Anàlisi de El gran masturbador i Guernica: Dalí i Picasso

El gran masturbador de Salvador Dalí

Títol: El gran masturbador
Autor: Salvador Dalí (1904-1989)
Cronologia: 1929
Estil: Surrealisme oníric
Tècnica: Oli sobre tela
Mida: 1,1 m per 1,5 m
Localització: Museu Reina Sofia (Madrid)

Elements plàstics i tècnica

En l'obra de Dalí, sorprèn la precisió en els detalls i l'acurat dibuix, a més del colorit brillant. Aquests components serveixen per configurar un món oníric fet dels desitjos i pors més amagats del pintor. Dalí barreja el dibuix precís i els colors lluminosos per pintar objectes, paisatges i persones amb un realisme quasi fotogràfic. El que és absolutament nou són les relacions entre els diferents elements del quadre, entre el somni i l'al·lucinació. L'artista afirmava que els seus quadres eren “fotografies de somnis pintats a mà”.

Quan va iniciar la producció de quadres fantàstics, Dalí hi abocà l'admiració que sentia per Vermeer i Meissonier, i va posar l'accent en la manera d'expressar l'espai i en el desenvolupament d'una tècnica miniaturista. El pintor acostumava a fer al·lusions, en les seves teles, a mestres de la pintura del passat, com Velázquez, i fins i tot als seus contemporanis, com Chirico. Al llarg de la seva obra, Dalí va anar col·leccionant símbols i imatges que expressaven els continguts i obsessions del seu “personatge”, d'altra banda tan calculat: la seva megalomania, la veneració desaforada per la seva musa, el pas del temps, el complex d'Èdip, la guerra... Dalí il·luminava les seves visions paranoiques amb una llum arbitrària.

Composició i simbologia

La figura principal del quadre és l'autoretrat del pintor, un autoretrat estilitzat però amb els trets més característics de Dalí: cara groga com la cera, un nas enorme, rostre allargat... Un autoretrat que a partir d'ara representarà constantment. Adherits a l'autoretrat hi ha uns quants objectes: un llagost enorme amb el ventre plagat de formigues, un ham, un cap de lleó, petxines de platja i, sorgint d'aquest autoretrat, el que seria una figura de dona amb trets molt modernistes, un rostre que s'aproxima a uns genitals masculins enfundats amb uns mitjons molt cenyits.

Tots els elements són simbòlics. Els llagosts aterreixen Dalí des de la seva infància i, en aquest cas, s'ha emfatitzat la seva forma fàl·lica. Dalí va desenvolupar una dicotomia a les seves obres. A El gran masturbador, com succeeix en quadres posteriors, hi ha un marcat contrast entre els paisatges i l'arquitectura durs i uns personatges tous i flàccids.

Estil i trajectòria de l'autor

Encara que Dalí va començar a pintar influït pel puntillisme, el cubisme i el futurisme, va evolucionar cap al surrealisme. A les seves pintures es pot veure la seva formació acadèmica, ja que va aprendre a dominar la tècnica a l’Escola de Belles Arts de Madrid. Dalí aprofundí cada vegada més en les seves obsessions i va demostrar que la quotidianitat, les seves experiències personals i els seus efectes sobre l’inconscient podien arribar a ser art. D’altra banda, en la vida real, Dalí es decantà cap a una concepció de l’art com a show personal, dominat a parts iguals pel mercantilisme i pel cinisme vital.

Interpretació i context històric

Les imatges dalinianes configuren un món propi en el qual aspectes amagats surten impúdicament a la llum. Dalí havia convidat Paul Éluard i la seva parella, Gala, i d'altres surrealistes a passar uns dies a Cadaqués quan els va conèixer a París. Durant aquests dies, Dalí es va interessar per Gala però, durant els passeigs per la platja (dels quals les petxines i pedres en són un testimoni), l'únic que podia fer quan li adreçava la paraula era esclafir a riure com un beneit.

Dalí va pintar el quadre ple de desitjos sexuals i fàl·lics en absència d'ella, com queda simbolitzat a través de l'ham amb la corda trencada. La falta de la dona es convertí en obsessió per al pintor, que la va recrear recorrent a l'onanisme pictòric i a una expressiva fel·lació, però també en el lleó i la seva gran llengua. El lleó “sexual” es troba, significativament, sota de la dona, segurament Gala. El llagost amb el ventre ple de formigues és la representació de les pors infantils de Dalí, que tenia pànic a aquests insectes; la forma allargada i la seva elevació sobtada mitjançant un salt inesperat accentuen el símbol fàl·lic. L'atmosfera inquietant és característica de Dalí.

Guernica de Pablo Picasso

Obra: Guernica
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1937
Tècnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 3,51 x 7,82 m
Estil: Cubisme, expressionisme i simbolisme
Localització: Museu Reina Sofia, Madrid

Composició i elements visuals

Es tracta d'un fris dividit en tres o en quatre parts, amb elements d’unió entre les seccions del quadre i un gran equilibri en la distribució de les figures. Els elements arquitectònics estan en perspectiva, però sense un punt de fuga únic. L’espai està tractat amb perspectiva i es crea una sensació de profunditat. Les figures, en primer pla, formen un fris impedint veure la composició espacial completa. Les formes estan dibuixades segons l’estètica cubista.

Hi ha un marcat contrast entre zones il·luminades i zones en penombra, que queden equilibrades. Els diversos punts de llum són una bombeta (que representa un ull), un llum d’oli al centre i una casa incendiada a la dreta.

Estil i tècnica de Picasso

A Picasso se’l considera pintor, escultor i il·lustrador. Utilitza diversos formats, tècniques i suports, i introdueix papers pintats així com materials de rebuig. Investiga constantment en noves formes expressives i la seva obra abraça diversos estils. Va introduir, juntament amb Braque, el Cubisme, i en gran part de la seva producció s’aprecien característiques com la descomposició de la forma i els diferents punts de vista simultanis.

Interpretació dels personatges

Picasso volia que el públic interpretés la seva obra, i algunes de les figures poden tenir diverses lectures. El quadre mostra la violència, la brutalitat, el terror, la injustícia, la por i la impotència a través dels següents personatges:

• Toro
• Dona amb el nen
• Cap i braços del soldat
• Colom ferit
• Cavall
• Dona que porta el quinqué
• Dona que crida
• Ull lluminós
• Dona que corre

Funció i significat de l'obra

Per damunt de les ideologies i de la política, el Guernica és un crit per la vida i per la pau. Expressa en cada imatge una voluntat pacifista i representa una fita cabdal dintre del panorama artístic universal.