Anàlisi de l'IRPF i l'Impost sobre Societats: Veritats i Falsedats

Veritat o fals sobre l'IRPF i l'Impost sobre Societats

1) L'elecció de la família com a unitat en l'IRPF permet que la tributació d'un cònjuge no es vegi afectada per les rendes que obté l'altre. Incorrecta.

Existeixen diversos arguments a favor i en contra de l'elecció de la família com a unitat contribuent. Entre els arguments a favor, podem citar la possessió d'una renda addicional, a causa de sinergies positives, així com la consideració de la mateixa com una única unitat de consum, amb una única i conjunta capacitat de pagament. Entre els arguments en contra, figura la dificultat de l'adequació de la càrrega tributària a la capacitat de pagament, la delimitació d'una unitat contribuent, i finalment el problema de la discriminació que sorgeix en les famílies quan més d'un membre obté renda. En el cas de la tributació conjunta, la tributació d'un cònjuge, sempre que ambdós obtinguin rendes, es veurà afectada per les rendes que obté l'altre, ja que la base imposable vindrà determinada per l'addició de totes les bases dels membres pertanyents a la mateixa unitat familiar.

2) La inflació pot provocar que l'IRPF gravi guanys de capital reals. Incorrecta.

Els guanys de capital es defineixen com l'increment en el patrimoni d'un individu, com a conseqüència de la realització o alienació d'un bé, i vindrà determinada per la diferència entre el valor d'adquisició i el de venda o realització. En ocasions aquest guany pot venir determinada únicament per l'efecte de la inflació, és a dir, ocasionada per la pujada de preus, sense que es tracti d'un guany real, sinó únicament monetària, però no al revés.

3) L'estalvi fiscal que té un individu com a conseqüència d'una deducció de quantia fixa en la quota del seu impost personal sobre la renda ve determinat pel seu tipus mig. Incorrecta.

Les deduccions de la quota, en una quantia fixa, seran independents del nivell de renda d'individu, i per tant, la seva aplicació no guarda relació alguna amb el tipus mig del subjecte passiu.

4) L'existència d'un mínim exempt en l'impost personal sobre la renda pot alterar la progressivitat de l'impost. Correcta.

L'aplicació d'un mínim exempt suposa una reducció en la base imposable, el que produirà una alteració del tipus marginal de l'impost, i per tant, la seva progressivitat. Per exemple, un impost proporcional, simplement afegint-li un mínim exempt, faria que passés a tenir la consideració de progressiu. La progressivitat formal o teòrica de l'IRPF dependrà d'aquests tres factors:

• La magnitud de la renda no gravada (mínim exempt).
• La introducció de deduccions en la base i/o quota.
• L'estructura de la tarifa, o escala de tipus impositius.

5) En etapes inflacionistes, les existències són valorades en major mesura si s'empra el mètode FIFO que si s'empra el NIFO. Incorrecta.

El mètode FIFO es basa en la valoració de les existències per l'import més recent, ja que aplica el sistema primera a entrar, primera a sortir, és a dir, les existències venudes es valoren al preu de cost més antic. No obstant això, el mètode NIFO valora els inventaris d'acord amb el criteri de cost de reposició. Per tant, el mètode NIFO en èpoques inflacionistes atorgarà un valor major a les existències, ja que el cost de reposició de les mateixes serà major que els costos històrics (FIFO).

6) L'existència de doble imposició de dividends pot condicionar el seu repartiment per part de les societats. Correcta.

Si no s'estableixen sistemes que eliminin o atenuïn la doble imposició dels mateixos, els socis de les societats poden ser reticents al repartiment de dividends, a causa de l'elevada càrrega impositiva sobre els mateixos.

7) L'impost sobre societats pot afectar a l'estructura financera de la societat desincentivant l'endeutament. Incorrecta.

L'endeutament extern comporta el pagament d'uns interessos, que reduiran la base imposable de l'Impost sobre Societats, suposant un menor pagament per dita imposada. No obstant això, si la societat optés per l'emissió d'accions, no suposarà cap menor pagament d'impostos, per tant, en certa mesura, l'Impost sobre Societats incentiva l'endeutament extern. Des d'un altre punt de vista, també podríem qualificar-la com a Correcta, ja que en cas que no es prevegin sistemes que evitin la doble imposició dels dividends, la societat pot considerar que la tributació que comporta el repartiment de dividends resulta excessiva, i opti per no acordar la seva distribució, utilitzant aquests recursos en el seu autofinançament, evitant recórrer a l'endeutament extern.

8) En l'impost sobre societats, la inflació no pot afectar al càlcul del benefici, ja que el tipus impositiu és fix. Incorrecta.

Al tractar-se d'un tipus únic i proporcional, no serà necessari deflactar l'escala de gravamen, com ocorre amb l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. No obstant això, la inflació pot ocasionar que es gravin rendes monetàries i no reals, com ocorre per exemple en el cas de la venda d'un immoble adquirit 30 anys enrere. El guany obtingut tindrà un component real, i un altre monetari generat al llarg del temps.

9) Entre els sistemes d'integració de l'IS i l'IRPF, el sistema de doble tipus és l'únic que elimina totalment la doble imposició. Incorrecta.

El sistema de doble tipus és un sistema d'integració parcial, que intenta evitar la doble imposició, però no l'elimina en la seva totalitat. Consisteix en l'aplicació d'un tipus impositiu inferior als beneficis distribuïts que als quals no són objecte de distribució. Posteriorment, els dividends seran gravats, addicionalment, per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

10) Els guanys de capital reben igual tracte en l'IRPF que en l'IS. Incorrecta.

En l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, es plantegen 4 alternatives de gravamen dels guanys de capital:

• Com a font ordinària de renda.
• Aplicant un règim especial.
• Creant un impost independent.
• Creant diversos impostos especials.

En l'Impost sobre Societats, el tracte que reben els guanys de capital difereix de l'aplicat a les persones físiques:

• Les plusvàlues se solen gravar en la seva totalitat, no s'apliquen fórmules correctores de la inflació.
• Tant les plusvàlues com les minusvalideses tenen la consideració de renda ordinària. Es graven al costat de la resta de rendes de la societat, aplicant un únic tipus impositiu.

Anàlisi de l'impacte d'una mesura fiscal en l'IRPF

1) Quin impacte real creus que pot tenir aquesta mesura sobre la recaptació de l'IRPF?

La incidència en la recaptació d'aquesta mesura, en principi, serà reduïda, ja que s'estima que tan sols el 20% de la població obté rendes superiors als 120.000€. Malgrat la poca incidència quantitativa, aquesta mesura ha tingut un gran impacte a nivell informatiu, pel que podria entendre's un instrument de política propagandística.

Segons els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'exercici 2011, l'import que s'espera recaptar en concepte d'Impostos directes, Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, és de 54.042.000,00 milions de €. A partir de la taula de l'enunciat, Radiografia dels contribuents de l'IRPF, podem fer la següent extrapolació:

El nombre de declarants als quals els afectarà aquesta mesura ascendeix a 165.638. Suposem que la renda mitja dels mateixos és de 180.000€. Un increment del 3% del tipus impositiu aplicable (suposant que aquesta sigui l'increment en el tipus mig), suposaria una recaptació addicional de 894.445,20 milers de € (165.638*(180.000*3%), que representa el 1,66% de l'import esperat en la seva recaptació. Per tant, aquesta mesura té poca incidència quantitativa.

2) Creus que una mesura d'aquestes característiques augmenta la progressivitat de l'impost?

Sí, contribueix a l'increment de la progressivitat de l'impost, ja que aquesta dependrà del nombre i amplitud dels graons. Aquesta mesura ha introduït dos nous trams en l'escala de l'impost. Un d'ells per als quals guanyin entre 120.000 i 175.000€, i l'altre per als quals guanyin més de 175.000€. Amb això s'incrementa el diferencial respecte al tipus impositiu entre les rendes baixes i altes.

A partir de les dades per autonomies, creus que es compleix en l'IRPF espanyol l'equitat horitzontal?

El principi d'equitat horitzontal estableix que aquells que estan en una mateixa situació han de ser tractats igualment des del punt de vista fiscal. En l'actualitat, la llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques preveu un gravamen estatal, que ve determinat per l'escala general, i és comuna per a tots els contribuents, amb independència del seu lloc de residència, i un gravamen autonòmic o complementari, d'aplicació als contribuents amb residència en aquesta Comunitat Autònoma. A causa d'aquesta potestat normativa que posseeixen les autonomies, un mateix contribuent amb igual sou brut, en el quadre adjunt de 130.000€, tributarà en diferent quantia, depenent del seu lloc de residència. Així podem observar que l'increment dels tipus impositius per a les rendes altes únicament té una incidència de 99€ en el cas que es resideixi a Madrid i La Rioja, i de 950€ en cas de tenir residència a Extremadura. Això va en contra totalment del principi d'equitat horitzontal, ja que contribuents amb igual capacitat de pagament tributen de manera distinta, únicament per residir en diferents Comunitats.