Anàlisi històrica i formal de la portalada de Ripoll

La portalada de Santa Maria de Ripoll

Context històric

El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll es fundà el 879 per ordre del comte Wifré el Pilós, per ajudar a la repoblació de la vall de Ripoll. El 888 es consagrà la primera església, i el primer abat fou Radulf, fill de Wifré.

Durant el segle X es feren diverses remodelacions de l’església i el monestir va anar creixent, convertint-se en un important focus cultural gràcies al seu escriptori i la proximitat al món musulmà i mossàrab, que li va permetre disposar d’un gran nombre de còdexs musulmans, visigots i mossàrabs.

Al llarg dels segles IX, X, XI i XII es convertí també en panteó dels comtes del Casal de Barcelona. A principis del segle XI, sota la tutela de l’Abat Oliba, es fa l’última consagració, augmentant-se el nombre d’edificis. Mort l’Oliba, el comte de Besalú, Bernat II, uní el monestir amb el de Sant Víctor de Marsella, unió que es perllongà fins al 1169. Tradicionalment s’ha datat la portalada en l’època de l’abat Oliba, però estudis recents l’han atribuïda al taller d’un mestre anònim del Rosselló, instal·lat a Ripoll amb posterioritat al 1151.

El claustre inferior es construí cap al 1180. La segona planta del claustre no es va fer fins al segle XVI. A partir d’aquest moment, el monestir entrà en una decadència que acabarà amb la desamortització del segle XIX i la ruïna quasi total del conjunt. A finals d’aquest segle es va restaurar gràcies a l’arquitecte Elias Rogent, que el reconstruí a la seva manera, deixant només com a elements originals la planta dels claustres, la capçalera del temple i la portalada.

Anàlisi formal

Composició

La disposició de la portalada recorda un gran arc de triomf. Té forma rectangular, amb la porta al mig. Aquesta està coberta per arquivoltes amb motius vegetals, geomètrics i figuratius. La manca de timpà reforça aquesta idea de gran arc triomfal. És plena de figures, columnes, arcs, medallons i animals.

Es fa una detallada i minuciosa descripció de robes, armadures, cascs i animals, tot inspirant-se en les miniatures dels còdexs medievals, sobretot la Bíblia de Ripoll. La portalada es pot dividir en 6 registres i un sòcol, en els quals, juntament amb les arquivoltes, estan distribuïts els temes representats.

• El sòcol: és molt estret.
• Registres inferiors: situats a cada un dels costats dels muntants de l’arc central, marcats per columnes i sota una cornisa que és la prolongació de les impostes de les arquivoltes.
• Registres centrals: emmarcats per dues columnes i una cornisa que els separa de la zona superior que corona el conjunt com un entaulament.

La decoració omple tota la superfície (horror vacui), com era característic del romànic. Destaca la perspectiva jeràrquica de Crist al fris superior. L’escultura està supeditada al marc arquitectònic.