanya amunt..."

El fragment que comença "muntanya amunt, muntanya amunt, anava cavalcant penosament, amb la dèria d'arribar abans de la nit a la parròquia que li havien designat" pertany a:

• Títol: Els sots feréstecs
• Autor: Raimon Casellas

1.7 Significat simbòlic de "Sota Montjuïc"

El títol de la novel·la Sota Montjuïc de Juli Vallmitjana representa la marginalitat i la vida dels barris baixos de Barcelona, especialment al voltant de la muntanya de Montjuïc, un espai associat a la misèria i l’exclusió social.

1.8 Personatges d'una escena de "Vita Christi"

Tres personatges d'una escena de Vita Christi són:

• Santa Anna
• Verge Maria (que és un nadó)
• Jesucrist

1.9 El triangle amorós a "Pilar Prim"

El triangle amorós a Pilar Prim es desencadena per sorpresa quan, mentre el tren es posa en marxa, puja un últim passatger. Aquest jove ric, descrit com a malhumorat i sense aspecte de vacances, busca un compartiment lliure, ja que el tren està ple. Només troba un espai al costat de la Pilar i la seva colla. D’entrada, no vol seure allà, ja que sembla fugir d’alguna cosa. Al principi, es cauen molt malament, ja que ell és molt antipàtic i esquerp.

Un cop el tren surt de Barcelona, es van relaxant i molt aviat la imatge recíproca canvia. El jove protagonista, que tenia tan mal humor, es fixa en la Pilar i en la seva filla i les troba d’allò més interessants. Comença a comportar-se educadament. Elles també el troben molt interessant. Justament, van al mateix lloc i tenen amics en comú. En arribar, és evident que hi ha un triangle entre els tres: mare, filla i ell. Elles no ho saben entre elles, però se senten atretes per ell, i viceversa.

2. "L'Espill" de Jaume Roig: Misogínia o Paròdia?

L'obra L'Espill de Jaume Roig no acaba de ser una obra misògina; més aviat es podria dir que és una paròdia d'aquest tema, ja que en cap moment sembla que es tracti de manera seriosa, sinó que en fa burla.

Per exemple, en l'escena en què el protagonista menja el pastís de carn humana, a ell li encanta, i quan s'adona que és carn humana, no li dona la importància que hauria de donar-li... De fet, no li dona gens. L'obra es basa en més temes iguals o semblants a aquest, cosa que dona a entendre que es tracta d'una burla o paròdia de la misogínia, tant pel contingut com per la forma irònica en què es presenta.

4. El final de "La punyalada" de Marià Vayreda

Al final de la història La punyalada, es veu com l'Albert es va transformant a poc a poc en una bèstia. El bosc on es desenvolupen les escenes finals es va convertint, mica en mica, en un indret aterridor, simbolitzant així la transformació de l'Albert.

Quan finalment troba l'Ibo, lluiten fins que l'Albert el mata. Un cop acabada la lluita, se'n va amb la seva nòvia, però ella li clava el punyal que ell mateix li havia regalat. Li diu que, si no ho feia, ell acabaria matant-la. L'Albert queda inconscient durant uns dies i, quan es desperta, no la busca i decideix anar a viure a un altre poble. Finalment, es dona a entendre que la persona de l'inici de la història, que tenia una cicatriu al pit, és ell.

El Desig Triangular en la Literatura

El desig triangular consisteix a desitjar la persona que desitja qui tu en realitat desitges. En la història, hi ha un moment en què l’Ibo torna perquè desitja la Corali, però en realitat no és així; els dos nois s’esforçaven per sentir desig per la Corali.

Anàlisi Detallada de "Pilar Prim" de Narcís Oller

Context i Característiques de "Pilar Prim"

Només pel títol ja sabem que Pilar Prim és una novel·la realista i no naturalista. És un joc, un diàleg amb la tradició del realisme.

Primera Escena: L'Estació de Tren a França

Una família benestant marxa de vacances. La família està composta per Pilar Prim, els seus dos fills (una filla adolescent i un nen petit) i els criats. No té marit; ens assabentem per la conversa que és mort, per tant, és vídua.

L'Aparició del Triangle Amorós

A mesura que la relació avança, hi ha coses que no s’expliquen fàcilment, com per què no fan realitat els desitjos que senten. En pocs dies de vacances, l’interès per la filla disminueix ràpidament, ja que veu que ella és força més convencional. La relació entre la mare i la filla es torna freda i distant; totes dues en saben el motiu.

De sobte, arriba un telegrama de la família de la Pilar que diu que el millor és que tornin. Així doncs, la Pilar fa la maleta i marxen. Deberga busca una excusa per tornar també. És obvi que ho fa per ella, però utilitza com a pretext que allà no estava realment de vacances. El pare de la Pilar mor, i al funeral es produeix el primer contacte físic entre ella i Deberga: ell li dona la mà i li diu: "T’acompanyo en el sentiment."

El Problema Personal de Deberga

El problema del qual fuig Deberga és que gairebé està arruïnat. La seva economia depenia en gran mesura de la seva tieta, però aquesta s’ha casat amb un senyor. Això fa que ja no pugui disposar dels mateixos diners que abans i es trobi en una situació econòmica complicada. Sentint aquesta pressió, decideix marxar de vacances, i és així com coneix la Pilar. Ell comença a enamorar-se de la Pilar i, per no semblar interessat, evita parlar de la seva situació econòmica.

El Problema de Pilar Prim

El seu problema és que, tot i que fa un any que el seu marit ha mort, en el fons ella se sent millor que mai. Tanmateix, en les escenes on la veiem exercint de propietària de les empreses, hi ha moments en què fins i tot fa por. La Pilar sempre ha tingut el paper decoratiu de "dona del marit". Sempre ha hagut de fingir, i, tot i que ara ell ja no hi és, encara ha de seguir fent-ho davant els fills i la família del difunt. Aquesta satisfacció i llibertat que ara sent la perdria si decidís estar amb Deberga, ja que hauria de renunciar al poder que ha aconseguit. Deberga, per la seva banda, hauria de canviar el seu estil de vida.

El Testament: Un Marit Present en l'Absència

El marit ja no hi és, però la seva presència encara pesa sobre la relació, seguint la lògica del triangle romàntic. El testament fa el paper de marit present. En aquest document s'estableix que, si ell mor, totes les propietats passen a la seva dona, però si ella es torna a casar, perd tots els béns i l’herència dels fills.

Desenvolupament de la Problemàtica Interna de Deberga

L’obra avança i veiem amb més claredat la problemàtica interna de Deberga. Es presenta a casa de la Pilar, que està de dol per la mort del seu pare, amb la intenció de visitar-la. No obstant això, el porter li comunica que la Pilar no es troba bé i que no pot rebre visites. Aquesta resposta l’indigna i comença a preguntar-se per què li afecta tant i per què li preocupa tant una simple "coneguda".

L’endemà, decideix enviar un criat a casa de la Pilar, però tampoc el reben. És en aquest moment quan s’adona que tot plegat podria ser una excusa per evitar-lo, i això l’ofèn profundament. Intenta autoconvèncer-se que la Pilar només el rebutja per orgull i que en realitat està enamorada d’ell. En el fons, sempre ho ha sospitat, però ara ha arribat el moment d’acceptar-ho. Així, reprèn el seu paper de seductor i es diu a si mateix que, tard o d’hora, la Pilar serà seva.