Anàlisi formal i històrica del Panteó de Roma

Anàlisi formal del Panteó de Roma

Elements de suport

El pòrtic (façana): És octàstil, amb 8 columnes corínties a la part frontal.

Les columnes: Estructures de suport principals del pòrtic.

El tambor (mur circular): Aquest sistema permet descarregar pressió i donar estabilitat a l'estructura.

Elements suportats

• Entaulament: Element horitzontal sobre les columnes.
• Coberta del pòrtic: Estructura superior de la façana.
• Cúpula hemisfèrica: Element central de la coberta.

Part exterior

L’edifici és monumental. La façana és d’estil grec, caracteritzada per ser un temple octàstil amb un frontó sense decoració i una coberta de dues aigües.

Part interior

Porxo d’entrada: Dividit en tres naus.

L'interior està més cuidat que l'exterior. Compta amb 8 nínxols per pilar, 6 cobertures restants que són nínxols profunds i 2 columnes corínties.

Interpretació

Funció: Religiosa. El Panteó era un temple dedicat a tots els déus romans.

Significat: El Panteó simbolitza la cosmologia romana:

• Els set absis interiors corresponen a set divinitats principals: el Sol, la Lluna, Mart, Venus, Júpiter, Mercuri i Saturn.
• L’òcul central representa el Sol i també funcionava com a rellotge solar.
• El temple reflecteix la grandesa de l’Imperi Romà, expressant el seu poder i aspiracions dominadores.

Contexte històric (segle II dC)

Durant aquest període, l’Imperi Romà es trobava en el moment de màxima expansió, gaudint de poder, innovacions tecnològiques i domini territorial. Per facilitar el govern, es va produir la divisió de l’Imperi en províncies, un procés conegut com a romanització, on els romans estenien la seva cultura, llengua i religió politeista.

Estil: Roma imperial

• Prioritzen la tècnica, ja que eren una societat pràctica.
• Donen més importància a l'interior que a l'exterior.