Anàlisi de l'Impressionisme i el Postimpressionisme

Impressió, sol ixent (Claude Monet)

Anàlisi formal

L'obra presenta una forma oberta. Pel que fa a la línia, és gruixuda, basada en taques de color on les figures s'esbossen de forma esquemàtica. El cromatisme i la llum destaquen per l'ús d'intensos tons (blau, violeta, gris i vermell) per aconseguir efectes lumínics. El sol es representa com una taca roja, i les pinzellades roges simulen els reflexos del sol a l'aigua.

Composició i volum

La composició mostra una espessa boira de matí que fa una insinuació de vaixells i xemeneies de fàbriques que treuen fum. Es divideix en quatre plans:

1. Mar
2. Vaixells
3. Port
4. Sol

El temps i espai es defineixen com a obert, descriptiu, asimètric, unitari i estàtic, amb el sol com a punt de fuga. El volum crea un efecte 3D irreal amb una línia d'horitzó difuminada i alta. No hi ha una geometria clara, però s'observen bots en diagonal.

Estil i interpretació

L'estil és impressionista: personal, subjectiu i no oficial. Al segle XIX apareix la fotografia (que capta la realitat), provocant un canvi en la concepció tradicional de la pintura. Hi ha un interès per captar el color amb pinzellades petites i pures (que requereixen distància) i la pràctica del plein air. Delacroix ja variava el clarobscur per la juxtaposició de tons complementaris, un antecedent important.

Pel que fa a la interpretació i significat, Monet no volgué captar l'escena, sinó l'atmosfera. Ell el bateja com a "Impressió" i un redactor de catàleg hi afegeix "sol ixent". Els impressionistes no tenien una identitat ni estil comú, estaven units pel rebuig a l'art oficial. Símbols: sol, taques, boira. Tractament: antinaturalista i esquematitzat. Funció: decorativa i de nova concepció per captar la llum. Influències: Paisatges romàntics, Manet i l'art japonès (anteriors); Postimpressionisme (posteriors).

La nit estelada (Vincent van Gogh)

Anàlisi formal i composició

Presenta una forma oberta amb una línia de pinzellada corba i flamejant. El cromatisme es basa en blaus i verds que contrasten amb tocs grocs vius, taronja i blanc. Són colors de nit expressius on el groc i el blanc expandits anul·len la presència del blau. La llum és irreal, amb gran lluminositat en el cel nocturn i algunes finestres amb llum de matí.

En la composició, la part baixa mostra el poble amb un xiprer i muntanyes al darrere; el cel ocupa 2/3 parts del quadre, ple de formes circulars que representen la lluna i els estels. És un paisatge nocturn amb tres plans:

1. Xiprer
2. Poble
3. Muntanyes

El temps és dinàmic i el volum 3D és pobre, amb una línia d'horitzó baixa. La geometria presenta ritmes circulars, ondulants, tirabuixos i serpentejants. La llum i les estrelles radien de forma circular, mentre el poble utilitza figures geomètriques bàsiques.

Estil i significat

D'estil postimpressionista, és individual, trencador i modern. Utilitza el color com a recurs expressiu amb tons purs, brillants, violents i contrastats amb càrrega emotiva. La pinzellada és solta, espessa i sinuosa per plasmar emoció amb formes exagerades.

Interpretació: El paisatge irreal reflecteix l'estat anímic del pintor. El quadre pren la base de la vista de Van Gogh des de la seva habitació a l'asil psiquiàtric; el poble és fictici. Símbols: El xiprer com a vincle entre cel i terra (obsessió per la mort), el poble com a calor humà aliè al pintor, i el campanar que recorda el seu país natal. La natura és font de respostes vitals. Tractament: antinaturalista. Funció: sanadora, recerca del consol. Influències: Delacroix (anterior) i els fauvistes com Matisse (posterior).

Els jugadors de cartes (Paul Cézanne)

Anàlisi formal i volum

Forma oberta amb una línia de pinzellades fines, breus i superposades. En el cromatisme predominen els tons càlids, creant un contrast cromàtic on la llum neix dels mateixos colors. La composició és un retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes al voltant d'una taula amb una ampolla de vi. Plans:

1. Homes
2. Ampolla
3. Paret

El temps i espai és tancat, descriptiu, simètric, unitari i estàtic. La tensió recau en la taula i les mans; l'escena dividida en dues parts intensifica l'enfrontament. El volum 3D es modela amb diferents tons. La geometria redueix la natura a volums simples (cilindres per als braços i el cos).

Estil i transcendència

Estil postimpressionista individual i modern. Tot i que s'inicia en l'impressionisme i el plein air, a partir de 1877 busca un camí personal creient que les formes geomètriques i el color defineixen la realitat. Autodidacta, estudià Tintoretto, Caravaggio i El Greco. És l'antecessor del cubisme per la seva capacitat de descompondre l'espai en plans.

Interpretació: Pot representar la quotidianitat del poble, un enfrontament amb el seu pare o el mateix Cézanne. Símbols: cartes, barret, asimetria. Tractament: antinaturalista i antagònic. Funció: experimental, per investigar tècniques modernes. Influències: Caravaggio i Courbet (anteriors); Cubisme i Picasso (posteriors).

El pensador (Auguste Rodin)

Anàlisi formal i estilística

Representa un home nu en actitud de pensar, en una posició estàtica que involucra tot el cos. La composició és tancada; el cap, els braços i les cames es relacionen formant una figura geomètrica regular. El tors està inclinat endavant, amb el cap repenjat a la mà dreta. Presenta un ritme de repòs però amb músculs en tensió i asimetria. El volum és 3D multifacial, amb braços, mans i peus desmesurats. La llum crea jocs interessants gràcies a la rugositat de la superfície inacabada.

Estil i significat

D'estil impressionista en escultura: subjectiu, personal i amb sensació d'inacabat. Rodin estudià la figura clàssica i Miquel Àngel, innovant des de la tradició. Introduí el modelatge amb els dits per donar rugositat, tècnica que juntament amb el non finito suggeria vitalitat.

Interpretació: Originalment havia de ser la representació de Dante per a "La Porta de l'Infern", però esdevingué una figura independent. Símbol: formes inacabades. Tractament: antinaturalista. Funció: decorativa (part de les 186 figures per al Museu d'Arts Decoratives de París). Rodin volia elevar l'escultura a la categoria d'art suprem. Influències: Lorenzo de Medici i Miquel Àngel (anteriors); escultura modernista i simbolisme del segle XX (posteriors).