Anàlisi de Las Meninas de Velázquez: Història i Estil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,48 KB

Fitxa tècnica de Las Meninas

  • Títol: Las Meninas.
  • Autor: Diego Velázquez.
  • Cronologia: 1656, segona meitat del segle XVII.
  • Tècnica: Oli sobre tela.
  • Mides: 3,18 x 2,76 m.
  • Estil: Barroc.
  • Tema: Retrat col·lectiu.
  • Localització: Museu del Prado, Madrid.

Altres obres de l'autor

Entre les seves obres de joventut destaca Vella fregint ous, on utilitza el clarobscur propi de Caravaggio. També és autor de l'obra de tema històric La rendició de Breda, coneguda popularment com Les llances, i de temes mitològics com Les filoses, on barreja la realitat quotidiana amb elements de la mitologia.

Velázquez és un dels pintors més grans de tota la història de l'art. Va néixer a Sevilla, d'ascendència jueva, i va morir a Madrid.

Dins de la seva trajectòria artística es poden diferenciar clarament dues grans etapes:

1. Etapa sevillana (fins a l'any 1622)

Va aprendre l'ofici de pintor amb Francisco Pacheco, un mestre sevillà que li va ensenyar el naturalisme tenebrista italià, estil en el qual realitzarà les seves primeres obres.

Amb només 18 anys ja era mestre pintor i, als 19, es va casar amb la filla de Pacheco, qui mantenia una bona relació amb la noblesa i la cort espanyola.

L'any 1622 va viatjar a Madrid per pintar un retrat del rei i després va tornar a Sevilla. L'any següent, va ser cridat novament a Madrid i nomenat primer pintor de cambra.

Durant aquesta etapa, pintava principalment temes de costum i quotidians dins del naturalisme barroc.

2. Etapa madrilenya

En aquesta etapa treballa directament per al rei i abandona l'estil tenebrista per introduir-se de ple en el retrat. Els temes religiosos passen a ser mínims i comença a pintar temes mitològics, barrejant la realitat quotidiana amb la mitologia.

El tema mitològic li servia com a excusa per plasmar la realitat de l'època.

Era un home molt estricte, treballador i molt amic del rei. Pintava els seus quadres directament al palau, tot i que disposava del seu propi taller.

Finalment, va ser condecorat amb la prestigiosa creu de l'Orde de Sant Jaume.

Descripció formal de l'obra

A primer pla, a la dreta, hi trobem un gos gran. Al costat apareixen figures de personatges com la infanta Margarida, filla dels reis, flanquejada per dues dones: són les menines, cuidadores de la infanta, d'ascendència noble.

Al darrere de tot hi ha dos personatges, un home i una dona. També hi ha un senyor encarregat de custodiar les cuidadores de les infantes, així com els bufons que feien riure la família reial, que eren persones amb discapacitats físiques o psíquiques.

L'aposentador, que portava les claus de totes les dependències del palau, es desplaçava contínuament amb les infantes.

En un mirall del fons es reflecteixen el rei Felip IV i la seva esposa Mariana d'Àustria. També hi apareix el mateix Velázquez pintant-los i, al sostre, s'observa un sistema de ganxos que servia per regular la lluminositat de l'habitació.

Al fons de la sala es poden veure obres de Rubens, pintor a qui Velázquez admirava profundament.

Tots els personatges representats són veritables retrats individuals. La llum de l'escena entra principalment per una finestra lateral.

Temàtica i composició

Es tracta d'un retrat amb una organització altament original i poc corrent, ja que els reis se situen en l'espai teòric de l'espectador.

El quadre presenta una geometria perfectament mesurada seguint regles matemàtiques. La llum és bastant uniforme, tot i que destaca especialment sobre la figura de la infanta.

Models i influències

Com a models de referència destaca el retrat d'El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck, així com la influència de Caravaggio (molt present en la seva primera etapa, tot i que no en aquest quadre).

Aquesta obra va influir notablement en l'art del segle XX. Durant la dècada dels 50, Pablo Picasso va realitzar una cèlebre sèrie de recreacions de Las Meninas amb diferents formats, actualment exposades al Museu Picasso de Barcelona.

També va influir en Francis Bacon, gran admirador de Velázquez, qui va realitzar una coneguda sèrie de retrats inspirats en el retrat del papa Innocenci X.

Entradas relacionadas: