Anàlisi de les Fronteres Espanyoles, Globalització Econòmica i Organització Territorial d'Espanya

Fronteres d'Espanya i Discrepàncies Territorials

Fronteres amb Països Veïns

• França: Trobem l'enclavament de Llívia, una vila que pertany a l'Estat espanyol malgrat que està totalment envoltada per l'Estat francès.
• Regne Unit: A Gibraltar, que és el que s'anomena un territori d'ultramar de la Corona britànica.
• Portugal: A Olivenza, que és un municipi de cultura portuguesa de la província de Badajoz, situat a la riba del riu Guadiana. Portugal no el reconeix com a territori espanyol.

Frontera amb el Regne del Marroc

La frontera amb el Regne del Marroc té diversos punts de contacte que són causa de discrepàncies polítiques. Els indrets més coneguts són les ciutats de Ceuta i Melilla. Els altres són el penyal de Vélez de la Gomera, el penyal d'Alhucemas i les illes Chafarines. El Marroc pensa que aquests territoris han de ser seus pel fet d'estar en territori africà, però van passar a mans del Regne de Castella durant el segle XVI.

Andorra

Es menciona la frontera amb Andorra.

Globalització de l'Economia

Societat Postindustrial i Producció

El poder econòmic es basa cada vegada més en el domini de les tecnologies i en els sistemes de transmissió d'informació. Això és el que s'anomena societat postindustrial. En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries, especialment les manufactureres, al seu territori.

Característiques de l'Economia Global

L'actual sistema econòmic es caracteritza per la fragmentació i la deslocalització de la producció i un nombre creixent d'intercanvis de tot tipus. Les empreses productores de béns i serveis ja no limiten el mercat al seu país d'origen, sinó que volen produir i competir en qualsevol lloc. Això és la globalització de l'economia o economia global, la integració creixent de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme.

Deslocalització i Interdependència

Les empreses instal·len les seves fàbriques allà on és més rendible, independentment de si és a prop o no del seu lloc d'origen. No hi ha cap país o regió que no quedi al marge d'aquest procés globalitzador. Els vincles creats per aquesta independència econòmica estan reforçats per la varietat i l'eficàcia dels mitjans de transport i de comunicació de la nostra època. Cada país i regió té unes funcions especialitzades.

Desigualtat en la Participació

No tothom participa de la mateixa manera i amb les mateixes oportunitats. Els productors de països subdesenvolupats han de vendre els seus productes a les borses dels països desenvolupats sense poder exercir cap influència en els preus.

Organització Territorial de l'Estat Espanyol

Base Constitucional i Àmbits Territorials

L'actual organització territorial de l'Estat espanyol es basa en la Constitució de 1978 (aprovada el desembre de 1978, vigent el 1979). A l'article 137 s'estableixen tres àmbits territorials: municipi, província i comunitat autònoma.

H4: El Municipi

Els municipis són l'àmbit bàsic de l'Administració local i el d'origen més antic. Hi ha 8.111 municipis amb diverses extensions, com Badia del Vallès (0,9 km²) i Càceres, el més extens amb 1.750,33 km².

H5: Govern i Competències Municipals

El govern i l'administració dels municipis corresponen als ajuntaments, que tenen una sèrie de competències pròpies reconegudes en la Llei de bases de règim local. Algunes d'aquestes competències són:

• Seguretat en llocs públics.
• Transport públic.
• Protecció de la salubritat pública.
• Protecció del medi ambient.
• Contractació d'obres i serveis.

L'alteració dels límits d'un municipi ha de ser aprovada pel govern de la comunitat autònoma corresponent.

H4: La Província

La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per l'agrupació de municipis. El govern i administració d'una província corresponen a la diputació provincial. L'alteració territorial d'una província és competència de l'Estat i ha de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.

H4: La Comunitat Autònoma

Aquesta divisió territorial va aparèixer a la Constitució de 1978, que reconeixia i garantia el dret de l'autonomia de les nacionalitats. Segons l'article 143, les comunitats autònomes es formen per províncies limítrofes que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per províncies amb una entitat històrica.

H5: Estructura Autonòmica

L'Estat està format per disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Cadascuna té capacitat d'autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa. La norma institucional bàsica d'una comunitat autònoma és el seu estatut d'autonomia, que ha d'especificar les competències assumides per la comunitat.

H3: Altres Formes d'Organització Territorial

La Constitució reconeix la possibilitat d'establir altres formes d'organització territorial:

1. D'àmbit submunicipal, com les parròquies a Galícia i Astúries.
2. Agrupacions de municipis, com ara les comarques catalanes, aragoneses i gallegues.
3. A les Illes Balears hi ha els consells insulars i a les Canàries els cabildos.

Les comunitats autònomes poden crear corporacions administratives a les àrees metropolitanes i els municipis poden agrupar-se en mancomunitats. En canvi, no estan facultades legalment per crear o alterar les províncies.